Demostren els beneficis de mirar pel·lícules 3D al cinema per tractar l'ull gandul en la infància

Mirar una pel·lícula en 3D al cinema és beneficiós per als infants amb ambliopia o ull gandul. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi pilot dut a terme per un equip d'investigadors de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa i el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), juntament amb l'Hospital Universitari MútuaTerrassa. Les conclusions s'han publicat recentment en un article publicat a la revista científica de referència 'Plos One'. L'assaig clínic es va fer el març de 2022 en una sala de cinema de Sant Cugat amb 24 infants d'entre 5 i 12 anys, que van mirar la pel·lícula durant 110 minuts.

L'objectiu era determinar si la visualització d'una pel·lícula en 3D en un cinema donava com a resultat una millora de l'agudesa visual, la percepció estereoscòpica de la profunditat i una millora de l'alineació ocular en infants ambliops refractius o estràbics.

Els nens que van mirar la pel·lícula tenien antecedents d'ambliopia anisometròpica o estrabística, que havien estat tractats prèviament i que presentaven ambliopia residual. També n'hi havia amb desenvolupament típic sense ambliopia. Es van avaluar indicadors com l'agudesa visual, l'estereoagudesa i la desviació ocular.

Com a resultat de l'estudi, es van observar millores significatives en l'agudesa visual i en la binocularitat, cosa que suggereix que mirar pel·lícules en 3D en el cinema millora les funcions visuals en l'ambliopia i podria oferir una alternativa viable i potencialment eficaç als tractaments convencionals.

L'ambliopia és una de les causes més freqüents de discapacitat visual en la infància i afecta aproximadament entre el 2 i el 3% de la població infantil. Aquesta condició es desenvolupa quan hi ha una interrupció en el processament normal de les imatges en el cervell, deguda generalment a diferències en la qualitat de les imatges rebudes per cada ull. Les causes més comunes inclouen l'estrabisme (desalineació dels ulls) i els errors refractius significatius.

A escala global, s'estima que entre l'1 i el 5% de la població general pot estar afectada per l'ambliopia, tot i que la prevalença varia segons els estudis i les regions. La detecció precoç i el tractament són crucials, sobretot en la infància, quan el cervell encara té la capacitat de reorganitzar les seves connexions visuals.

Tradicionalment, el tractament de l'ambliopia ha consistit a corregir qualsevol problema subjacent que causi la diferència en la qualitat de les imatges entre els dos ulls. Això inclou l'ús d'ulleres o lents de contacte per solucionar errors refractius i, en alguns casos, cirurgia per corregir l'estrabisme. El tractament més conegut és la teràpia d'oclusió, on es tapa l'ull dominant durant diverses hores al dia per forçar l'ús de l'ull més dèbil.