Can Bell, el passat i el present de la vinya santcugatenca
La família ha produït el primer vi santcugatenc de la varietat xarel·lo
Societat
Publicat el 4/juliol per Aina Ruiz
Avui dia, la vinya té una presència residual al Vallès Occidental, però a finals del segle XIX era la comarca amb una major especialització vitivinícola per davant de l'Alt Penedès, el Bages i l'Anoia. Des de fa uns anys que diversos pagesos de Sant Cugat han optat per retornar als seus orígens i recuperar els conreus tradicionals. 'Entristits' perquè hagués desaparegut aquest cultiu completament de Sant Cugat fa quasi nou anys, des de la masia Can Bell van apostar per començar a conrear vinyes, concretament de la varietat xarel·lo, ja que és la que millor s'adapta al terreny. Ara, la primera vinya que van plantar ja comença a donar els primers fruits. Una iniciativa que també ha seguit l'Iñigo Haughey plantant dues hectàrees de vinyes darrere del Pi d'en Xandri.
A diferència d'ell, però a Can Bell van començar plantant una hectàrea i no va ser fins al cap de quatre anys que van decidir plantar-ne una i mitja més. Actualment, amb dues hectàrees dedicades a aquest cultiu, reconeixen que la producció és limitada i no arriba a ser un negoci. Tanmateix, sí que tenen un futur més proper que els altres cultius amb els quals compten.
Olives i avellanes
Així, a més de vinyes, també tenen oliveres i avellaners. No obstant això, segons expliquen, en el cas dels avellaners la producció és molt reduïda, ja que els senglars s'ho mengen tot. I pel que fa a les oliveres, en ser molt joves, la sequera d'aquests darrers anys ha impactat fortament en elles.
Tot i això, han pogut complir amb el seu objectiu: crear un vi de caràcter santcugatenc: 'Can Bell', és el vi blanc que han creat de la varietat xarel·lo. Conreat a la seva masia, un cop el recullen, el mateix dia el porten amb uns camions refrigerats cap a un celler. I no és fins quasi un any després que tenen l'oportunitat de provar els resultats de tota la feina feta.
DECLARACIONS
Decla Jaume Bell
Aquí Sant Cugat no quedava cap vinya aleshores això ens entristia i veiem retrats i alguna publicació on surtia família d'aquí casa a la vinya i això ens va despertar un sentiment melancòlic. I ens va ajudar a tirar endavant això. També hem de tenir en compte que com a negoci negoci no s'hi pot comptar, ja que la producció no dona per més.