ESCOLTA-HO
Joan, d'on treus el temps per fer tantes coses?
Tot és organització. Tot passa per un calendari, i al final trobes els llocs on fer-ho. Però t'has d'organitzar.
En el cas del CNIAC, com t'has organitzat per acabar-ne sent el president?
Tot això comença al Consell d'Infants de Sant Cugat, on vaig entrar per il·lusió. Després em van proposar continuar al Consell de Joves, on ja porto cinc anys. Soc dels grans, allà, ja em van dir que marxés, però no vull! Llavors em van proposar que anés al CNIAC, que és com el Consell de Joves, però en versió bèstia, àmbit Catalunya.
Hi portava quatre anys quan vaig decidir fer el salt a president. No es va presentar ningú més, però, tot i això, vaig fer una bona feina. Em vaig preparar una candidatura xula i em vaig donar a conèixer. El que m'exigeix més temps és ser membre de la junta, que som els que fem la feina més important dins del CNIAC.
Creus que tens fusta de polític?
No. De fet, la Carmela Fortuny, la Mireia Ingla i el Josep Maria Vallès m'ho han dit, però jo vull ser aeroespacial. La política m'agrada molt, però és un hobby.
Si fossis polític, de quin partit series?
En l'àmbit econòmic, jo diria que soc una mica més de dretes, perquè m'agrada més el liberalisme econòmic i penso que, si vols una cosa, te l'has de guanyar. Però no estic d'acord amb cap partit al 100%.
Potser hauràs de fer un partit nou.
Qui sap, qui sap! Partit Gimeno, t'imagines?
Quins objectius vols complir durant el teu mandat al CNIAC?
El més important per mi és optimitzar el Consell. Des que va marxar l'anterior junta, tot està una mica inestable i la meva intenció, en el poc mandat que tinc, que és un any fins a complir la majoria d'edat, és estabilitzar tot el consell i fer que realment funcionem d'una manera eficient. També m'interessa que puguem arribar a entendre l'administració pública, que és una cosa bastant complicada, però en formem part i ens hi hem de poder moure.
Què t'ha enganxat a Sant Cugat del Consell de Joves? Creus que us escolten, als joves?
A Sant Cugat jo crec que se'ns escolta més. Tenim una taxa de participació molt bona i se'ns consulta bastant. Les tasques que fem es tenen en compte i tenen visibilitat. En canvi, al CNIAC ens escolten menys. Hem de fer molta més feina perquè se'ns escolti. A Catalunya hi ha casi vuit milions de persones, és molt difícil que la informació arribi a tothom. Aquí Sant Cugat som 100.000, és una diferència abismal.
Més enllà del Consell, creus que els joves esteu representats, en general, als programes polítics, als mitjans de comunicació, als espais de les ciutats, a les ficcions, etc.?
Jo crec que no. Es diu molt que els joves som el futur i que se'ns ha d'escoltar, però des del CNIAC defensem que també som el present. Ja som ciutadans. Un nen de vuit anys i un avi de 65, també són ciutadans i se'ls ha d'escoltar igual.
Aquí la ràdio sí que t'escoltem i ets conegut perquè formes part de l'equip del programa L'Hora dels Joves. Què t'aporta aquesta experiència?
Primer, que m'ho passo molt bé. I, a més, em permet donar la meva visió al món de les coses. Poder xerrar sobre qualsevol tema i que la gent em pugui escoltar. A mi m'agrada per la il·lusió de la ràdio i perquè faig de tècnic, també, i puc tocar botons.
Però tu no vols estudiar periodisme, oi? Què t'agradaria fer quan acabis el batxillerat?
Jo vull estudiar enginyeria aeroespacial. Fa un any vaig anar a veure la pel·lícula 'Top Gun: Maverick' amb el meu pare i en vaig sortir molt il·lusionat. I el meu pare va dir, "ja està, he trobat el que li agrada al nen". A partir d'aquí, el meu pare m'ha impulsat a fer coses relacionades amb això. Hem anat al Prat a fer fotos d'avions i ens hi hem estat fàcilment tres hores. També vam anar a buscar l'avió més gran del món, que va arribar el dia 1 de gener. El vam anar a fotografiar abans d'anar al dinar de Cap d'Any. M'agrada tant que ens hem muntat un simulador a casa. No m'imagino com a pilot, però sí com a dissenyador d'avions i dels sistemes.
Consideres que ets més racional o emocional?
Un mix. Jo tinc un hàndicap molt fort i és que la meva mare és italiana. De la personalitat italiana he agafat l'explosivitat. De fet, quan m'enfado, parlo en italià! Tot i això, quan m'enfado, poso les mans sobre la taula i analitzo el problema: què ha passat, què està passant i què passarà. M'agrada fer una anàlisi completa de què s'ha de fer per solucionar el problema.
Com una partida d'escacs?
Una mica. Per anar bé, has de ser analític. Has de veure les coses per capes i has d'analitzar-ho tot.
Si analitzes tant, de vegades deus necessitar desconnectar una mica, no? Com ho fas això?
Sí. Tinc moltes tardes de no fer res. Jugo a l'ordinador, faig una partida al simulador d'avió o me'n vaig a fer una volta amb la bici o caminant. Però a vegades també m'agrada no fer res absolutament... Dormir, per exemple.
També m'agrada el treball manual. Fa uns sis o set anys em va agafar fort. Jo anava sovint a Galícia, perquè el meu avi és gallec, i allà em vaig aficionar a fer coses de treball manual amb fusta. Fa un parell d'anys vaig fer una maqueta d'uns 40 cm d'un vaixell de vela lleugera.
Per acabar, una pregunta per fer volar una mica la imaginació: com et veus, tu, d'aquí a deu anys?
D'aquí a deu anys, el panorama, jo crec, que serà complicat. Sobretot per les guerres, que jo crec que ens afectaran bastant, en el futur. Però si no esclata una guerra de forma imminent, en deu anys em veig treballant en una empresa de la indústria aeroespacial. I passant-m'ho bé, a la feina, això sí.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.