El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau i Coll / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Geogràficament, engloba els dos Vallesos afegint la zona de Collserola també. A més, engloba 1.300.000 habitants amb unes característiques pròpies.
Per què destaca la diòcesi de Terrassa?
Cada diòcesi té les seves característiques. La nostra és d'àmbit urbà fonamentalment. Hi ha una gran concentració urbana d'habitants i industrial en l'àmbit social. Socialment, el Vallès és un territori molt industrialitzat. A més pot destacar en altres aspectes com l'existència del seminari, que ja funciona des de fa anys. Així mateix, la pastoral de joventut que no és igual a tota la diòcesi, com a Sant Cugat, que hi ha un gran nombre de joves, però hi ha altres parròquies que també aglutinen força gent jove i en aquest sentit es fan moltes activitats.
Quin paper té la parròquia de Sant Cugat?
Dins el terme municipal de Sant Cugat també hi ha Valldoreix, Mira-Sol i la Floresta, però és una de les més grans de la diòcesi i de Catalunya. I no només amb habitants, sinó també amb activitats i vida. La ciutat de Sant Cugat és socialment una ciutat molt jove i això li dona un aire i un color característic. I en aquest sentit, és una ciutat molt agradable a part que té molts parcs i és maca.
Fa 20 anys diverses parròquies i sectors no van entendre la divisió del bisbe de Barcelona. Amb perspectiva, creu que ha permès vertebrar millor el territori en l'àmbit eclesiàstic?
Certament, per part de molts no ho entenien, també és veritat que va ser molt sorpresa. És a dir, no es va preparar, no se'ns va avisar que es duria a terme aquesta creació de diòcesis noves. És discutible evidentment, i s'entén l'interrogant o els dubtes de moltes persones. Però després de 20 anys, penso que és una diòcesi eclesialment consolidada i ja no hi ha cap sentiment d'estranyesa cap a la seva existència.
Com va viure vostè el procés?
Jo estava al bisbat de Barcelona, com a secretari general i canceller i jo no sabia res. La tarda abans, el 14 de juny de 2004 em va cridar el senyor cardenal, en aquell moment, Ricard Maria Carles, al seu despatx. I em va dir: "Mira, demà passarà això". Em va ensenyar el document que venia de la santa seu; l'endemà em va tocar llegir públicament davant dels mitjans de comunicació la creació de les tres diòcesis; Barcelona com l'arxidiocèsi, i la diòcesi de Sant Feliu del Llobregat i de Terrassa. En aquell document només hi havia el nom dels tres bisbes que serien a cada un dels llocs, el nom de les catedrals, el lloc i els termes geogràfics que venien determinats per les parròquies que formaven part de cada una de les diocèsis.
Quin balanç fa?
Crec que el balanç és positiu, almenys nosaltres ho vivim així. Per una banda, per la possibilitat de proximitat del bisbe amb els fidels, jo vaig per moltes parròquies i conec a la gent i em coneixen. A més, parlem amb la gent, però també per la proximitat amb els mossens de les parròquies i escoles.
Fa 20 anys també es va considerar la possibilitat de situar-la a Sant Cugat, creu que decantar-se per Terrassa va ser la decisió més encertada?
És el que és. Es va decidir per Terrassa, jo crec que per raó que al segle V hi havia hagut un bisbat que va durar fins al VIII; va ser curt d'història en desaparèixer amb la invasió dels àrabs. Certamen Sant Cugat hauria pogut ser-ho per la població, pel creixement de la ciutat i pel Monestir. És una església excepcional i única que hagués pogut ser catedral. Però no va ser. No et sé dir si hagués sigut millor o pitjor perquè això com que no ha passat no ho sabrem.
Quin paper té el seminari que se situa a Valldoreix?
Es va crear el 2006 perquè teníem un grup de seminaristes, però no teníem un lloc i es va donar el cas que les germanes Santjoanistes no es veien amb cor de continuar a l'edifici, ja que eren molt poques. I van cedir l'edifici al bisbat. El seminari ha suposat molt per tota la diòcesi en ser un element d'identitat i de creació d'una fesomia pròpia. Des del començament de la diòcesi s'han ordenat 47 mossens i 17 diaques.
Creu que falta vocació per ser mossèn?
Efectivament, falten vocacions. En tenim, però malauradament ens en falten. Sí que és veritat que se'ns han ordenat tots aquests, però també és veritat que altres han mort o han arribat a una edat que ja no poden continuar. Necessitem recanvis i no és fàcil arribar a cobrir totes les parròquies. De fet, hi ha mossens que han d'arribar a cobrir dues o tres parròquies, com passa a tot Catalunya i molts llocs d'Espanya i Europa. És una època d'escassetat de vocacions tot i que nosaltres en tenim, ja que aquest curs en són 18, som els primers o segons de Catalunya.
Tot i això, l'edat dels mossens del bisbat es trobava per sota de la mitjana espanyola. Què implica?
Durant aquests anys, s'han ordenat un grup de 47 i això representa quasi la meitat dels que tenim a la diòcesi i, tot i que no tots són joves de 25 anys com el vicari de Sant Cugat, han fet baixar la mitjana.
Quins són els reptes més immediats?
L'evangelització, és a dir, transmetre l'evangeli. La paraula evangeli vol dir bona notícia i la bona notícia és que Déu estima al món, i això és el que volem transmetre. Un altre repte seria que hi hagués més vocacions.
Quin paper juguen les persones laiques?
Els laics, és a dir, els cristians batejats que no són mossens per dir-ho col·loquialment, tenen un paper molt important. Des del Concili Vaticà II, que ja fa molts anys que va acabar, es va parlar molt dels laics i de la seva importància. Però en la pràctica no s'ha valorat prou el seu paper fins que ens hem trobat que ens falten mossens. No és que els laics hagin de fer la seva feina sinó que han d'anar prenent tasques de responsabilitat, que potser abans només estaven en mans de mossens.
Com celebraran els 20 anys?
D'una manera bastant senzilla: tindrem una missa aquest dissabte dia 15 a les 11 h del matí a la catedral del Sant Esperit de Terrassa, i a la qual estan invitats tots els bisbes de Catalunya, amb el nunci (el representant del Papa en territori espanyol), que també vindrà. Després ja passem al mes d'octubre, que hi haurà una trobada de joves amb un concert-pregària que s'està organitzant. També hi haurà les Jornades Transmet que enguany van sobre el tema què és una diòcesi. Més tard, al mes de març, volem organitzar un pelegrinatge a Roma, però veurem quin resultat dona. I per acabar, el 15 de juny de 2025 una eucaristia al Santuari de la Mare de Déu de la Salut.
Què implica per vostès que vingui en aquest acte el nunci?
Jo li agraeixo, el conec una mica i sé que ell s'ha interessat per nosaltres, sinó que sempre que li demanen d'anar a un lloc hi va. Que vingui aquí per nosaltres és l'autoritat màxima en el territori com a representat, per tant, ens honora la seva presència i ho agraïm, perquè ens sentim acompanyats per ell i pel que representa.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.