La Fiscalia es manté en la petició de presó per a les set joves de 8Mil Motius
Després de quatre dies de judici, el cas pel tall de vies dels FGC durant el 8-M del 2018 queda vist per sentència
Sortida del judici en el darrer dia de sessions / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 30/maig per Anna González
El judici de 8Mil Motius ja està vist per sentència, sis anys després de la protesta feminista que el 8 de març del 2018 va tallar les vies a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Sant Cugat. La jutgessa del jutjat penal número 3 de Terrassa té ara l'última paraula, després d'escoltar aquest dijous les conclusions finals de les parts. D'una banda, la Fiscalia manté la seva petició de 3 anys de presó per a cadascuna de les set acusades i els 26.000 euros de manera solidària pel que considera un delicte de desordres públics agreujats, ja que va implicar una alta afectació i hi havia intencionalitat. De l'altra banda, les defenses han reclamat l'absolució del que han qualificat 'd'exercici dels drets de manifestació, protesta, reunió i llibertat d'expressió'. Està previst que la sentència es faci pública abans d'agost.
Pena de presó
Després de quatre dies de judici, la Fiscalia, única acusació després de la retirada del procediment dels Ferrocarrils de la Generalitat, ha reiterat la seva petició inicial, que comporta pena de presó. La fiscal ha considerat que es compleixen els requisits penals per al delicte de desordres públics com són l'alteració de la pau pública, la intencionalitat i el risc de perill.
Tres condicionants que ha argumentat d'acord amb l'afectació que la protesta va tenir en el servei ferroviari. Segons la Fiscalia, ha quedat acreditat que es va produir "un col·lapse" -com va declarar un membre de FGC- i que això va afectar un gran nombre de persones.
A més, veu intencionalitat en l'actuació de les acusades, ja que considera que els seus drets a manifestació, reunió i expressió es podien exercir sense recórrer a aquesta afectació; de la qual diu eren conscients, ja que van triar una hora punta, es van col·locar en la bifurcació de línies, no van avisar prèviament ni van sortir de manera voluntària, entre d'altres.
Les acusades, dins la sala en el darrer dia de judici de 8Mil Motius / Foto: Cugat Mèdia
Dret de manifestació
Les defenses, però, han anat més enllà del delicte de desordres públics en sí mateix i han plantejat les seves conclusions com un cas de drets fonamentals, fet pel qual demanen l'absolució de les acusades.
"Era una acció legítima amb cobertura legal. Tots els estàndards internacionals han validat supòsits com aquest", ha afirmat en declaracions a Cugat Mèdia l'advocada Laia Serra, qui ha afegit que "el problema és que la judicatura té un desconeixement de la cultura de la protesta i de la partició ciutadana com a columna romana de la democràcia que fa que ens facin perdre el temps amb judicis absurds".
Així, les dues advocades de la defensa han aportat una extensa jurisprudència internacional i estatal que avala que el dret a la protesta i a la manifestació de les acusades ha d'estar per sobre de l'encaix penal. A més, han posat com a exemple el fet que la seva reivindicació va propiciar canvis com la moció aprovada pel ple de Sant Cugat, els protocols contra agressions masclistes implantats per FGC i les auditories dins la companyia.
Més enllà del seu dret a protesta, per a les defenses, l'afectació de l'acció de les set acusades (que no compta amb cap prova de càrrec) respon a "una gestió desastrosa de FGC", com, diuen, es desprèn de les queixes dels usuaris aportades i del testimoni dels Mossos d'Esquadra i dels vigilants de seguretat, que finalment han declarat aquest dijous en la mateixa sessió en què s'han pogut visionar les imatges de Cugat Mèdia d'aquell 8-M del 2018.
Les defenses han negat que la reivindicació comportés un perill i han lamentat la dilació del procediment -com van plantejar el primer dia de judici-. Per això, consideren desproporcionada la petició de la Fiscalia per a unes joves que "no tenen antecedents", que han expressat el seu compromís amb els drets col·lectius, que "van fer ús del dret de reunió i de manifestació pacífica" i que van evidenciar que "les protestes modifiquen realitats".
Cinc anys i sis mesos d'espera
El judici de 8Mil Motius arriba sis anys després dels fets. Una situació que les acusades han fet notar en la seva última intervenció en el judici. Una d'elles, en nom de tot el col·lectiu, s'ha dirigit a la fiscal per recordar que han estat "cinc anys i sis mesos de nervis i angoixa".
Davant això, ha defensat de nou el seu "dret legítim a la protesta", especialment en un dia en què estava convocada una jornada de vaga. De fet, ha reiterat, la seva acció ha comportat canvis "que han beneficiat totes les dones" i ara "els espais públics són una mica més segurs".
Així que ha demanat "garantir i protegir" el dret de protesta perquè encara tenen "8Mil Motius".
Sortida de les acusades del judici, on les ha rebut una vintena de persones en suport / Foto: Cugat Mèdia
En la darrera jornada, les acusades, visiblement emocionades, no han estat soles. Com la resta de dies, han estat acompanyades per familiars i amics que les han seguit en aquest procés judicial, del qual han dit només esperen la seva absolució.
MIRA AQUÍ LES IMATGES DE CUGAT MÈDIA DE LA PROTESTA DEL 8-M DEL 2018
DECLARACIONS
Laia Serra
Era una acció legítima amb cobertura legal. Tots els estàndards internacionals han validat supòsits com aquest. El problema és que la judicatura té un desconeixement de la cultura de la protesta i de la partició ciutadana com a columna romana de la democràcia que fa que ens facin perdre el temps amb judicis absurds. Absolució