Iris Gur (activista israeliana): 'Hi ha un apartheid a Israel que no es pot ignorar'
L'activista ha explicat la seva experiència a Sant Cugat gràcies al programa Ciutats Defensores de Drets Humans
Iris Gur al Claustre del Monestir de Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 20/maig per Sara Bella
Iris Gur és una activista israeliana que forma part de Combatants for Peace, un moviment nascut el 2006 de la mà d'exmembres de l'exèrcit d'Israel i excombatents palestins, amb l'objectiu de posar fi a l'ocupació i assolir la pau. Gur s'hi va unir fa sis anys gràcies a l'exemple de la seva filla, i ha vingut recentment a Sant Cugat a explicar la seva experiència dins del programa Ciutats Defensores de Drets Humans. L'activista palestina Mai Shanin havia d'acompanyar-la en aquest viatge, però les traves burocràtiques li ho van impedir, deixant palesa un cop més la desigualtat en què viuen israelians i palestins.
"Hi ha un apartheid a Israel que no es pot ignorar", assegura Iris Gur en relació amb les diferències entre israelians i palestins. L'activista explica que, mentre que ella pot anar on vulgui, els seus amics palestins ho tenen molt més complicat. "Segons on vagin els poden parar pel camí, els poden treure del cotxe, els poden apallissar i detenir. Fins i tot els poden disparar 'per accident'", lamenta.
A més, Gur relata que les imatges actuals de Gaza li fan pensar en el que va patir el poble jueu amb l'holocaust. "A casa meva vaig aprendre el lema 'recorda i no oblidis', i entenc que ha de ser per tothom. Tothom té dret a tenir una llar segura, llibertat, justícia, menjar i un sostre", assegura. Però mentre no sigui així, l'activista considera que ha d'utilitzar el seu privilegi "per ser la veu dels que no tenen el privilegi de parlar". A més, reconeix que també ho fa per ella mateixa: "vull ser capaç de mirar-me al mirall".
L'esclat de la guerra
"El 7 d'octubre va ser com si la terra tremolés sota els meus peus", diu Gur, i també reconeix que res no tornarà a ser el mateix. "Amics dels meus fills van morir i vaig sentir que podrien haver estat ells", recorda. A partir d'aquell moment, va haver de construir un cop més la seva identitat, trobar-se de nou i redefinir el seu rol a l'organització.
Respecte al paper de Combatants for Peace, Gur va compartir amb els seus companys una imatge que li va venir al cap d'una petita flama d'esperança. "Aquest ha de ser el nostre objectiu, sostenir aquesta petita flama per totes les persones que vulguin il·luminar-se o encendre la seva flama d'aquesta", diu.
Un crit d'auxili
Tot i que reconeix que hi ha dies que també ella perd l'esperança, Gur defensa que "quan hi ha una crisi, en podem aprendre i podem créixer gràcies a ella". En aquest sentit, l'activista considera que després d'aquest conflicte "no es pot continuar ignorant l'ocupació ni els palestins que viuen a la zona".
Les expectatives de Gur són que el govern d'Israel sigui substituït i que la comunitat internacional, liderada pels EUA, impulsin una solució de dos estats: un d'israelià i un de palestí. "Si hi ha voluntat, trobarem la manera", exclama Gur. Però, abans, l'activista demana a la comunitat internacional que deixi de pagar la guerra. "Demaneu als vostres governs que no utilitzin els impostos per la guerra. Tanqueu l'aixeta. No ens doneu més diners i no hi haurà més material per fer guerra".
DECLARACIONS
Iris Gur
Aquest moviment m'escau perquè és un moviment binacional. Jo penso que si volem treballar per la pau ho hem de fer plegats. Crec que Combatents per la Pau és com un estat binacional. Per tant, és possible treballar plegats. Tenim gent dels dos costats i decidim junts quins són els missatges, què fem i en què creiem com a activistes