L'Associació Parkinson Sant Cugat demana transport subvencionat per arribar a la Casa de Cultura
Un altre objectiu és poder organitzar activitats socials a les tardes pels malalts per donar descans a les cuidadores
Al president de l'Associació Parkinson Sant Cugat, Mercè Buscallà, i la secretària, Mercè Carbonell, a l'estudi / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 11/abril per Albert Solé / Mar Castro
L'Associació Parkinson Sant Cugat celebra aquest any 22 anys d'existència on l'objectiu és l'atenció als malalts ben cobert, però amb les ajudes a les famílies cuidadores com a repte pendent. Aquest 11 d'abril, amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, Cugat Mèdia ha parlat amb aquesta entitat, i un dels deures que es posen és poder disposar de més hores de la Casa de Cultura per poder organitzar activitats a les tardes. Es tractarien d'activitats socials per a les persones malaltes que els permetés a les famílies cuidadores, en especial les dones cuidadores, disposar d'unes hores de descans per a elles.A banda d'això, també demanen a les administracions, sigui Ajuntament o Generalitat, ajuda amb el transport per poder arribar fins a la Casa de Cultura, on té la seu l'Associació.
Escolta-ho
Mercè Buscallà i Mercè Carbonell, presidenta i secretària de l'Associació Parkinson Sant Cugat, posen com a exemple el que passa a Barcelona, on existeix un copagament entre les associacions com la seva i les administracions: "nosaltres no ho volem gratis, però no pagar els 8 o 9 euros que costa un taxi cada vegada".
Qualitat de vida
El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa i incurable actualment. Des de l'Associació admeten que, malgrat que la part de les teràpies per millorar i allargar els anys de qualitat de vida dels pacients la tenen ben coberta, saben que on ara han de posar més esforços és en millorar les condicions de les cuidadores, ja que la majoria són dones, les dones dels malalts.
"La part emocional és la important. Fem un grup al mes per a familiars i tothom explica els seus problemes i l'orientadora els ajuda, compateixen les experiències i les pors. Necessiten sortir de casa i explicar-ho", conclouen.
Necessitaríem també un transport, ja que per a molts malalts i cuidadors, per arribar fins a la Casa de Cultura els costa, i un taxi és molt car. Si la persona no condueix és un problema, i si condueix també perquè per aparcar és molt complicat.