Una dona embarassada / Foto: ACN
Factors de risc
La prevenció, segons l'especialista, "és un dels cavalls de batalla que s'està intentant resoldre actualment". Cassadó considera que l'ideal seria determinar quines dones tenen risc de patir lesions al sòl pelvià per intentar minimitzar aquest risc al màxim.Dels diferents factors de risc, n'hi ha alguns que no es poden controlar, com l'edat de la mare, i n'hi ha d'altres que sí que donen un cert marge de millora. Per exemple, segons explica l'expert, l'augment de pes durant l'embaràs és un dels factors de risc per desenvolupar incontinència, així com la durada del part i l'ús d'instrumentació.
Prevenció
Per prevenir aquestes lesions, "s'ha vist que el treball durant l'embaràs i el treball postpart són importantíssims", assegura Cassadó."La fisioteràpia i l'exercici muscular del sòl pelvià durant l'embaràs poden ajudar molt de cara a la incontinència, especialment en les dones que ja tenen incontinència durant l'embaràs", explica Cassadó. Una prevenció, per això, que no s'ha demostrat que sigui efectiva en el prolapse. En tot cas, l'expert assegura que és molt important sensibilitzar de la importància de fer una bona valoració del sòl pelvià després del part per determinar la rehabilitació necessària.
A més, parlem d'una patologia que moltes vegades és silent durant molts anys. Per això és important conscienciar la gent de fer exercicis encara que estiguin bé. La latència pot durar tant un any com 30, és molt variable. A vegades, a la menopausa, quan les dones deixen de produir estrògens, una simptomatologia que més o menys era suportable, de cop i volta s'agreuja.
Exercicis de Kegel
Pel que fa al tractament, Cassadó assegura que el 70% de les dones amb afectacions al sòl pelvià després del part es podrien tractar amb els exercicis de Kegel. "Són uns exercicis molt bàsics i molt senzills d'ensenyar, que serveixen per enfortir el sòl pelvià", comenta. Aquests exercicis consisteixen a contraure de forma voluntària el múscul elevador, que és el que conforma el sòl pelvià.El 30% restant probablement requerirà un treball sobre el múscul elevador per part d'una fisioterapeuta. Al sistema públic de Salut n'hi ha, però encara no les suficients per atendre totes les dones que necessiten aquest servei.
Idealment, aquest triatge entre els casos més lleus i els més greus s'hauria de fer immediatament després del part, en la primera visita postpart a la llevadora o la ginecòloga.
Més conscienciació social
Respecte a les millores en aquest tipus d'atenció a les dones, Cassadó es mostra optimista. "Cada vegada hi ha més gent conscient d'aquesta necessitat; és una onada que s'ha anat estenent en tot l'àmbit hospitalari", assegura el doctor. Segons diu, avui és difícil no trobar una Unitat d'Estudi de Patologia de Sòl pelvià a la majoria dels centres hospitalaris. "Hi ha hagut un canvi claríssim en relació amb els últims deu o vint anys", comenta.Jordi Cassadó
Tenint en compte que una de cada quatre dones té problemes i, d'aquestes, el 20% requerirà algun tipus d'acció quirúrgica, podem afirmar que l'abast del problema no és fútil, és important
