Més gespa artificial i plantes mediterrànies: la jardineria s'adapta a la sequera
Els jardins privats de Sant Cugat s'estan adaptant a la situació d'altes temperatures i poca aigua
Societat
Publicat el 22/maig per Mar Castro
La sequera és una situació que afecta diferents sectors, un d'ells el de la jardineria, que està adaptant-se a la nova realitat. L'aigua és un recurs indispensable per a la supervivència dels jardins, les plantes i les flors, i davant l'escassetat i el poc ús que es pot fer, les empreses de jardineria aposten per un canvi de model, deixant enrere elements amb necessitat hídrica alta. Plantes mediterrànies i autòctones com les aromàtiques, per exemple, romaní i farigola; plantes grasses i arbustos són les noves tendències als jardins que canvien, també, la gespa natural per l'artificial, i per pedres o graves, entre d'altres.
Reiventar-se o morir
"Ens estem reinventant. Abans els jardins es basaven, bàsicament, amb la gespa natural i ara s'estan transformant en decoracions àrides, planta mediterrània o gespes artificials", explica a Cugat Mèdia, Agustí Vila, gerent de Jardineria Vilaverd, que assegura que actualment instal·la "més del doble" de gespa artificial que fa un any. Tot i que aquesta empresa es va reinventar amb la sequera del 2008 "ja que no estem enfocats només a la jardineria bàsica i fem paviments i manteniment de fustes i tarimes", alerta que la situació actual "ens està afectant greument, en general, a tot el sector de la jardineria", i apunta que "algunes empreses tenen risc de tancament", fins i tot. "Els clients no han disminuït, però, nosaltres la feina més important que tenim ara són els manteniments i ja no són setmanals, sinó quinzenals o mensuals", afegeix Vila.
Apostar per les plantes i els jardins
Una visió que comparteix Olga Garcia, gerent d'Elia Garden, que explica que "la planta de flor va en decreixement i es venen cada cop més plantes aromàtiques i, sobretot, plantes autòctones per intentar disminuir el consum d'aigua". Avançar-se al problema actual és quelcom que Elia Gargen ja fa temps que va entendre com essencial. "L'objectiu és ser sostenibles", explica Garcia, que afegeix "treballem amb aigües regenerades a través de dipòsits de recollida d'aigües pluvials per reduir el consum hídric al màxim". Garcia assegura que "es pot adaptar perfectament un jardí a la situació actual i continuar-ho tenint verd" i, de fet, defensa el sector que considera alguns veuen com una amenaça. "Sembla que tenir plantes és quelcom dolent, i al revés, generen frescor i aigua. La planta és un element important del cicle de l'aigua", conclou Garcia.
Situació d'excepcionalitat
Sant Cugat, i la resta de 201 municipis del sistema Ter-Llobregat, que afecten uns sis milions d'habitants, es troben des del passat 13 de maig en situació d'excepcionalitat per sequera. Aquesta fase ha retornat gràcies als episodis de pluges de principis de mes i al fet que els pantans d'aquest sistema hagin augmentat. La situació d'excepcionalitat, però, comporta una sèrie de restriccions, ja aprovades fa uns mesos per la Generalitat, que se sumen a les aplicades també per la normativa municipal. En aquesta fase està prohibit el reg de zones verdes i jardins, tant públics com privats amb aigua potable. Es permet, però, el reg per supervivència de les plantes, sempre que sigui amb la quantitat mínima d'aigua, de 20 h a 8 h, i només mitjançant el gota a gota o regadora. El reg de gespa queda prohibit, excepte en superfícies destinades a la pràctica esportiva federada. En aquest cas, ha de ser amb la quantitat mínima i no pot superar els 450 metres cúbics per hectàrea al mes.
DECLARACIONS
Agustí Vila
Ens estem reinventant. Abans els jardins es basaven, bàsicament, amb la gespa natural i ara s'estan transformant en decoracions àrides, planta mediterrània o gespes artificials.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Olga Garcia
Sembla que tenir plantes és quelcom dolent i, al revés. Les plantes ens donen frescura, ens generen aigua. Són una part important d'aquest cicle de l'aigua i sense elles no acabem de generar núvols. Amb moderació i dins els límits establerts, hem de pensar que el verd és vida.