De La Manada al cas Alves: el camí de 'la consolidació social' del 'només sí és sí'

La Manada, el cas Alves i 'si ens toquen a una, ens toquen a totes'. Casos i càntics com aquests, d'importància mediàtica en l'última dècada, han fet possible la consolidació social de la coneguda com a llei del 'només sí és sí'. Aquesta ha estat una de les reflexions de la xerrada organitzada aquest dimecres per Dones en Comú, protagonitzada per l'advocada i mediadora membre de Dones Juristes, Mercè Claramunt. L'acte, a la seu d'En Comú Podem, ha repassat els canvis legislatius de l'últim segle amb el Dia Internacional de les Dones com a teló de fons.

Posant el focus en el cas Alves, per la seva proximitat temporal i la seva transcendència, Claramunt ha posat de manifest les llums i ombres de la llei del "només sí és sí", que ha culminat l'avenç normatiu dels últims anys en aquest àmbit. La xerrada ha volgut posar així la mirada en el consentiment sexual i com aquest ha passat a ser ara el protagonista de les noves legislacions.

En el seu moment, el cas de La Manada va marcar un abans i un després a l'hora de concebre quin paper jugava el consentiment i, segons la ponent, sense aquest no s'explicarien les modificacions legislatives que s'han fet. Des d'aleshores, però, són diversos els canvis produïts sent el principal l'eliminació del catalogat com a abús sexual.

La seva eliminació va suposar en un principi la reducció d'algunes de les condemnes ja vigents. Aquest fet va ocasionar una reacció ciutadana en cadena que no va dubtar a manifestar-s'hi en contra. A escala pràctica, però, diu l'advocada, aquesta normativa ha servit per deixar de fixar-se en la resistència de la víctima i prestar atenció al consentiment.

Ara, amb un primer cas mediàtic com el de Dani Alves, que ja s'ha resolt aplicant la nova normativa, Claramunt es mostra esperançada que a partir d'ara es "desenvolupi aquesta llei que compta amb 61 articles tot i que ens hàgim basat en el tema del consentiment".