La nova directora de Cugat Mèdia explica les línies estratègiques del seu projecte per impulsar el mitjà públic multimèdia de Sant Cugat
Societat
Publicat el 19/febrer per Albert Solé
Cristina Mur és la nova directora de Cugat Mèdia i en aquesta entrevista explica les línies estratègiques del seu projecte pel mitjà públic de la ciutat on viu, i de la qual està molt vinculada al seu teixit cultural. Mur parla d'apostar per la profunditat periodística, la innovació amb noves narratives, però amb un peu ancorat a allò que fem des de fa més de 40 anys, que és la ràdio. Per això aposta per potenciar la producció radiofònica sense renunciar a cap altre canal que confirma l'actual mitjà.
Aquesta casa la coneixes bé perquè hi has treballat en dues etapes anteriors durant cinc anys. Què en recordes? Recordo moltes anècdotes amb els companys, i recordo amb especial estima l'etapa que cobria esdeveniments de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents i també del Teatre-Auditori. M'agrada molt la música en directe, el teatre i el cinema, els gaudeixo molt, i vaig poder cobrir espectacles de petit i gran format i de parlar amb els seus creadors. Va ser tot un luxe i ho recordo com una etapa molt enriquidora i molt bonica.
No et preguntaré si ha canviat gaire des del 2019, perquè tot just t'acabes d'incorporar, però per exemple, el plató de televisió no era com està ara... Quins altres canvis has apreciat? El plató, el nom de l'entitat, ja que quan vaig marxar era Cugat.cat, i algunes cares noves, com la teva, que no havíem coincidit.
Per què vas decidir presentar-te per dirigir el mitjà públic de la teva ciutat? Soc periodista, tinc vocació de servei i de periodista, i després d'una etapa lligada a la comunicació corporativa amb diverses empreses, tenia moltes ganes de tornar a exercir. El concurs per a la direcció de Cugat Mèdia em va semblar un repte molt engrescador. A més, soc de Sant Cugat, participo en algunes activitats culturals de la ciutat, i conec el mitjà, que me l'estimo molt. Tinc ganes de participar en el seu creixement.
En quines activitats culturals participes? Formo part dels tabalers dels Diables de Sant Cugat, ballo les Gitanes des de fa uns anys i sempre qui hi ha activitats a la Festa de Tardor intento participar-hi.
Per presentar-te, un dels requisits era fer un projecte per al futur del mitjà. Quines són les línies mestres del teu projecte? La meva aposta seria fer periodisme de proximitat, ser molt al carrer, a prop dels santcugatencs i parlar d'allò que els preocupa sentint el pols del carrer. I apostar per la profunditat periodística, tractar els temes amb una mirada àmplia i donant pluralitat de veus, treballant les dades i exposant-les de forma acurada perquè l'audiència pugui fer-ne la seva pròpia valoració. També fer una aposta per la innovació explorant noves narratives que ens ajudin a connectar amb el públic jove, que sentin reflectits i interpel·lats, i sense oblidar-nos dels nostres grans, a qui volem seguir acompanyant a les ones com venint fent des de 1982 amb Ràdio Sant Cugat.
Com bé dius, Cugat Mèdia té més de 40 anys. Va començar com una ràdio, vam ser el primer mitjà local en tenir web i diari electrònic, el 2009 hi incorporem la imatge com a televisió digital, i el 2010 entrem a les xarxes socials. Quin mitjà t'agrada més i quin vols potenciar? Crec que tots són importants, però confesso que sento una devoció romàntica per la ràdio, que és un mitjà amb el qual he crescut i que escolto cada dia en diferents formats, i crec que l'hem de potenciar perquè és l'origen del mitjà i és el nostre diferencial. Però alhora no faig cap renúncia, una de les característiques de Cugat Mèdia és treballar la multicanalitat i volem continuar creixent en tots els àmbits.
Sabem que una cosa són els desitjos i l'altra la realitat, que depèn de molts factors que no sempre depenen d'un mateix, però quin és el teu ideal d'un mitjà públic municipal? Ser a prop del ciutadà, oferir informació d'interès i tractar-la de manera que fomenti l'opinió crítica de l'audiència. Els mitjans de proximitat són un element clau de cohesió social i un altaveu de les iniciatives del territori. Prenem el pols de la ciutat i som un aparador d'històries quotidianes i una hemeroteca de l'evolució dels territoris. Per mi un mitjà públic ideal és tot això.
Els mitjans públics, en general, hem de fer equilibris entre oferir un servei públic, fer periodisme, i aconseguir audiència, i sovint trobar l'equilibri just no és fàcil... Jo no trobo que sigui conflictiu trobar aquest equilibri. Per mi oferir un servei públic, en el cas dels mitjans de comunicació, significa fer bon periodisme, oferir la informació amb pluralitat de veus, treballant amb la màxima rigorositat i neutralitat possible perquè l'audiència faci la seva pròpia valoració. I a la vegada, l'audiència crec que s'assoleix tractant allò que preocupa el ciutadà, per tant, tenint una relació molt directa i molt propera, que és el paper dels mitjans de proximitat.
I la relació amb els polítics? A vegades el que volen els polítics no sempre casa amb això que acabes d'explicar que ha de fer un mitjà públic. El rigor periodístic passa per la neutralitat, implica permetre que les veus s'expressin i que sigui l'audiència qui faci el seu propi judici. Les coses no són blanques o negres i per entendre les situacions necessitem una mirada més àmplia, i per això aposto per la profunditat periodística. Crec que si treballem amb rigor poques queixes ens podran fer.
Tot i que la major part de la teva carrera ha sigut en mitjans de comunicació, la teva darrera feina ha sigut de comunicació corporativa en una empresa. Els periodistes sovint veiem la comunicació corporativa com 'l'altre costat' del periodisme, i hi tenim una relació d'amor odi. En el teu cas, com va ser el teu pas? Va ser un pas volgut en aquell moment, però amb el compromís ferm que no em tancava la porta a tornar a treballar en un mitjà de comunicació. Tinc vocació de periodista, però en aquell moment necessitava explorar noves vies i adquirir coneixements en altres àmbits. Quan un estudia Periodisme és perquè vol canviar el món i tenia molt clar que no volia posar els meus coneixements al servei d'una empresa que no estigués alineada amb els meus valors.
Què hi vas aprendre en aquesta experiència? Em vaig especialitzar en màrqueting de continguts, potser per aquesta mirada periodística. I vaig aprendre a generar una identitat de marca i a connectar amb el públic d'una manera emocional, construint una narrativa al voltant de la marca, i també treballant el vessant social a través de la divulgació de coneixement útil. De tot això, crec que a Cugat Mèdia hi puc aportar convertir-nos en una marca referent en tots els àmbits que treballem: televisió, ràdio i premsa digital.
Abans deies que un dels canvis principals des que vas marxar és el canvi de nom. Els treballadors de la casa ens passa sovint que quan diem on treballem no ens situen, i llavors hem de dir "l'antiga Ràdio Sant Cugat" o "cugat.cat". Tenim una marca que falta consolidar, aquest és un dels reptes que també t'has marcat? Sí, absolutament. S'ha de treballar molt bé la marca i s'ha de fer molta feina de divulgació. Hem de prendre una decisió: quina és la marca que volem tenir, si volem mantenir Cugat Mèdia, tornar a Ràdio Sant Cugat... Haurem de fer un estudi en profunditat i decidir què volem fer amb la marca i com volem potenciar-la.
DECLARACIONS
Cristina Mur
Confesso que tinc una devoció romàntica per la ràdio, que és un mitjà amb el qual he crescut i que escolto a diari en diferents formats, i crec que l'hem de potenciar perquè és l'origen del mitjà i és el nostre diferencial. Però alhora no faig cap renúncia