El rostre de la pobresa a Sant Cugat: estrangera, menor d'edat i dona
Un de cada quatre santcugatencs amb nacionalitat estrangera es troba en risc de pobresa
Imatge d'arxiu de voluntaris de Caritas Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 29/gener per Sergio Morales
El 25,2% de les persones residents a Sant Cugat amb nacionalitat estrangera es troben en situació de risc de pobresa. D'aquest segment de la població, el 14,8% es troba en situació de pobresa severa. Són dades de 2021 que l'Observatori comarcal recull a l'informe anual 'Renda, pobresa i desigualtat al Vallès Occidental', que elabora amb l'Atles de distribució de la Renda de les Llars (ADRL) de l'Institut Nacional d'Estadística. Segons aquest treball, el 8% dels santcugatencs es troba en risc de pobresa i un 3,9%, en situació de pobresa severa; són 7.520 i 3.666 persones, respectivament, tenint en compte que el 2021 Sant Cugat tenia 94.012 habitants.
Sant Cugat va en la línia de la comarca pel que fa al perfil de les persones en risc de pobresa o en situació de pobresa. Qui més ho pateix són les dones i els menors d'edat. Així, a Sant Cugat un 8,4% de les dones es troben en situació de pobresa, 0,8% punts percentuals més que els homes; pel que fa la taxa de pobresa severa, afecta un 4% de les dones santcugatenques i un 3,8% dels homes.
Per edats, un 9% dels santcugatencs amb menys de 18 anys es troben en risc de pobresa, i un 4,6% pateixen pobresa severa. Pel que fa al segment de 18 a 64 anys, un 8,1% es troba en risc i un 4,1% en situació de pobresa. Un 6,3% de les persones de més de 65 anys es troba en risc de pobresa, mentre un 2,3% viu en situació de pobresa severa.
Pel que fa a les nacionalitats, un de cada quatre estrangers residents a Sant Cugat es troba en risc de pobresa, dada que contrasta amb el 5,9% de persones amb nacionalitat espanyola en aquesta condició. Quant a la pobresa severa, afecta un 14,8% d'estrangers i un 2,5% de persones amb DNI.
Es considera que una persona està en risc de pobresa quan té ingressos baixos en relació al conjunt de la població. Segons l'IDESCAT, entrarien aquesta consideració aquelles persones que ingressin menys de 9.870 euros anuals. Pel que fa a la pobresa severa, el topall se situa en 6.580 euros anuals.
Contacte amb les persones vulnerables
Les dades del Consell Comarcal encaixen amb la realitat que es troba Càritas a Sant Cugat. Segons la darrera memòria presentada per l'entitat, un 35% de les persones que atenen es troben en situació administrativa irregular; el 39% tenen DNI i el 26% disposen de NIE. Per sexes, el 56% d'usuaris són dones. Sovint són persones que reclamen ajuda per a elles i, també, per a la seva família. Ara bé, Càritas ha advertit d'un increment de persones soles que es troben en situacions de vulnerabilitat. Aquest col·lectiu representa el 45% de les atencions.
La treballadora social de Càritas Sagrario Palomino ha apuntat que, des de l'any passat, amb l'obertura de fronteres arreu del món arran de la pandèmia del coronavirus, "ha començat a venir gent de països de l'Amèrica Llatina en situacions molt complicades". En particular, fa referència a llocs com el Perú, Equador i Hondures. "Són persones que tindrien dret a demanar assil, però la dificultat per aconseguir-ho fa que quedin en situació irregular", ha explicat.
Un dels serveis més coneguts de Càritas és el recer, però no és l'únic. L'entitat ofereix cursos de formació i fa de nexe d'acollida perquè les persones es puguin sentir acompanyades i puguin fer "fer xarxa". "Experiència laboral ja tenen", recorda Palomino, que ha explicat que ajuden els nouvinguts a elaborar el currículum i a encaminar tràmits com el d'empadronament. La treballadora social apunta que aquest acompanyament és clau perquè "la gent que no es d'Europa, té poc integrat els drets com els serveis socials o la sanitat". Per tot plegat, creu que Càritas és la primera porta a la que piquen, perquè pensen que a les administracions no els atendran.
Desigualtats
D'acord amb l'informe del Consell Comarcal, Sant Cugat concentra prop de la meitat de seccions censals de la comarca amb una renda més alta. Fent una mirada interna, dels 51 districtes censals de la ciutat, 45 registren una renda per habitant alta, per sobre dels 16.726 euros anuals. Només a les Planes i a algunes seccions del barri del Monestir-Sant Francesc la renda es considera mitjana; en cap cas hi ha divisions on la renda sigui baixa.
Mapa de la renda a les seccions censals de Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola / Foto: Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occide
De fet, Sant Cugat és el municipi del Vallès Occidental de més de 50.000 habitants amb la renda neta mitjana per persona més alta: 21.888 euros anuals. Només hi ha per sobre Matadepera, amb 24.091 euros de mitjana, tot i que aquesta localitat té menys de 10.000 habitants.
Ara bé, malgrat aquest despunt, Sant Cugat segueix sent un dels municipis amb desigualtats més pronunciades. El grau de desigualtat, d'acord amb l'índex de Gini, és de 34,6 de 100. Només Gallifa, que no té ni 200 habitants, està per sobre de Sant Cugat en aquesta classificació.
L'índex de Gini és una escala que va del 0 al 100, on el zero equival a la igualtat total i tothom té els mateixos ingressos, i el 100 significa una desigualtat total, que apuntaria que una sola persona acapara tota la renda. A Catalunya, aquest valor se situa en 31,9, mentre que la mitjana comarcal és de 28,4.
Arribar a final de mes, un repte per a un de cada cinc santcugatencs
D'acord amb l'Observatori Sociològic que l'Ajuntament va presentar el març de l'any passat, el 21% dels santcugatencs assegura que econòmicament no arriba a final de mes. Un 14% té dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca; al 19% li costa pagar l'aigua, la llum o el gas; i el 14% no té prou diners per pagar el menjar i la neteja.
DECLARACIONS
Sagrario Palomino
Hi ha gent que ve amb experiència laboral i formada. Els expliquem com fer un currículum, com empadronar-se... Tot per situar-se a la població on estiguin.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Sagrario Palomino
La gent que no és d'Europa té poc integrat els drets com els serveis socials i la sanitat. Poden pensar que és privat. Crec que per això arriben més a Càritas que altres entitats.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Sagrario Palomino
Des de l'any passat s'han tornat a obrir fronteres i ha començat a venir gent de l'Amèrica Llatina, de països en situacions molt complicades.