Marta Ribot: 'El principal problema és entendre l'autisme per poder interactuar amb els fills'
Aliats amb l'Autisme celebra el primer any de vida com entitat amb la voluntat d'incrementar el nombre de famílies associades
Marta Ribot, presidenta d'Aliats amb l'Autisme, a l'estudi 1 de Ràdio Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 12/gener per Mar Castro
L'entitat Aliats amb l'Autisme acaba de celebrar el seu primer any de vida com associació. Al darrere d'aquesta organització sense ànim de lucre hi ha la santcugatenca Marta Ribot, que després que diagnostiquessin amb TEA la seva filla quan tenia dos anys, va iniciar un llarg camí de formació per entendre l'autisme i millorar la qualitat de vida de la nena i la família en general. Una trajectòria que la va portar a crear un col·lectiu que anys més tard es va agrupar en entitat. Adaptar l'entorn als que pateixen autisme i no al revés és clau perquè es puguin desenvolupar amb les màximes garanties. Una adaptació, però, que no només pot passar per la llar sinó que ha de ser global. I aquest és el principal objectiu d'Aliats amb l'Autisme, que aquest dimecres ha participat al programa 'Entitats' de Cugat Mèdia per explicar el seu funcionament, i que és una de les beneficiàries del 17è concert Música per la Solidaritat d'aquest dissabte 13 de gener, que organitza el Rotary Club Sant Cugat.
Escolta-ho
"Quan reps un diagnòstic estàs molt perdut. El principal problema és entendre l'autisme per poder interactuar amb els teus fills, però clar això passa a casa, passa a l'escola i a tots els àmbits on es mouen els fills" explica Marta Ribot durant l'entrevista. "Per això dic que hem de canviar tots els entorns perquè només canviant el de casa no funciona" apunta en aquest sentit la presidenta de l'entitat.
Un any després de la seva creació com entitat, Aliats amb l'Autisme compta amb vuit famílies associades i 15 vinculades en els seus diferents projectes, entre els quals destaca els casals d'estiu.
Marta Ribot, presidenta de l'entitat, i Eduard Ferreró, pare d'una jove amb TEA després de participar al programa 'Entitats' de Ràdio Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
Una d'aquestes famílies que s'ha sumat al projecte és la d'Eduard Ferreró, pare d'una noia amb TEA, diagnosticada "molt tard, quan tenia 15 anys" explica Ferreró, que recorda tot un periple de proves, diagnòstics erronis i tractaments contraproduents, a més d'un seguit de vivències que han anat carregant una motxilla cada cop més difícil d'aixecar. És per això que Ferreró explica que haver trobat una entitat com Aliats amb l'Autisme els ha obert un nou paradigma. Ferreró recorda com va ser el moment en què van poder posar nom a allò que li passava a la seva filla, tot i ser l'inici d'un nou camí. "Et trobes molt perdut. Trobes que tens l'etiqueta, sé que li passa a la meva filla, però com l'ajudo? Com puc fer perquè la seva qualitat de vida sigui millor?" explica. "Llavors aquí és quan emprens un camí sol, llegint, buscant, compartint... i en aquest camí quan trobes peces que encaixen fa un clic que és brutal. Nosaltres vam passar per casualitat per davant l'Aliats, vaig entrar internet, vaig llegir les 4 primeres pàgines i vaig veure que entenien l'experiència de l'autisme de la mateixa manera", afegeix.
Quan reps un diagnòstic estàs molt perdut. El principal problema és entendre l'autisme per poder interactuar amb els teus fills. Aquest és el principal problema. Però clar això passa a casa, passa a l'escola i a tots els àmbits on es mouen els fills. Per això dic que hem de canviar tots els entorns perquè només canviant el de casa no funciona.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Eduard Ferreró
Et trobes molt perdut. Trobes que tens l'etiqueta , sé que li passa a la meva filla, però com l'ajudo? Com puc fer perquè la seva qualitat de vida sigui millor? Llavors aquí és quan emprens un camí sol, llegint, buscant, compartint... i en aquest camí quan trobes peces que encaixen fa un clic que és brutal. Nosaltres vam passar per casualitat per davant l'Aliats, vaig entrar internet, vaig llegir les 4 primeres pàgines i vaig veure que entenien l'experiència de l'autisme de la mateixa manera.