La futura regió metropolitana de Barcelona ja té full de ruta i supera els límits de l'AMB
El Pla Estratègic Metropolità planteja els reptes per a "la ciutat dels 5 milions" que inclou des de Sabadell fins a Mataró i Igualada
Imatge aèria de Sant Cugat des del Monestir / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 12/des/23 per Acn
El Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha aprovat el 'Compromís Metropolità 2030', un nou full de ruta en sintonia amb les actuals dinàmiques metropolitanes, que clarament superen els límits de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on està inclosa Sant Cugat. El nou document, consensuat amb tots els actors polítics, econòmics i socials implicats planteja els principals reptes de 'la ciutat dels 5 milions', que comprèn el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, els dos Vallesos, el Garraf, l'Anoia, el Baix Penedès i l'Alt Penedès. Es tracta d'objectius globals en matèria d'habitatge, polítiques socials, mobilitat o medi ambient i que impliquen el desenvolupament de projectes des de la nova 'escala territorial'.
Tot i les bones intencions per a l'impuls de projectes en clau metropolitana més enllà de l'AMB, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, recorda en una entrevista a l'ACN que actualment no hi ha els espais idonis per fer-ho, davant la "complexitat administrativa" que suposa la coexistència de diferents actors polítics que se solapen.
A més de l'AMB i els propis ajuntaments, en aquest territori tenen competències administracions supramunicipals com els Consells Comarcals o la Diputació de Barcelona o la vegueria del Penedès. És per això que des del PEMB fixen en el 2030 la data per saber "de quina manera es vol que es governi aquest territori".
Nova organització territorial
Estela augura que el desplegament del 'Compromís Metropolità 2030' pot donar amb el pas del temps algunes pistes de quina pot ser la futura organització territorial de la regió metropolitana. En aquest sentit, el pla estratègic determina quins aspectes té sentit abordar-los des de la nova escala.
El pla, de fet, planteja accions en tres nivells: replicar experiències d'èxit al llarg del territori, escalar a nivell de regió metropolitana projectes de l'AMB o la ciutat de Barcelona, així com crear nous projectes que ja en el seu punt de partida tinguin aquesta nova visió territorial de gran abast.
Un pla de vuit missions
El nou pla estratègic metropolità s'estructura en vuit missions que han de servir de guia per a l'actuació coordinada en el territori en matèries com l'economia innovadora i inclusiva, els nivells de renda suficients, l'emergència ambiental i climàtica, la mobilitat sostenible i segura, l'alimentació saludable, la cohesió territorial, l'habitatge adequat i la vitalitat cultural.
Cada missió planteja també un seguit d'objectius concrets per ajudar a concretar accions orientades a assolir-los. En matèria econòmica, es pretén impulsar la transferència tecnològica amb l'objectiu que el 2030 el teixit econòmic de la regió metropolitana dediqui com a mínim un 1,2% del PIB a despesa privada en recerca i desenvolupament.
Pel que fa al treball, l'objectiu és que els convenis col·lectius garanteixin uns nivells salarials d'acord amb un salari mínim de referència adaptat a la realitat de la regió metropolitana. En l'àmbit climàtic, l'objectiu implica reduir el 45% l'emissió de gasos amb efecte hivernacle en aquest territori.
Mobilitat i alimentació
Amb relació a la mobilitat, el pla estratègic planteja un canvi en la distribució modal dels desplaçaments d'un 10% en favor de l'ecomobilitat. I en l'àmbit alimentari, es pretén que el 2030 la dieta de la població de la regió metropolitana es basi en un 60% en aliments de proximitat.
Aconseguir que les rendes baixes no superin el 25% en el conjunt de barris vulnerables és l'objectiu pel que fa a la cohesió territorial, mentre que en matèria d'habitatge es vol aconseguir que la població que pateix una sobrecàrrega econòmica vinculada a les despeses de la llar sigui inferior al 30%.
DECLARACIONS
Oriol Estela
Les dinàmiques de la regió superen els límits de l'AMB i ara no hi ha espais de gestió