La Carmen Roig és una santcugatenca que pateix anòsmia fa més de set anys
Societat
Publicat el 6/des/23 per Mar Castro
La Carmen Roig és una santcugatenca que viu sense olorar i, cada cop més, també, sense gust. Pateix anòsmia, un trastorn que implica la pèrdua total d'olfacte i que limita també la capacitat de distingir sabors. Amb la pandèmia de la Covid-19 aquesta incapacitat va començar a ser coneguda, però Roig fa més de set anys que la pateix. En el seu cas, va notar-ho de cop després d'un fort refredat, una de les principals causes juntament amb al·lèrgies i sinusitis agudes, entre d'altres. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'anòsmia afecta el 5% de la població.
La pèrdua d'olfacte no és greu, en general, però sí que pot arribar a ser limitant. Més enllà de transmetre sensacions ens alerta de possibles perills, com per exemple, a la cuina. "Quan cuino utilitzo molt la vista, que sí que la tinc bé. Ho haig de mirar tot molt bé perquè les olors dels menjars em costen molt. Quan menjo el que recordo és l'olor que feia o el gust que tenia, però no oloro gens i el gust també l'estic perdent", explica la santcugatenca.
Roig va iniciar un tractament de recuperació de memòria olfactiva recomanat per un otorrinolaringòleg, però el va deixar per manca de resultats. S'ha acostumat a viure d'aquesta manera, tot i ser un factor sempre present. "Sempre estic pendent de les olors de casa i de la meva pròpia olor. Sempre penso, faig mala olor? O em poso massa perfum? A casa sempre estic posant ambientadors", recorda.
Segons dades de la unitat d'Otorrinolaringologia de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa, les alteracions de l'olfacte (que no són sempre anòsmia) són uns símptomes que es presenten en un 14% de la població i se sap que la seva incidència augmenta amb l'edat, ja que a partir dels 40 anys aproximadament existeix un deteriorament de les neurones sensorials olfactòries. D'altra banda, el 80% dels trastorns del gust que presenten els pacients són secundaris a dèficits olfactoris.
DECLARACIONS
Carmen Roig
Quan cuino utilitzo molt la vista, que sí la tinc bé. Ho haig de mirar tot molt bé perquè les olors dels menjars em costen molt. Quan menjo coses que m'agraden el que recordo és l'olor que feia o el gust que tenia, però no oloro gens i el gust també l'estic perdent.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Carmen Roig
A casa, per exemple, a banda dels aliments, són les olors de casa. La meva pròpia olor. Sempre penso: faig mala olor? o em poso massa perfum? A casa sempre estic posant ambientadors.