El llarg camí de l'adopció: 'Va ser un procés molt maco i molt dur perquè em feia por equivocar-me'
El 9 de novembre es commemora el Dia Mundial de les Adopcions
Societat
Publicat el 9/nov/23 per Mar Castro
Satisfer la necessitat d'una persona a convertir-se en pare o mare és, a simple vista, la voluntat d'algú que comença un procés d'adopció d'una criatura. La realitat, però, és que l'objectiu principal de la mesura és protegir la infància abandonada. A Sant Cugat s'han tancat 12 processos d'adopcions en els darrers quatre anys, una xifra que representa el 35% del total d'adopcions fetes al Vallès Occidental, entre el 2019 i el 2022, i el 2,5% de les materialitzades a Catalunya. El 9 de novembre es commemora el Dia Mundial de les Adopcions i Cugat Mèdia parla amb l'Alejandra Argullós, mare d'una nena adoptada a Bulgària, que ens explica el seu procés (vídeo); i amb Josep Maria Forné, Director General de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) (àudio).
Escolta-ho
"L'infant no és un objecte perquè satisfaci un desig". Així de contundent parla Josep Maria Forné durant l'entrevista amb Cugat Mèdia quan se li pregunta sobre el llarg procés que han de passar les persones que volen adoptar una criatura. I és que el camí per tancar una adopció, tant nacional com internacional, no és inferior a quatre o cinc anys de mitjana en l'actualitat, un cop passat el primer tall, quan s'ha superat un procés d'idoneïtat. Superar diferents criteris de valoració i fer una formació específica són claus per poder esdevenir família adoptant. Un procés que la santcugatenca Alejandra Argullós defensa, després de trigar vuit anys en poder adoptar la seva filla Denitsa. "Els nens que han estat abandonats tenen una sèrie de ferides de les quals potser no som conscients per ignorància", explica Argullós, i és per això que es fan formacions i moltes preguntes i requisits perquè "l'abandonament és una situació que s'ha de tenir molt present a l'hora de crear un vincle amb la criatura i fer-la créixer".
L'Alejandra recorda el procés com "molt maco i molt dur" alhora. La por a equivocar-se, "perquè parlem de la vida d'una nena", o pensar que "hi ha una altra família que també la pot cuidar" afloren sovint neguits i inseguretats entre els adoptants durant el procediment.
L'Alejandra i la Denitsa durant les primeres visites a l'orfenat de Bulgària / Foto: Cedida
El procés de l'Alejandra
La santcugatenca va iniciar el procés el 2010, quan les seves possibilitats de convertir-se en mare biològica en solitari es van esgotar. L'adopció, però, sempre era quelcom que ella havia contemplat com una opció, fins i tot si hagués pogut tenir fills biològics. Bulgària va ser el país escollit per Argullós perquè la seva mare és nascuda també en aquest territori, un estat del qual l'Alejandra té un record positiu en el desenvolupament del procés, tot i la tardança per problemes polítics i canvis de govern. "Al final la signatura d'una adopció és la d'un polític i tot això feia que el procés s'aturés", explica l'Alejandra, que va rebre la trucada definitiva que podia adoptar una nena de 18 mesos, el desembre de 2016. El juny de 2017 l'Alejandra va poder portar la Denitsa a Sant Cugat com la seva filla de dos anys, després de dues visites al país dels Balcans. "Ella va marxar de l'orfenat tan tranquil·la perquè no tenia vincle", reviu durant l'entrevista Argullós, que recorda també com va ser el procés d'adaptació entre les dues on destaca que "he tingut que d'adaptar-me molt, aprendre a ser molt més pacient... suposo que com tots els pares".
La Denitsa actualment té vuit anys i va ser quan en tenia cinc que va començar a preguntar sobre la seva situació familiar. L'Alejandra defensa la importància de parlar amb "naturalitat" sobre el procés d'adopció a les criatures i "que no sembli un secret". "És important que ella no es vegi diferent perquè no ho és. És exactament la meva filla, estem ella i jo, som un equip i ella és feliç", conclou Argullós.
La Denitsa va arribar a Sant Cugat amb dos anys i ara en té vuit / Foto: Cedida
Requisits
Les persones que s'ofereixen per adoptar un infant a Catalunya o a un altre país han de seguir un procés de formació i valoració. Aquest procés comprèn sessions informatives i formatives, i un mínim de dues entrevistes, de les quals almenys una la fa un professional en treball social i una altra la fa un professional en psicologia. També s'ha de fer una entrevista al domicili dels candidats. A partir d'aquestes sessions i entrevistes, i la corresponent valoració, s'elabora l'informe psicosocial. Tot aquest procés el realitzen les ICIF (Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar). En l'adopció a Catalunya, el cost de la formació i la valoració de la idoneïtat l'assumeix l'ICAA. En l'adopció internacional, el cost de la formació i la valoració va a càrrec de les persones o famílies que sol·liciten l'adopció.
Les circumstàncies que tenen en compte els equips tècnics competents són personals i socioeconòmiques i es fixen en qüestions com l'equilibri personal, la salut física i psíquica, la flexibilitat d'actituds, la motivació per exercir funcions parentals, la situació econòmica que permeti l'atenció a l'infant, que tingui un habitatge en condicions adequades i l'aptitud educadora, entre d'altres. A més, no es permet l'elecció del sexe de manera excloent, i s'ha d'acceptar l'herència biològica de l'infant i tenir respecte de la seva història, identitat i cultura.
Les persones sol·licitants d'adopció han d'obtenir el certificat d'idoneïtat, un document imprescindible per a l'adopció d'un infant d'un altre país, que té en compte les directrius del Conveni relatiu a la protecció del menor i a la cooperació en matèria d'adopció internacional. El certificat d'idoneïtat l'emet l'ICAA (Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció) una vegada aconseguida la resolució administrativa favorable, i té una vigència de tres anys.
Qui pot adoptar? I qui adopta
El Director General de l'Institut Català de l'Acolliment, Josep Maria Forné, explica que el tipus de família que adopta a Catalunya "és molt heterogeni", des de famílies homosexuals "més homes que dones", puntualitza, fins a famílies monoparentals i monomarentals, com és el cas de l'Alejandra Argullós. Segons Forné "també hi ha bastants famílies amb una consciència molt clara que les necessitats d'un infant quedaran millor cobertes en una llar que fora" i són les que ja tenen fills biològics. "Ho fan per una consciència de servei", explica Forné.
A Catalunya pot adoptar qualsevol persona que sigui major de 25 anys i que tingui com a mínim 14 anys més que la persona adoptada. Entre l'adoptant i l'adoptat, però, no podrà haver-hi mai una diferència de més 45 anys. Segons Forné "si hi ha una persona té una esperança de vida molt curta, no podrà cobrir les necessitats de l'infant, i això és un condicionant".
Adopció oberta i acollides
La Generalitat està treballant per posar en marxa el que anomena 'adopció oberta'. Una fórmula legislada però encara no feta servir a Catalunya. Forné explica que aquesta opció "significa tenir la tutela i la guarda, però acceptant que hi hagi algun tipus de relació amb la família biològica". I és que a Catalunya actualment hi ha 2.000 infants en procés d'acollida a centres (i 1.000 ja en famílies) i segons Forné "estem mirant fórmules per poder donar sortida als infants i joves que estan acollits. En els centres es treballa molt bé, però sí que és cert que coincidim en que un entorn familiar és més òptim", apunta l'especialista. En aquesta línia, la Generalitat ha posat en marxa, recentment, la campanya 'Acollir és fer família' per trobar famílies disposades a obrir casa seva i oferir un entorn d'estima, vincle, comprensió, atenció i dedicació a un infant necessitat.
Adopcions internacionals
A Catalunya, la Generalitat gestiona tant les adopcions nacionals com les internacionals. En el cas d'aquestes últimes, l'administració pot fer el tràmit directament amb el país d'origen, però, la realitat és que treballa amb diferents Entitats Col·laboradores d'Adopció Internacional (ECAI), que són associacions o fundacions legalment constituïdes, que realitzen funcions de mediació entre les persones sol·licitants d'adopció internacional i els països d'origen de l'infant. La Generalitat actualment treballa amb 11 ECAI de diversos països com Vietnam, Costa d'Ivori, el Senegal, Colòmbia, Bolívia i el Perú, entre d'altres. La Xina, Rússia i Etiòpia, que en el passat havien tramitat moltes adopcions fetes a Catalunya, tenen tancades, des de fa un temps, les relacions en aquest sentit. I és que segons Josep Maria Forné, això es deu al fet que aquests estats han decidit gestionar les adopcions de manera nacional.
Dades i evolució
Les adopcions a Catalunya han baixat de manera dràstica en els darrers anys. De fet, les dades van començar a baixar el 2013 "després del pic del 2012, on havíem estat en 1.500 adopcions internacionals i 150 nacionals" apunta el director de l'ICAA. Prova d'això és que 10 anys després, el 2022, es van tancar només 39 adopcions internacionals i 64 nacionals a Catalunya. Entre els motius Forné apunta que "cada cop hi ha menys infants que neixen amb renúncia afegida".
Evolució de les dades d'adopcions tancades en els darrers quatre anys a Sant Cugat, el Vallès Occidental i Catalunya (Font: Departament de Drets Socials) / Foto: Cugat Mèdia
Hi ha un fórmula que és l'adopció oberta, que ara posarem en marxa. Que significa tenir la tutela i la guarda però acceptant que hi hagi algun tipus de relació amb la família biològica. Estem mirant fórmules per poder donar sortida als infants i joves que estan acollits. En els centres es treballa molt bé, però sí és cert que coincidim en que un entorn familiar és més òptim.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Josep Maria Forné
L'adopció és satisfer un desig de ser pares, però també és veritat que l'objectiu primordial és que tu t'ofereixes per cobrir unes necessitats de l'infant. L'infant no és un objecte perquè satisfaci el meu desig. Per tant, si hi ha una persona amb una esperança de vida molt curta, no podrà cobrir les necessitats de l'infant, i això és un condicionant. Si no hi ha uns ingressos mínim que garanteixin una estabilitat econòmica, doncs també.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Alejandra Argullós
Els nens que han estat abandonats tenen una sèrie de ferides de les quals potser no som conscients per ignorància. Ens feien unes formacions molt clares perquè són coses que un fill biològic no ha percebut. Potser en perseveix d'altres, però l'abandonament no i això s'ha és quelcom que s'ha de tenir molt present, sobretot, de cara a la forma de crear el vincle amb la criatura.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Alejandra Argullós
Va ser un procés molt maco, molt dur, en aquell moment, perquè em feia molta por equivocar-me. Dir "doncs ara ho vull" sense estar segura del tot, perquè clar és la vida d'una nena i podia haver una altra família que la podria cuidar també.