En el Dia Mundial de les Persones Sense Llar, Cugat Mèdia ofereix les dades d'una realitat invisible a la ciutat
Un dels espais on a vegades hi dormen persones sense llar a Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)
Societat
Publicat el 10/oct/23 per Albert Solé
Una seixantena de persones viuen a Sant Cugat en una situació d'exclusió residencial severa. Segons dades dels Serveis Socials de l'Ajuntament, d'aquestes, 16 dormen al ras i 15 ho fan en barraques, cotxes o caravanes. La resta no tenen un habitatge segur; o bé ocupen espais no habitables o viuen en llocs diferents i ho alternen amb el carrer. Aquesta és una realitat invisibilitzada a Sant Cugat que Cugat Mèdia explica aquest 10 d'octubre, Dia Mundial de les Persones Sense Llar. Des de Càritas expliquen que cal un treball important amb aquest tipus de persones que moltes vegades han perdut habilitats socials, no confien en ningú i han trencat tots els vincles.
El sensellarisme a Sant Cugat és una realitat i aquestes dades sobre l'exclusió residencial són molt eloqüents. Des de l'Ajuntament recorden els serveis que tenen actius per ajudar aquestes persones sense una llar, com les ajudes econòmiques per alimentació i altres necessitats bàsiques; el servei de primera llar; o el suport educatiu per a la recuperació de l'autoestima.
Però qui disposa dels principals serveis d'ajuda als sense llar a Sant Cugat és Càritas. La treballadora social Sagrario Palomino explica que, per a Càritas, un 'sense llar' és tota aquella persona que, a més dels que viuen al carrer o dins de cotxes, "viu en habitatges amb relloguers que no tenen les claus ni per entrar ni per sortir, o que no tenen accés a una zona comuna o no tenen rentadora".
Per aquest motiu, i amb les dades sobre la taula, Càritas posa en valor el menjador social, el servei de dutxes i bugaderia, a més dels pisos d'homes i de dones.
La feina de Sagrario Palomino com a treballadora social, i dels seus companys de Càritas, amb aquests ciutadans sense casa és crear vincles i una xarxa per als qui s'han quedat sense: "No tothom té la mateixa capacitat, hi ha gent que ha perdut habilitats socials i fins i tot ha deixat de creure en les altres persones", afirma Palomino.
Això és un treball dins l'educació social, trobar la manera d'apropar-nos. No tothom té la mateixa capacitat, hi ha gent que ha perdut habilitats socials i fins i tot creure amb les altres persones. És un treball de crear vincle perquè les persones se sentin més segures.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Sagrario Palomino
A més de barraques i cotxes, hi ha molta gent que viu en habitatges amb relloguers que no tenen les claus ni per entrar ni per sortir, o que no tenen accés a una zona comuna o no tenen rentadora i fan servir els serveis que els oferim.