Pujar 100 cims o la redempció d'un home egoista que ha après a abraçar
L'esportista santcugatenc Oriol Sanz presenta el documental 'La 100 pics', que narra com va pujar 100 cims en 80 dies acompanyat d'amics i familiars
Societat
Publicat el 13/jul/23 per Pau Vázquez
Quan el 2011 el santcugatenc Oriol Sanz va xocar contra una furgoneta mentre anava amb bicicleta a Vallvidrera, va quedar inconscient i se li va desplaçar el cervell dos centímetres. Arran de les lesions que va patir, va haver de passar pel quiròfan. Una operació que li va fer canviar la bicicleta per les cames (ara és corredor ultra fondista), i que també li va canviar la vida. En un exercici de replantejar-se les seves prioritats, i també després de la mort del seu pare, va començar a plantejar-se la idea de pujar 100 cims en 80 dies acompanyat d'amics i familiars. El 2021 ho va fer realitat, i ara ho ensenyarà amb un documental que es podrà veure dimecres que ve als Cinemes Sant Cugat, en una estrena organitzada per Cugat Mèdia.
'La 100 pics' és el nom del projecte i del documental, que explica com el santcugatenc va completar l'ascens a 100 cims essencials de Catalunya mentre ho combinava amb teletreballar per a la seva empresa. "És una experiència que la vaig imaginar perquè tingués molta força, però la realitat ha acabat superant la ficció. Ha estat meravellosa", explica Sanz en una entrevista a Cugat Mèdia.
Durant les 12 setmanes que va durar la iniciativa, gairebé en cada dia va comptar amb la companyia d'algun amic o familiar amb l'objectiu de fer del projecte una experiència vital compartida. "Quan va morir el meu pare vaig lamentar no haver-li dit tot el que m'hauria agradat dir-li. Soc una persona que sempre es guarda les coses a dins i he aprofitat aquest repte per dir coses que no ens diem mai. He après a donar abraçades i a dir les coses com són".
Més enllà de la qüestió emocional, 'La 100 pics' ha estat un repte físic i mental. En total, Sanz ha fet més de 100.000 metres de desnivell, però assegura que no ha estat un repte físicament complex. "Ha estat un repte tècnic. A partir de certes alçades és difícil córrer per la muntanya i hi ha més risc de caure o de patir alguna lesió", diu el santcugatenc, que explica que la meitat del repte és físic i l'altre, mental. "Hi ha dies que he hagut de tirar més de cap, que és una de les meves fortaleses. Tinc molta capacitat de superació, i la necessites per a un repte com aquest".
Gràcies a aquesta capacitat de tirar endavant, Oriol Sanz no va abandonar, tot i que va haver-hi moments difícils. Malgrat que se'ls ha volgut guardar per no espatllar la sorpresa del documental, sí que reconeix que va haver-hi imprevistos. "És bonic que a la vida surtin coses que no has previst. Aquí també està la gràcia del documental, veure com superar imprevistos per arribar a la fita final".
Amb aquest esperit de superació, el santcugatenc creu que pot ser inspirador i ajudar a altra gent a tirar endavant projectes. "Crec que he sigut egoista a la meva vida, sempre he buscat el meu interès i ara amb els anys crec que ha arribat el moment de retornar tot el que li he pres a la vida".
DECLARACIONS
Oriol Sanz
He sigut egoista a la meva vida. Sempre he buscat el meu interès i t'arriba el punt en que vols retornar a la vida tot el que li has tret.