29 anys de l'últim gran incendi a la part santcugatenca de Collserola

L'agost de 1994 es van cremar 135 hectàrees de massa forestal a la Floresta i les Planes

Imatge de l'endemà de l'incendi, l'agost del 1994 / Foto: Eduard Jener

Societat

Publicat el 11/jul/23 per Martí González

L'11 d'agost de 1994 va tenir lloc el desastre ecològic més important, fins al moment, de la història de Sant Cugat: un incendi que va cremar unes 135 hectàrees de massa forestal al Parc Natural de Collserola i que va afectar els veïnats de la Floresta i les Planes. De fet, una setantena d'habitatges van cremar i dues persones van resultar ferides. Un punt d'inflexió en la prevenció de focs a les zones boscoses, i encara més a les habitades. Aquest reportatge forma part de la sèrie d'informacions per parlar de la sequera que estem patint sota el títol: 'El mes de l'aigua a Cugat Mèdia'.


"Tot va ser molt ràpid"

Les flames es van aixecar a bona part de Collserola. L'avanç dels incendis a la Floresta i les Planes va ser fulgurant i el foc va afectar, sobretot, el pi blanc. A la zona del bosc Gran, però, també es van cremar molts dels escassos roures i alzines de Collserola. Pel que fa a les pèrdues materials, el foc es va endur sis habitatges, un taller de ceràmica, un magatzem de material de construcció i un altre de begudes, i 12 vehicles.

RECUPERA TOTS ELS REPORTATGES DE LA SÈRIE 'EL MES DE L'AIGUA A CUGAT MÈDIA'

Flames en una casa a la Floresta / Foto: Eduard Jener

Part del veïnat va intentar ajudar a apagar les flames als bombers, que anaven saturats per la coincidència de dos grans incendis més a Catalunya, sobretot el del Montseny, que va arribar a cremar pràcticament 8.000 hectàrees i, juntament amb el de Collserola, envoltaven de flames la zona de Barcelona. Eduard Jener i Joan Gamero, veïns de la Floresta, va ser un dels que, amb una mànega casolana per regar el jardí, va mirar de frenar el foc, tot i que el paper clau perquè les flames no arribessin a una de les àrees més habitades del districte va ser el canvi del vent i els mitjans aeris dels bombers.

El foc, a tocar d'un dipòsit de combustible / Foto: Eduard Jener

Tant Jener com Gamero, a més, critiquen que aquell incendi no fos un punt d'inflexió per invertir en la prevenció en zones forestals habitades. De fet, asseguren que gairebé tres dècades després hi ha coses que no s'han ni substituït.

En l'extinció dels incendis hi va participar el parc de Bombers de Barcelona en la seva totalitat, tres camions d'altres parcs de Bombers, dos hidroavions i quatre helicòpters.

El bosc cremat, un dia després de l'incendi / Foto: Eduard Jener

Absolució dels acusats

L'any 2006, l'Audiència de Barcelona va absoldre dos responsables de Fecsa al Vallès Occidental que van ser acusats de provocar l'incendi. Les acusacions mantenien que el foc havia començat en una part de la línia elèctrica que no estava en bon estat de conservació. El ministeri fiscal i els afectats van acusar el cap de manteniment de la línia elèctrica de l'incendi i el gerent de Fecsa a la zona del Vallès, i van demanar una pena d'un any de presó i indemnitzacions milionàries. El tribunal de l'Audiència de Barcelona va exculpar els dos homes perquè no s'havia pogut demostrar que la causa de l'incendi fos un curtcircuit a la línia elèctrica pel desgast del cablejat. La sentència també recollia la hipòtesi que el foc comencés per un cigarret llançat per un conductor que circulava per l'autopista de Manresa en direcció a Barcelona.






DECLARACIONS

Eduard Jener

Vaig dir a la família que marxés, ho van fer amb cotxe. I un veí i jo vam sortir amb unes mànegues de regar el jardí i vam intentar mullar, però al cap de pocs minuts vam veure que allò no tenia cap sentit. El foc havia anat pujant i es va començar alguna casa del voltant. Va ser una cosa rapidíssima, en qüestió de minuts.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Eduard Jener

Si aquell foc hagués continuat en línia recta, tal com semblava, hagués trobat una zona molt habitada. Arran de tots aquells incendis es va anunciar que es farien moltes coses en prevenció, però no s'han fet. S'ha de tenir en compte que el creixement de població en aquestes zones ha estat brutal.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Joan Gamero

No van fer res, no van replantar, no van ni canviar els pals de la llum cremats. Hi ha uns punts regants, però no tenim cap document que digui als veïns què hem de fer en cas d'incendi i, de fet, Collserola diu que cada vegada s'ha retallat més.

Your browser doesn’t support HTML5 audio