La Fiscalia demana 10 anys de presó per a l'exprofessor de la Salle i el Viaró acusat d'agressió sexual
Els fets denunciats quan era professor del centre santcugatenc han prescrit
Imatge d'arxiu de l'Audiència de Barcelona / Foto: Google Street
SocietatPublicat el 6/jul/23 per Redacció / Acn
La Fiscalia demana 10 anys de presó per a un professor de la Salle Bonanova de Barcelona per haver abusat durant diversos anys, del 2010 al 2013, d'un alumne seu menor d'edat i de qui va arribar a fer de padrastre, ja que es va emparellar amb la mare del nen. L'acusat hauria fet tocaments i hauria masturbat el menor contra la seva voluntat, a més de colpejar-lo si no accedia als seus desitjos sexuals, tant a l'escola com a casa seva. L'home, a més, també va ser denunciat per un altre alumne de l'escola Viaró a qui feia d'entrenador de futbol anteriorment, però els fets han prescrit.
En el cas de Sant Cugat, els fets denunciats s'haurien produït entre el 2004 i el 2005, quan era professor al col·legi Viaró. L'acusat va estar vinculat al centre santcugatenc entre el 2003 i el 2006, quan va ser acomiadat, sense que el centre conegués "cap fet denunciable".
De fet, l'exprofessor tenia un dietari personal on explicava les seves pulsions sexuals. Concretament, en aquests textos que va publicar 'El Periódico' menciona l'exalumne del Viaró i admet els abusos.
No obstant això, aquests fets ja han prescrit i l'acusació se centra en el cas de la Salle Bonanova.
Delicte continuat d'agressió sexual a un alumne de la Salle Bonanova
La Fiscalia acusa l'exprofessor d'un delicte continuat d'agressió sexual a menor i li demana deu anys de presó, cinc anys més de prohibició de comunicar-se i acostar-se a la víctima i 20.000 euros d'indemnització, que haurien de pagar l'escola i la seva asseguradora.Segons l'escrit de la Fiscalia, durant l'any 2006 i mentre era coordinador, va conèixer un menor que jugava a futbol, sobre el que va mostrar des d'un inici un "cert interès". Aquest interès es va traduir en atencions personals, protecció i cura personal, ja que els pares del nen acabaven de tramitar la seva separació i això l'afectava i li provocava necessitat d'atenció especial. El coordinador va detectar la vulnerabilitat del nen i va intensificar la relació amb ell durant el curs 2007-2008, quan a més va passar a ser professor del nen. Els contactes es van intensificar fins que va aconseguir la dependència emocional del menor i una relació sentimental amb la mare, que es va traduir en una convivència en comú a partir del setembre del 2010.
Aquell mateix 2010 l'home va proposar al nen que fos el seu segon entrenador a l'equip de benjamins, tot i la curta edat del menor, cosa que el nen va acceptar perquè suposava cobrar diners.
A partir d'aleshores l'acusat va començar a controlar totes les activitats acadèmiques i personals del menor, i li restringia les sortides d'oci amb els seus amics de la infància, dient que eren males influències, i va aconseguir aïllar-lo dels seus companys d'escola. Durant l'esbarjo al pati, el dinar al menjador o abans de les extraescolars de la tarda obligava el nen a estar amb ell al pati o a la seva classe de Primària. Si el nen no obeïa, l'home mostrava el seu enuig, li feria mirades agressives, l'abandonava o l'apartava dels entrenaments. Això feia que el menor tingués por al rebuig d'una persona que li deia contínuament que l'estimava i el cuidava. Això desestabilitzava emocionalment el menor, que va acabar amb un estat emocional de dependència i intimidació.
Llavors es van iniciar els abusos, que es produien als vestidors, al domicili o de vacances. Finalment, a principis del 2013, el nen va començar a sortir amb una noia i li va dir a l'acusat que tenia xicota i que no permetria més que abusés d'ell. L'acusat li va dir que li costaria perquè ell li agradava molt, però ja no el va tocar mai més. El cas va arribar als jutjats el 2020. El nen té un trastorn per estrès posttraumàtic moderat amb símptomes com evocació, evitació i hiperactivació freqüents.