El CAR de Sant Cugat, propulsor d'un nou sistema de control sanitari
La metodologia vol ajudar els metges a desenvolupar millors estratègies per als pacients amb ventilació no invasiva
Algunes de les dades obtingudes resultaven predictores de quina seria l'evolució dels pacients / Foto: ACN
SocietatPublicat el 18/jun/23 per Miquel Blázquez / Acn
Un estudi impulsat pel Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge en col·laboració amb el Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR) de Sant Cugat ha demostrat, per primera vegada, que la bioimpedància elèctrica ajuda els metges a predir l'èxit que tindrà la ventilació no invasiva per als pacients que reben aquest suport respiratori. Aquesta metodologia, empleada principalment en esportistes d'elit, introdueix al cos humà, a través d'uns elèctrodes, un senyal elèctric molt baix i segur i ja havia tingut altres aplicacions en camps de la medicina hospitalària com ara la diàlisi, l'obesitat mòrbida o la nutrició del pacient crític sedat.
En aquest sentit, la informació que proporciona la resistència dels teixits a aquest senyal, combinada amb uns càlculs, revela l'aigua corporal total, els greixos i la massa lliure de greix (ossos, músculs i òrgans) del cos, i permet també estimar indirectament el consum de calories.
La investigació va consistir a mesurar, amb bioimpedància elèctrica, la composició corporal dels pacients amb ventilació no invasiva durant les 24 primeres hores d'estada al Servei de Medicina Intensiva de Bellvitge. Després es va analitzar la relació de les dades amb l'evolució dels pacients i amb el fet de si finalment van necessitar o no ventilació invasiva. Algunes de les dades obtingudes resultaven predictores de quina seria l'evolució dels pacients i de quin tipus de nutrició hauria estat el més idoni.
Una vegada establerta la relació, s'enceta ara una segona fase per assajar una intervenció nutricional que permeti determinar si l'estratègia es tradueix en una millor evolució i una reducció de les estades a l'UCI. La metodologia també té, per objectiu principal, ajudar els metges a desenvolupar millors estratègies nutricionals i de fisioteràpia per als pacients que reben aquest suport respiratori.