Desapareix la placa commemorativa del pi bessó pels assassinats de la Guerra Civil
El memoràndum va ser col·locat l'any 2020 i tenia per objectiu recordar les víctimes de Sant Cugat i Rubí
Imatge de l'estat del monòlit / Foto: Cugat Mèdia
SocietatPublicat el 9/jun/23 per Miquel Blázquez
La placa commemorativa del Pi Bessó, ubicada al quilòmetre 7,9 de la carretera de la Rabassada, ha desaparegut, segons ha avançat el TOT Sant Cugat i ha pogut confirmar Cugat Mèdia. El record va ser col·locat l'any 2020 i pretenia, a partir dels assassinats succeïts a la Rabassada comesos contra persones de l'Església i altres sospitoses de donar suport a l'alçament militar, condemnar la intolerància i l'horror de la guerra.
Un cop avaluats els danys, el consistori de Sant Cugat ha anunciat que denunciarà els fets. Per ara, l'Ajuntament de Rubí no en té constància i tampoc s'ha pronunciat envers la bretolada.
El 2009 la Generalitat va talar l'històric i centenari Pi Bessó per error en uns treballs de manteniment. Un any després, i per iniciativa dels membres del Club Muntanyenc de Sant Cugat, Jordi Roca i Josep Castellví, es va replantar el pi i s'hi va col·locar un monòlit amb una placa commemorativa en homenatge a les víctimes, amb especial menció als veïns rubinencs i santcugatencs.
Malgrat això, aquest recordatori va acabar desapareixent a causa d'un accident de moto. Amb el pas del temps, els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí van decidir col·locar una nova placa per dignificar un espai simbòlic que, justament ara, ha tornat a ser danyat. Es calcula que en aquest punt de la carretera de la Rabassada van ser afusellades una trentena de veïns i veïnes de Sant Cugat i de Rubí durant la Guerra Civil, fa més de vuitanta anys.
Al text de la placa s'hi podia llegir:
El Pi Bessó i la Guerra Civil
El 18 de juliol de 1936 un cop d'estat feixista contra la 2a República causa la Guerra Civil. Entre 1936 i 1939 s'escampa la barbàrie que continuarà després sota el franquisme. Més enllà de la guerra al front i de la legitimitat de les causes, repressió i violència s'imposen a la rereguarda tant per reforçar el cop com per defensar la República.La carretera de l'Arrabassada va ser un dels escenaris dels crims de la guerra. En el descontrol inicial s'hi van assassinar persones suspectes de no recolzar la República per la seva ideologia dretana o pertànyer a l'Església, i també per venjances personals sota aquesta excusa. Al costat del Pi Bessó, la matinada del 3 d'agost de 1936 les milícies antifeixistes van executar tres veïns de Rubí: Josep Grau, Antoni Moliné i el rector Dr. Josep Guardiet. En altres punts de la carretera foren executats també els rectors de Valldoreix i Sant Cugat, així com desenes de persones.
El Pi Bessó va ser des d'aleshores punt de memòria de l'horror de la guerra i de la intolerància. A causa d'una tala accidental, el 2010 es plantà un nou exemplar de pi pinyoner bessó per donar continuïtat a aquest símbol.