40 avisos per ocupacions als Mossos a l'any: alarma social o problema de seguretat?
El cap de l'ABP de Mossos, Antoni Rodríguez, dona les dades a Cugat Mèdia per respondre aquesta pregunta
Antoni Rodríguez, cap de l'ABP / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 12/mai/23 per Anna González
Les ocupacions d'immobles centren aquestes dies molts dels discursos polítics a Sant Cugat. Les queixes de veïns per un habitatge ocupat de la Plana de l'Hospital han posat encara més el focus en el debat sobre la seguretat. Però quina és la dimensió de les ocupacions a Sant Cugat? El cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d'Esquadra a Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, l'intendent Antoni Rodríguez, respon a Cugat Mèdia aquesta pregunta amb les dades policials, que apleguen aquelles ocupacions que generen més alarma social, però no la totalitat de l'ocupació. Així, els Mossos d'Esquadra reben uns 40 avisos l'any per ocupacions a Sant Cugat, una xifra 'ínfima' en comparació amb altres municipis de l'entorn. D'aquests, una quarta part s'eviten abans de l'ocupació i la resta són majoritàriament per motius socials, de pisos buits i de grans tenidors. Tot i així, el cos policial en té controlats i en seguiment -ja que el desnonament només es pot executar per via judicial- una dotzena vinculada a possibles motivacions delictives. Dels 12 immobles, només dos provoquen problemes de convivència relacionada amb la delinqüència.
Tot i això, el fenomen de l'ocupació és molt més ampli. També inclou aquelles persones que es mantenen a un immoble tot i pesar una execució hipotecària per part del banc o estar en una situació d'impagament del lloguer, així com aquells que hi resideixen en precari per algun tipus d'acord i el propietari decideix reclamar el pis. Aquests tres casos suposen el 90% del total, apunta Rodríguez, tant a Sant Cugat com a Catalunya, però és difícil quantificar el seu abast.
El mateix succeeix amb els pisos buits a Sant Cugat. Segons el Registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant de l'Agència Catalana de l'Habitatge, al municipi hi ha vuit immobles en aquesta situació registrats, fet que suposa el 0,02% del parc immobiliari. Però en aquest cas, les dades tampoc no són un mirall perfecte de la realitat. Només la Sareb, compta amb 11 pisos a Sant Cugat, dels quals 7 estan ocupats.
En canvi, aquelles ocupacions que generen més sensació d'inseguretat, les que comporten usurpació (ocupació d'un habitatge buit) o violació de domicili (ocupació d'un habitatge on resideix algú o és una segona residència), són el 10%.
I és aquí, en aquest 10%, on el cap de l'ABP Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, l'intendent Antoni Rodríguez, posa el focus. "Crec que és una alarma no justificada perquè l'ocupació del bé immoble que és domicili actual d'una persona no s'està produint, el que es produeix és ocupació d'immobles buits, que no estan sent utilitzats", afirma el cap policial, sobre una realitat que genera alarma social i que protagonitza discursos polítics, així com increments en la venda d'alarmes.
Però la realitat és que aquesta ocupació està vinculada a la disponibilitat d'immobles buits i a l'accés a l'habitatge. És per això que en el cas de Sant Cugat, el centre i Valldoreix són les zones on es donen més casos.
Imatge d'arxiu d'un desnonament d'una casa ocupada a Valldoreix / Foto: Cugat Mèdia
L'ocupació conflictiva, en xifres
Segons les dades de Mossos, a Sant Cugat es detecten via policial una quarantena d'ocupacions. D'aquestes, una quarta part, una desena, s'eviten en el mateix moment perquè s'alerta els efectius policials i queda com un intent d'ocupació. La resta, concreta Rodríguez, són majoritàriament per motius socials, de pisos buits i de grans tenidors. De fet, afirma el cap policial, no s'ha registrat cap cas al municipi d'ocupació -violació de domicili- d'un immoble que sigui una residència habitual.
En els casos detectats al municipi i que no s'han pogut evitar, els Mossos informen el jutjat, però no s'actua policialment, ja que és el propietari qui decideix quin recorregut vol iniciar, des de pactar una renda social a encetar un procés judicial. Només el jutjat pot dictar un desnonament i quan hi participen efectius policials ho fan per requeriment judicial. Alguns propietaris, però, desisteixen en denunciar per no haver d'afrontar el cost del procediment. Fins i tot, tot i que no consta a efectes policials, hi ha propietaris que opten per pagar empreses per fer fora els ocupes, explica Rodríguez.
Així i tot, els Mossos d'Esquadra tenen actualment 12 immobles ocupats sota seguiment policial perquè estan vinculats a possibles fets delictius. Dos d'ells, reconeixen des de Mossos, estan generant problemes de convivència, com s'ha vist aquests dies amb un immoble del carrer de la Plana de l'Hospital. Més enllà de les actuacions derivades de la seguretat pública, el cos, recorda Rodríguez, no pot entrar-hi i queda en mans dels mateixos propietaris.
Imatge d'arxiu d'un habitatge ocupat / Foto: Cugat Mèdia
"A Sant Cugat, en referència amb el seu entorn o amb Catalunya, tenir dos habitatges que considerem criminals és un índex ínfim", considera el cap de l'ABP.
Segons dades del departament d'Interior i dels Mossos d'Esquadra obtingudes per l'ACN, entre 2018 i 2022, cada dia es van ocupar gairebé 20 habitatges de mitjana arreu de Catalunya.
Contra les ocupacions, accés a l'habitatge
Amb aquesta radiografia, Rodríguez ho té clar. En el cas de Sant Cugat, no està justificada l'alarma social ni determinats discursos polítics. És evident que per aquells veïns o propietaris que ho han de patir és un problema, però en àmbit general, a Sant Cugat no es tracta d'una qüestió de seguretat, sinó d'un problema d'accés a l'habitatge.
"El problema real que hi ha al voltant d'aquest fenomen no és tant delictiu o policial com d'accés a l'habitatge, d'accedir a un habitatge en condicions de tenir una vida digna. L'habitatge s'ha considerat un bé d'especulació", valora Rodríguez.
I aquí les dades també ho evidencien. Gairebé la meitat dels llogaters estan en risc de pobresa o exclusió, segons un informe del Banc d'Espanya. En el cas concret de Sant Cugat, a més, s'hi afegeix que és la ciutat gran amb el lloguer més car de Catalunya, dobla per exemple el de Rubí, i té un problema d'oferta davant una demanda cada vegada més ferotge.
A Sant Cugat, però, les ocupacions -aquelles comptabilitzades via policial- tenen menys incidència que a altres municipis, principalment pel volum de pisos buits i per una menor presència de persones que es dediquen a ocupar habitatges per rellogar-los, apunta Rodríguez. A Rubí, per exemple, els Mossos d'Esquadra reben uns 600 avisos anuals d'ocupacions, dels quals gairebé la meitat s'eviten.
Més o menys ocupacions?
En termes generals, el 2022 s'han registrat menys ocupacions que el 2021. Un decreixement que s'ha fet notar especialment a la zona de Sant Cugat i els municipis de l'entorn. Tot i així, segons dades dels Mossos d'Esquadra, els primers mesos d'aquest any s'experimenta un increment, però amb xifres "que no són alarmants", ni de bon tros "exponencials".
Tot i això, l'intendent manté que la solució no passa per la via policial, sinó que és legislativa i de col·laboració d'alguns "interessos econòmics".
*Els gràfics han estat elaborats per l'ACN
DECLARACIONS
Antoni Rodríguez
A Sant Cugat, en referència amb el seu entorn o amb Catalunya, tenir dos habitatges que considerem criminals és un índex ínfim.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Antoni Rodríguez
És una alarma no justificada, la usurpació d'un bé immoble que és domicili no s'està produint, el que es produeix és ocupació d'immobles buits.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Antoni Rodríguez
El problema real no és tan delictiu ni policial, és un problema d'accés a l'habitatge. I es dona perquè l'habitatge s'ha considerat un bé d'especulació.