Oxfam Intermon alerta que l'1% de la població acapara el 63% de la riquesa produïda des de 2020

'Per cada dòlar de nova riquesa global que rep una persona del 90% més pobre de la humanitat, una de milmilionària s'embutxaca 1,7 milions'. És una de les conclusions que Oxfam Intermon recull al seu informe anual sobre la desigualtat global, que recull que el 63% de la riquesa generada al món des de 2020 s'ha quedat en mans de l'1% de persones més riques. Amb una mirada més llarga, en l'última dècada, aquest 1% s'ha quedat la meitat de la nova riquesa. L'ONG ha presentat l'estudi, que es va fer públic amb motiu del fòrum de Davos, aquest dimarts en una trobada a l'Ateneu Santcugatenc.

CONSULTA AQUÍ L'INFORME

L'informe alerta del creixement de les desigualtats, amb una duplicació del nombre de persones milmilionàries i de la seva riquesa. Es tracta d'una bretxa que es veu agreujada, apunta Oxfam Intermon, per la crisi dels preus. "La gent més pobra destina quatre vegades més recursos al servei del deute que als serveis de salut pública", alerta l'entitat, que critica que, malgrat aquest context, "95 grans empreses d'energia i d'alimentació han més que duplicat els seus beneficis durant 2022".

En el cas de l'Estat espanyol, Oxfam Intermon detecta una "desigualtat estructural", on les grans fortunes, malgrat veure's afectades per les situacions de crisi, "es recuperen ràpidament, per sobre del creixement del país". En aquest sentit, l'ONG alerta que la inflació va afectar la capacitat de comprar de les llars, cosa agreujada per una davallada en els salaris. L'entitat alerta que les grans empreses i les grans fortunes "s'han aprofitat del context d'incertesa", en referència a la pandèmia i a la guerra d'Ucraïna, "inflant els preus i els marges a costa d'una gran majoria".

Així, Oxfam Intermon reclama al govern espanyol que impulsi un pacte de rendes "per evitar que els salaris continuïn patint l'efecte indirecte de la inflació". Tot plegat passaria per una reforma fiscal, la lluita contra l'evasió fiscal, la revisió dels impostos als beneficis "caiguts del cel" i l'ampliació de l'ingrés mínim vital, entre d'altres.