La Fundació Sant Cugat crítica el model de ciutat i fa una crida a l'habitatge sostenible

'Can ametller és un recurs futur, però no ha de ser el barri del present'. D'aquesta manera ha acabat el president de la Fundació Sant Cugat, Domènec Miquel, l'últim dels tres debats reflexius sobre el model de ciutat i el seu futur aquest dissabte a la sala d'actes de la Casa de la Cultura. La jornada ha tractat diversos temes com a eix principal el barri de Can Ametller, la regeneració versus l'expansió urbana: 'el dinamisme de la ciutat', la privatització dels barris residencials, les zones verdes i agrícoles del municipi, i l'emergència climàtica. L'última sessió del cicle de debats ha comptat amb la presència dels ponents Agustí Jover, economista i urbanista de PROMOACSA. Isabel Castiñeira, arquitecta, professora a ETSAV i activista social a la Floresta.

L'eix principal en el que s'ha centrat el debat ha esta Can ametller, s'ha exposat que pot ser és un recurs útil per al futur, però no ha de ser la solució del present. Ara mateix el que s'ha de fer és densificar les zones que encara ho permeten. El problema que hi ha actualment i del que no es parla és que no es pot centrar tot el problema de l'habitatge protegit en un sol barri, tot l'habitatge hauria d'estar molt més dispers per tota la ciutat, reclamen els ponents. Sant Cugat actualment té uns plans d'urbanisme que es fan sota els condicionants dels grans promotors, aleshores les zones verdes es col·loquen allà on no es pot edificar, però no perquè es vulgui posar allà una zona verda, sino perquè no s'hi pot construir, així ho ha expressat un dels ponents que ha mostrat la seva disconformitat amb aquestes zones al municipi.

D'altra banda, s'ha parlat d'uns dels problemes actuals del municipi i és que els únics espais que hi ha disponibles per crear edificacions són les zones agrícoles i no es parla mai de la sobirania alimentària que és absolutament bàsica, reclama un veí assistent al debat. Sant Cugat depèn absolutament de l'exterior, actualment no hi ha cap mena de sobirania alimentària, "ens ho hem carregat tot", ha expressat Domènec Miquel, president de la Fundació Sant Cugat. "La mirada ha de ser més àmplia i metropolitana, però no pot ser que es vulgui edificar en aquells pocs llocs agrícoles que hi ha al municipi", ha finalitzat Miquel. També s'ha criticat els barris de la ciutat, s'ha exposat que en aquells barris residencials s'ha privatitzat tot i no hi ha intenció de potenciar l'ecosistema agrícola i més ara amb l'època de sequera que s'està vivint.

Un dels temes que s'ha tractat en aquest àmbit és la bunquerització. A partir de l'any vuitanta hi havia un concepte de ciutat jardí. En aquell moment als barris residencials com Mira-sol, Valldoreix o la Floresta "les cases eren obertes, tenien jardins i donaven una continuïtat visual i encara que el carrer fos estret, com hi havia els jardins laterals ho veies tot, una esplanada gegant amb moltes cases, però sempre tot obert. Ara no. Ara no es veu res, ja que totes aquelles tanques que abans eren transparents, actualment s'han tapat. Aleshores s'ha privatitzat i les cases actuals queden com a reducte de privacitat i no es comparteix amb els veïns. Es vol viure en una ciutat jardí, però que el jardí sigui exclusivament meu". Aquesta és la reflexió que ha fet Domènec Miquel a Cugat Mèdia com a clausura del debat.

La valoració que es fa des de la Fundació Sant Cugat és positiva, s'han explicat moltes opcions per millorar el model de ciutat, han sortit alternatives que no s'esperaven i ara és hora dels polítics de dur a terme les millores necessàries per al municipi.

DECLARACIONS

Domenec Miquel

Les cases actuals queden com a reducte de privacitat i no es comparteix amb els veïns. És vol viure en una ciutat jardí, però que el jardí sigui exclusivament meu.

Your browser doesn’t support HTML5 audio