Sant Cugat demana un 'alto el foc immediat' a Ucraïna
Un centenar de persones s'ha concentrat a la plaça de la Vila per iniciativa de la Plafatorma de Pensionistes, la Unipau i la Xarxa Solidària
Societat
Publicat el 23/feb/23 per Sara Bella
Un centenar de persones s'ha concentrat aquest dijous al vespre davant de la plaça de la Vila amb motiu del primer aniversari de la guerra a Ucraïna. 'Per les persones, aturem la guerra', és el lema que portava la iniciativa, impulsada per la Plataforma de Pensionistes de Sant Cugat, la Xarxa Solidària i la Universitat Internacional de la pau (Unipau). Durant la trobada, s'ha llegit un manifest i cinc refugiats ucraïnesos han pujat a l'escenari i han cantat cançons ucraïneses. La pluja, més aviat lleu, també ha fet acte de presència a l'acte.
Al manifest, que ha llegit la membre de la Unipau Jèssica Sotodosos, s'hi han adherit una trentena d'entitats, associacions i partits, així com l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix. "És urgent treballar per una solució política del conflicte", clamava el text. Un text en el qual també es demanava "un alto el foc immediat", "la creació d'una taula de negociació per aturar la devastació d'Ucraïna" i "la prohibició de totes les armes nuclears".
Daria Klymovych és una de les refugiades ucraïneses que ha pujat a l'escenari per entonar una cançó. Va arribar a Sant Cugat el març de l'any passat, amb els seus pares i les seves dues filles, però el seu marit es va haver de quedar a Kíiv, la capital d'Ucraïna. "He de viure aquí sense el meu marit; les meves filles han de viure sense el seu pare. Per suposat que és difícil, però ho hem de fer per elles i per viure", ha relatat.
Segons explica, la seva arribada a la ciutat va ser molt més fàcil gràcies a l'associació ucraïnesa Djerelo i també a l'acompanyament d'Svitlana Voytovch, una santcugatenca de procedència ucraïnesa que va arribar a Sant Cugat fa dues dècades. "El que està passant és molt trist, tant per a nosaltres com per a la gent que és allà, i per això ajudem tant com podem als refugiats que arriben aquí", afirma Voytovch.
Hem de viure aquí sense el meu marit, les meves filles han de viure sense el seu pare. Per suposat que és difícil, però ho hem de fer per les nostres filles i per viure.