Tabac i espardenyes
A la primera botiga de Cal Crispín no només es venia tabac, sinó que també hi havia productes de regal i sobretot espardenyes, un producte que va ajudar molt la família en temps de postguerra, ja que els servia per intercanviar-les per menjar.Amb els anys, i després de la mort del besavi Caldés, va agafar el relleu la seva filla, Francisqueta Caldés. A partir d'ella, totes generacions que han regentat el negoci sempre han estat dones. L'àvia va portar el negoci juntament amb el seu marit, Paco Auladells, però l'àvia sempre ha estat molt present a l'estanc. Quan es va jubilar la 'iaia vella', tal com li deien les seves netes, es passava el dia a l'estanc asseguda en una cadira vigilant que tot anés en ordre i que no hi hagués cap problema. La iaia segueix encara present a l'estanc de Cal Crispín amb una figura de fusta que la recorda.
Amb la jubilació de l'àvia, l'estanc va passar a mans de la tercera generació de Cal Crispín, la mare de les dues germanes que regenten l'estanc. Fins al 1993, quan la Teresa Maria Giménez, la Georgina Giménez, juntament amb la seva cunyada, Núria Segarra, van agafar les regnes de l'estanc, i així segueixen 30 anys després.
Banderes de tots els colors polítics
Amb 100 anys, el negoci ha patit molts canvis. Un dels que més recorden són les banderes d'Espanya que penjaven on ara està el logotip de l'estanc. I és que en aquest espai s'han viscut els diferents canvis polítics que hi ha hagut a l'Estat en aquest segle: la bandera republicana, la franquista i la de la transició. Aquestes banderes durant molts anys van estar guardades a casa, però es van fer malbé en un accident.Un altre canvi important va ser la vianantització del carrer de Santiago Rusiñol. Al principi no hi estaven gaire d'acord, ja que creien que els perjudicaria, però amb el pas del temps han vist com realment els ha beneficiat perquè ara hi passa molta gent a peu.
Preguntades per si hi haurà cinquena generació de Cal Crispín, responen que no ho creuen, ja que tots els fills tenen les carreres orientades en altres direccions.
Núria Segarra
Tot i que anys enrere el tipus de tabac era molt diferent. Perquè no hi havia tantes marques com hi ha ara, ni tant tabac de cargolar, si no que eren petaques de tabac per fer-se
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.