La segregació escolar també és una realitat a Sant Cugat
La Síndica de Greuges de Catalunya situa Sant Cugat entre els municipis amb més segregació a Secundària
Imatge d'arxiu / Foto: Ajuntament
Societat
Publicat el 27/feb/23 per Anna González
La segregació escolar està present a les aules dels centres educatius de Sant Cugat. Un informe de la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, destaca Sant Cugat com un dels 30 municipis amb nivells de segregació escolar més elevats a Secundària. Tot i així, també està entre els 10 municipis on aquests nivells de segregació d'alumnat estranger a Secundària més han millorat des de la posada en marxa del Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya el 2019. Una tendència que també es fa notar a Primària. En canvi no ha passat al mateix amb la segregació de l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), com aquells en situació de vulnerabilitat per raons socioeconòmiques. Tant a Primària com a Secundària les xifres han empitjorat des de l'adhesió al pacte. Des de la comunitat educativa consultada per Cugat Mèdia coincideixen que cal no abaixar la guàrdia i seguir treballant per al repartiment equilibrat de l'alumnat.
S'entén per segregació una concentració d'un determinat col·lectiu, en cas alumnes estrangers o amb necessitats especials, en un determinat centre.
Les dades
Per mesurar aquest nivell d'equitat en la distribució d'aquest tipus d'alumnat als centres s'utilitza l'índex de dissimilitud. És a dir, la proporció d'alumnes que s'hauria de canviar de centre per assolir un repartiment igualitari. En aquest cas, la màxima igualtat és 0 i la màxima desigualtat és 1.
En el cas de Sant Cugat, les dades són especialment significatives a Secundària. Tot i que les xifres han millorat durant aquests cursos pel que fa a l'alumnat estranger, els centres registren encara nivells de segregació del 0,24 per aquest col·lectiu i de 0,39 per als estudiants amb necessitats educatives especials. És a dir, s'hauria de canviar de centre el 24% i el 39% d'aquests joves perquè el repartiment fos equitatiu. A Primària, el mesurador registra 0,25 per als estrangers i 0,38 per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
En totes dues etapes, la segregació escolar d'alumnes amb necessitats educatives especials s'ha incrementat des del curs 2018/2019, tot i que també s'ha incrementat la detecció.
La valoració de la comunitat educativa
L'informe evidencia que a Sant Cugat existeix la segregació escolar i així ho confirmen tant des de la coordinadora d'Afes i la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures (Fapel), com la regidoria d'Educació i la sindicatura de greuges local.
"Cal acceptar que a Sant Cugat hi ha segregació i posar fil a l'agulla", afirma la regidora d'Educació, Pilar Gorina, qui assegura que les mesures implementades com els plans d'entorn i la nova zonificació estan funcionant, però s'ha d'incidir sobretot en la detecció, la coordinació entre els agents implicats i el suport als centres. Unes recomanacions que també assumeix la Síndica de Greuges de Sant Cugat, Helena López Macho, que posa el focus en la informació a les famílies i la detecció.
Des de la coordinadora d'Afes reconeixen que durant aquest mandat "s'ha fet un esforç per canviar dinàmiques segregadores", però que "no hi ha prou" i "queda molta feina per fer". En aquest sentit, la presidenta, Xènia Amorós, apunta cap a la sobreoferta de places a l'escola concertada com un dels motius principals de la segregació escolar al municipi. Per Amorós, aquesta oferta permet a les famílies que no volen anar al centre assignat tenir sempre plaça a una escola concertada com a segona opció. Per això, aposta per la revisió d'aquestes places, així com augmentar la detecció de casos de vulnerabilitat i invertir en polítiques concretes.
No ho veuen de la mateixa manera des de la Fapel. El seu president, el santcugatenc Josep Manuel Prats, lamenta que es posi el pes en l'escola concertada i apunta cap a altres motius. "Tenim un problema i hi posem pedaços per solucionar-ho, diu Prats, qui considera que cal abordar l'infrafinançament del sistema, especialment de l'escola concertada. Prats també atribueix la situació als centres a una segregació que és residencial, vinculada als barris. És per això que aposta per la zonificació única i valora el canvi a cinc zones com "un error".
Tot i les divergències dins la comunitat educativa, tots aposten per una major implicació i compromís. "Ens agradaria que fos un pacte de ciutat", anima la regidora d'Educació, Pilar Gorina.
DECLARACIONS
Pilar Gorina
El tema és dir que ho acceptem i posem fil a l'agulla. I ens hi hem posat amb el Consell Escolar amb diverses actuacions.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Helena López
La feina que estan fent és una feina adequada i s'han posat les piles. S'ha de treballar molt en la detecció i fer campanya divulgativa.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Xènia Amorós
No podem pretendre acabar amb la segregació únicament modificant les zones escolars i menys tenint sobreoferta en la concertada.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Josep Manuel Prats
Destacaria especialment el tema del finançament i el residencial, que en part és responsabilitat del municipi. També buscar bones pràctiques i pactes interns però respectant els drets de tots.