Inicia sessió 
Registra't
No, això no hi té res a veure. Això és un tràmit administratiu més. Havien de començar a funcionar uns contractes relacionats amb la construcció de l'escola, i en veure que el contracte de trasplantament d'arbres s'ha hagut d'aturar per aquesta resolució judicial, es fa una suspensió que, un cop es resolgui i, estic convençuda, s'aixequi la cautelar, es reprendrà el contracte. No sabem què durarà la decisió del jutjat, que nosaltres ja hem recorregut, ja que els terminis, i t'ho diu una advocada, mai saps com van perquè no es compleixen mai. Nosaltres estem preparats per, quan la suspensió s'aixequi, començar a construir aquesta escola tan esperada i que a aquesta ciutat li cal.
El que serà impossible és començar el curs 24-25 amb el nou edifici acabat, no?
Com més tardem a reprendre, això més s'allunya en el temps. Mentrestant, ja estem treballant amb l'escola i amb els Serveis Territorials, la regidora ja està tenint reunions, per gestionar allò que ja estava previst: abans que comenci el curs vinent ja s'ha d'haver col·locat l'últim mòdul que permetrà acollir els cursos de 5è i 6è. Per tant, atendrem totes les necessitats d'escolarització dels infants que ja formen part de l'escola La Mirada.
Si una cosa no tenim amb la Mirada és temps i, per tant, això vol dir que no hi ha alternativa. El temps és el factor decisiu.
Un dia va dir que aquest, la Mirada, era el tema més important del mandat. S'ha convertit en el maldecap més gran?
Sí, perquè hi ha hagut molt inconvenients. De fet, l'inconvenient principal va ser només començar, quan a mi se'm fa un traspàs per part de l'alcaldessa anterior i em diu que jo podria inaugurar l'escola La Mirada com a alcaldessa aquest mandat. I no només no ho podré fer, sinó que van sortir molts entrebancs fruit d'una mala previsió i no haver demanat abans el tràmit que faltava a Protecció Civil, que ens va obligar a buscar les noves ubicacions. És el maldecap perquè afecta una escola que ja existeix, no és un projecte de futur, i hi ha una sèrie de família que van confiar en aquesta escola.
Des del primer dia tan vostè com tot el govern està dient que no hi ha alternativa a la ubicació futura de La Mirada. Però, no hi ha alternativa, o no hi ha alternativa que no impliqui una requalificació de terreny, o inclús el cost de comprar un solar?
Aquí està clau. Com deia, l'escola ja existeix i les famílies que van fer confiança a la Mirada perquè tindrien una nova escola ja hi són. Si una cosa no tenim amb la Mirada és temps i, per tant, això vol dir que no hi ha alternativa. El temps és el factor decisiu. Aquesta és una escola de barri que respon a unes necessitats d'una zona nova de Sant Cugat on hi ha més famílies i hi ha molta demanda. Amb aquest entorn i amb les característiques que tindrà aquesta escola, que serà fantàstica, no ho trobem en un altre lloc. Implicaria començar de zero, amb tots els diners que ja ens hem gastat. Per tant, com que no tenim temps, tota la resta no són alternatives viables.
Ara estem governant nosaltres, però estic convençuda que un altre govern hagués hagut de fer el mateix. Per tant, aprofitar-se d'aquestes circumstàncies per fer demagògia política a mi em sap molt de greu i em sembla molt perillós.
El que sí que ha provocat aquest debat és una polarització a la ciutat. En un ple va arribar a haver-hi dues manifestacions a la porta de sentit contrari, i també s'ha trencat l'associació de veïns de Volpelleres per aquest motiu. En aquest context es penedeix de les acusacions als ecologistes en una intervenció al ple, o es ratifica més després del què ha passat?
No comparteixo que hi hagi que hi hagi una polarització ni que l'associació de veïns hagi trencat per aquest tema. Això no és així. És evident que les famílies de la Mirada estan a favor de preservar el medi ambient. I sobre les declaracions, no me'n penedeixo perquè precisament el que s'ha suspès amb aquesta mesura cautelar és allò que preservava encara més aquests arbres que tenen valor ecològic per la ciutat i per al parc urbà. Perquè és un parc urbà, insisteixo, on ja s'hi han fet moltes intervencions. I nosaltres vam adquirir un compromís, que és que tots els metres quadrats que són sòl d'equipament de dins el parc, no hem fet res que no puguem fer, ja no hi farem res més. Això és important. També hem dit que aquells arbres que siguin importants i tinguin valor, perquè tots sabem que no tots els arbres tenen la mateixa importància, els traslladarem. Hem invertit molts diners per poder moure a aquests arbres i ens hem compromès amb un projecte per restaurar els espais de la primera ubicació al costat de l'institut Leonardo da Vinci. Hem treballat sempre amb clau de preservació del parc urbà conscients que tots aquests espais verds el que fan és donar-li a Sant Cugat aquest valor afegit que tenim de ciutat on es viu bé i s'hi respira bé. Crec que l'objectiu que hauria d'haver sigut comú és que l'escola La Mirada tirés endavant, i aquella força política responsable que siguem on som tampoc no ha estat a l'altura en els moments importants. Ara estem governant nosaltres, però estic convençuda que un altre govern hagués hagut de fer el mateix. Per tant, aprofitar-se d'aquestes circumstàncies per fer demagògia política a mi em sap molt de greu i em sembla molt perillós.
Un altre tema cabdal és l'habitatge. Han construït menys del que pretenien en aquests tres anys i mig?
D'entrada nosaltres ens vam plantejar un repte molt ambiciós, que és doblar la previsió d'habitatge assequible a la ciutat. Hi havia un pla d'habitatge públic que fixava el 5%, però algunes de les promocions que preveia no eren viables de fer, com per exemple una que es volia fer en un sòl on després hem vist que no s'hi podia fer habitatge, cosa que ja redueix aquell 5%. De fet, ara estem al 2,5% d'habitatge protegit a la ciutat més cara del país i a la qual cada any unes 2.000 persones han de marxar perquè no es poden comprar un habitatge. Nosaltres volem doblar aquest 5% perquè som el primer govern que ha posat sobre la taula que aquesta ciutat té un problema amb l'habitatge. Això què implica? Doncs que hem de buscar sòl per construir perquè no tenim sòl públic. Havíem d'aconseguir espais per construir, i això vol dir modificar planejament, arribar a acords amb particulars, i plantejar diferents formes de construcció d'habitatge. Per tant, construir és el darrer graó, abans havíem d'aconseguir tenir sòl. Per exemple, en el pla d'habitatge del govern anterior al barri de Can Fontanals estaven previstos 600 habitatges públics, nosaltres en el futur barri de Ca n'Ametller en preveiem 2.000. El 50% de tot l'habitatge que s'hi construirà haurà de ser públic. Aquest govern va decidir que el creixement d'aquesta ciutat ja no seria a l'atzar sinó que l'Ajuntament el tutelaria, i per fer tot això cal temps. En un mandat, dos anys del qual en pandèmia, hem fet tota aquesta feina, i ens queda molta per fer. Hem posat unes bases molt sòlides i estic convençuda que seguint el Pla d'Habitatge 2030 farem un salt qualitatiu molt important.
Amb un 10% no n'hi ha prou tampoc, no, però hem doblat la proposta i ja no és un desideràtum
El Pla d'Habitatge 2030 s'ha fixat arribar al 10% d'habitatge protegit, oi? Gran part d'aquest 10% són els 2.000 habitatges públics previstos a Ca n'Ametller, però tal com heu explicat els tràmits, és impossible que estiguin construïts els 2030...
Anirem avançant, i encara ens queden moltes coses per fer, però el tenim dibuixat. Però insisteixo, el Pla d'Habitatge és la planificació d'allà on podem fer habitatge, començar la casa per la teulada no és una bona manera d'enfocar un problema tan important. Començar dient jo faré tant, i després miro com els faré no és una bona manera. Nosaltres hem començat al revés: on podem fer-ne? Amb el tempteig i retracte i les petites promocions que estaven engegades no en tenim prou i avancem molt a poc a poc. Per trobar-ne més calia fer tota aquesta feina prèvia. Amb un 10% no n'hi ha prou tampoc, no, però hem doblat la proposta i ja no és un desideràtum amb una proposta molt treballada per part d'Urbanisme i Promusa.
Aquest govern va decidir que el creixement d'aquesta ciutat ja no seria a l'atzar sinó que l'Ajuntament el tutelaria, i per fer tot això cal temps. Hem posat unes bases molt sòlides i estic convençuda que seguint el Pla d'Habitatge 2030 farem un salt qualitatiu molt important.
I ja heu arribat a un acord amb els propietaris dels terrenys de Ca n'Ametller? Perquè tot el sòl és privat...
Hi ha una normativa que obliga a la cessió d'habitatge públic i com a Ajuntament vetllarem perquè això passi. És veritat que bona part del creixement es concentra allà perquè és l'únic lloc que hi ha per créixer.
Insisteixo: el 2030 hi haurà les bases posades per aconseguir el 10% d'habitatge públic, però encara no està construït aquest 10%.
No crec que arribem.
L'altra opció per augmentar els habitatges públics quan tens poc sòl és créixer en vertical?
Hi ha opcions de fer-ho d'una altra manera. A nosaltres ens agrada la ciutat que tenim, per això hem de trobar la manera de fer-ne. En el Pla d'Habitatge hi ha propostes fantàstiques integrades en el territori, i aquest és l'objectiu. Hem de trobar l'equilibri i les propostes que fem són molt equilibrades.
Francesc Duch ha explicat que l'objectiu és replicar el model Ragull Centre a una vintena d'espais més de la ciutat. El model és l'acord amb un propietari privat o també un edifici de 8 plantes?
No, perquè això encara no ho tenim dibuixat. El model vol dir acords i col·laboració público-privada, és a dir, explorar totes les opcions que tenim per què l'habitatge és un problema d'aquesta ciutat. El que segur que no tindrem més habitatge quedant-nos de braços plegats o criticant per criticar. El projecte de Ragull només té un objectiu, que és l'habitatge, i després ens permet tenir més equipaments públics. I ho hem aconseguit amb un acord amb uns privats. I també hem parlat amb tothom i hem anat modificant el projecte perquè al final sigui de satisfacció per tothom.
De Ragull Centre fa molt de temps que no en sentim a parlar. No hi ha hagut cap tràmit recent al ple, i crec que el que toca ara és la requalificació del terreny, hi ha alguna previsió?
Ho estem acabant de treballar i quan estigui a punt passarà pel ple. [L'entrevista a l'alcaldessa es va gravar abans que Pere Soler digués dissabte que s'ha de replantejar el projecte de Ragull]
El projecte de Ragull només té un objectiu, que és l'habitatge, i ho hem aconseguit amb un acord amb uns privats. I també hem parlat amb tothom i hem anat modificant el projecte perquè al final sigui de satisfacció per tothom.
Un altre tema important del mandat ha sigut la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions. Es va posar en marxa l'1 de maig del 2021. Estan contents amb els resultats? Han vençut les reticències inicials?
Sí, jo crec que s'han vençut i és fruit d'estar al carrer i parlar amb la gent com faig. Era evident, vivim en aquesta ciutat perquè tenim qualitat de vida i qualitat de l'aire, perquè és una ciutat saludable i pacificada. Si volem tot això hem de fer-hi alguna cosa. La prova d'això és que tots els municipis estem obligats a fer-ho, i de fet, aquells que no ho facin poden ser multats per Europa. Aquesta és una realitat perquè no ens inventem res per ser millors que els altres, el que volem és preservar la ciutat que tenim. Fins ara gràcies a la ZBE hem reduït un 16% els vehicles contaminants de la ciutat, i això no ha afectat ni a un 3% dels vehicles d'aquesta ciutat que estan exclosos de la ZBE. Del que es tractava és millorar la qualitat de l'aire i canviar d'hàbits.
Fa uns mesos, Barcelona va anunciar que modificaria l'ordenança de la seva ZBE després de ser recorreguda als jutjats per ampliar els casos d'excepcions. El primer tinent d'alcaldia, Pere Soler, va dir en una entrevista aquí que Sant Cugat aplicaria els mateixos canvis. Està previst fer-los?
És clar que sí, ho haurem de fer. Som la primera ciutat que va aplicar la ZBE després de Barcelona, i per ser més eficients vam decidir seguir els mateixos criteris per no fer tornar la gent boja, sobretot perquè hi ha molta mobilitat dins de l'àrea metropolitana. Ho farem, només faltaria.
Fins ara gràcies a la ZBE hem reduït un 16% els vehicles contaminants de la ciutat, i això no ha afectat ni a un 3% dels vehicles d'aquesta ciutat que estan exclosos
Un tema que ha sigut font de crítica habitual des de l'oposició és el fet que cap pressupost del vostre mandat s'hagi aprovat a temps, i amb el 2023 començat encara no sabem res dels d'aquests anys. En Marco Simarro (CUP) va dir en aquest estudi que el govern ha de fer autocrítica amb els pressupostos i que no pot ser que cada any s'aprovin fora de termini, se suma a l'autocrítica?
Aquí cadascú fa la interpretació que vol. El més important dels pressupostos és en què ens afecta en el nostre dia a dia com a ciutadans. L'1 de gener de 2023 ha quedat prorrogat el pressupost del 2022, i això no afectarà cap de les inversions que teníem previstes ni a tots els compromisos que ja estaven avançats. No afectarà en aquelles despeses fonamentals pel funcionament de la ciutat. Podíem haver-ho fet abans? Segur que sí, però plena confiança amb el primer tinent d'alcaldia responsable de l'àrea d'economia i finances. La ciutat funciona i això és el més important.
La gent entén que un pressupost s'aprovi tard quan el govern no té majoria absoluta i ha de negociar amb l'oposició, però quan la tens és més estrany. Poso l'exemple dels veïns, Rubí, que tenen un govern de coalició també, i van aprovar el pressupost el novembre. Per què a Sant Cugat és diferent?
Doncs perquè nosaltres ho hem enfocat d'aquesta manera. Al final el més important és quina afectació té tenir un pressupost prorrogat o aprovat amb l'any començat. Per tant, prorrogar el pressupost aquest any no és un problema perquè no tenim previst tenir ingressos extraordinaris i a més és un any de traspàs amb eleccions al maig. I podem fer les modificacions que calguin per atendre les necessitats que puguin sorgir d'aquí al maig, i el nou govern que surti de les eleccions ja podrà preparar amb calma el pressupost del 2024 amb les necessitats que consideri que té la ciutat amb els seus objectius polítics.
Prorrogar el pressupost aquest any no és un problema perquè no tenim previst tenir ingressos extraordinaris i a més és un any de traspàs amb eleccions al maig. I podem fer les modificacions que calguin
Dimarts passat en Pere Soler, a la trobada del govern amb la premsa per Nadal, va destacar la generositat i la cordialitat de les tres forces polítiques. Realment s'han portat millor del que s'esperaven?
Ens hem portat exactament com s'ha demostrat que ens hem portat. Quan tothom et diu que es nota que aquest és un govern estable i que ha funcionat, i ens ho diu gent de Sant Cugat i també de fora de Sant Cugat, ja que no a tots els governs de coalició els passa. La generositat i la complicitat es va fomentar en aquelles setmanes prèvies a la configuració de govern on ens vam haver de posar d'acord, i vam fer molt bona feina. No ens van posar d'acord perquè sí, ens vam posar d'acord perquè compartíem objectius i reptes, compartíem l'opinió de molta gent que era que després de 32 anys a aquesta ciutat li feia falta un canvi, i més quan les forces d'esquerres sumen. Quan tot s'alinea, teníem les bases molt ben assentades, més la feina de cada dia de treballar per aquesta cohesió i unitat. Aquesta feina l'hem fet tots, i que he fet jo com a alcaldessa en particular de la qual n'estic molt orgullosa i agraïda als companys que m'ho han posat molt fàcil. Estar al capdavant d'un govern de coalició implica vetllar perquè això funcioni cada dia, i que la ciutat sàpiga que té un govern cohesionat i estable.
El dia del ple de novembre, que Pere Soler no hi era i per això vau haver d'ajornar el punt del ple de Ca n'Ametller, em va semblar veure-li a la cara un cert disgust. Estava molesta perquè Soler no era en el ple aquell dia?
Jo no parlo de les vostres sensacions, les respecto moltíssim. El primer tinent d'alcaldia i jo tenim una relació excel·lent i una gran complicitat. Totes les decisions que prenem les prenem amb el coneixement l'un de l'altre.
Estar al capdavant d'un govern de coalició implica vetllar perquè això funcioni cada dia, i que la ciutat sàpiga que té un govern cohesionat i estable.
Vostè sabia que no vindria aquell dia?
Evidentment que ho sabia.
I sabia les conseqüències que tindria?
Sí, sabíem que implicaria ajornar un mes aquell punt, i no té més conseqüències. Si hagués sigut qualsevol tema imprescindible per la ciutat, estic segur que aquell dia al ple el senyor Soler hi hauria estat.
En aquella roda de premsa de dimarts, Soler també va dir que ara, amb l'experiència de tres anys i mig de govern, farien un acord de govern diferent al del 2019, i vostè va assentir. En quin sentit? En què seria diferent?
És evident que ningú farà ni la campanya ni el programa igual que el 2019. L'experiència de governs d'aquests quatre anys fa que encara tinguin un pols més exacte de la realitat de la ciutat i, per tant, aquest acord de govern seria molt més ajustat. En el proper mandat, quan ens posem d'acord qui ens hàgim de posar d'acord, no pot ser que tinguem el mateix marc que teníem fa quatre anys.
Com a país ens hem de plantejar tenir unes administracions molt més àgils perquè seran més eficients resolent els problemes de la ciutadania
Què és el que més l'ha sorprès a l'hora de governar de la maquinària d'un ajuntament que no s'imaginava?
La lentitud, la lentitud és desesperant i exasperant. Com a país ens hem de plantejar tenir unes administracions molt més àgils perquè seran més eficients resolent els problemes de la ciutadania, i per poder dur a terme els projectes polítics del qui estem en cada moment al capdavant. Aquest mandat hem tingut la lentitud com sempre més la pandèmia.
S'han trobat moltes reticències per part d'alts funcionaris acostumats als governs anteriors?
No. Comptem amb un equip de molts bons professionals, amb uns grans tècnics que sempre estan a disposició de tot el que calgui per fer la vida de la gent de Sant Cugat molt millor i als quals estic molt agraïda.
Es va fer moltes notícies quan un jutge la va obligar a retirar els cartells i llaços grocs de l'Ajuntament...
No, la jutgessa només va dir que retiréssim la pancarta de la façana...
...però posteriorment va dir que si no retirava els cartells d'algunes finestres interiors hauria de pagar 500 euros setmanals de la seva butxaca fins que no els retiréssiu. Com ha acabat el tema?
Vam recórrer-ho. Jo encara tinc aquesta amenaça a sobre. Vaig recórrer aquesta resolució perquè em vaig veure obligada a treure una pancarta. En aquest país no ens estranya la interferència dels poders judicials amb les decisions que prenem les institucions. Una pancarta que recollia un sentir d'una part majoritària de la gent de Sant Cugat. Aquest país, de manera majoritària vol que s'acabi el conflicte entre Catalunya i Espanya i per això denuncia que s'utilitzi la repressió política. Les institucions han de respondre al sentir majoritari, i el 80% d'aquest país està d'acord que hi ha un conflicte polític que s'ha de resoldre votant. Hem de desjudicialitzar el conflicte, cosa que ja estem fent gràcies a la mesa de negociació amb l'estat espanyol. Però més enllà d'això, vaig complir-ho, vaig retirar la pancarta dels presos polítics. I, tot i això, la jutge va continuar insistint-hi, i ho va fer perquè hi ha un partit polític en aquesta ciutat i aquest país que ha existit només per crear conflicte, i ja veiem com està acabant. A nivell judicial és que vaig recórrer aquesta resolució i avui dia encara no tinc resposta.
[Ser consellera en el futur?] Quan et vols dedicar a això, tot allò que serveixi a poder ajudar la gent fa molta il·lusió, però jo ara només tinc al cap Sant Cugat.
Amb la remodelació del govern de la Generalitat, algú li va trucar per oferir-li alguna conselleria?
La meva prioritat sempre ha estat Sant Cugat i la prioritat d'ERC és l'alcaldia de Sant Cugat i això tots ho teníem molt clar.
Per tant, no li van trucar...
Jo no he dit això, jo el que dic és que ho tinc molt clar i el meu partit també.
Li agradaria quan hagi decidit tancar l'etapa d'alcaldessa?
Quan et vols dedicar a això, tot allò que serveixi a poder ajudar la gent fa molta il·lusió, però jo ara només tinc al cap Sant Cugat.
S'ha marcat algun límit de mandats?
No m'ho havia plantejat, és la primera vegada que m'ho pregunten.
Doncs a la propera entrevista li tornaré a preguntar. Moltes gràcies.
Mireia Ingla
El Pla d'Habitatge és la planificació d'allà on podem fer habitatge, començar la casa per la teulada no és una bona manera d'enfocar un problema tan important. Començar dient jo faré tant, i després miro com els faré no és una bona manera. Nosaltres hem començat al revés: on podem fer-ne?
Mireia Ingla
És un any de traspàs amb eleccions al maig. I podem fer les modificacions que calguin per atendre les necessitats que puguin sorgir d'aquí al maig, i el nou govern que surti de les eleccions ja podrà preparar amb calma el pressupost del 2024
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.