Escampar notícies falses a les xarxes socials és delicte?
Cugat Mèdia ha parlat amb Roger Cuartielles, un dels membres de Learn To Check, un projecte que lluita contra la desinformació
Imatge simbòlica de les fake news/Foto: Pixabay
Societat
Publicat el 13/des/22 per Natàlia Cerdán
La creació i distribució de fake news és un fenomen que amb l'auge de les xarxes socials està agafant cada cop més força. Aquest fet suposa un gran problema perquè mentir, distorsionar o manipular notícies de forma conscient i amb la intenció de fer mal és una pràctica que trenca amb tots els límits de l'ètica moral, però fins a quin punt estan condemnades aquestes accions?
Fa dos anys, la Fiscalia General de l'Estat espanyol va fer un informe amb els delictes que es podien cometre si es creava o difonia una notícia falsa de forma intencionada. L'informe es va elaborar arran de dos casos que es van denunciar, un a Canet de Mar i un altre a Sant Joan Despí, on es criminalitzaven menors estrangers atribuint-los agressions i comportaments violents que no havien comès. El cas de Canet de Mar ha estat la primera condemna per fake news a Espanya. L'acusat ha estat condemnat a 15 mesos de presó i a tancar tots els seus perfils de xarxes socials després que compartís un vídeo a les xarxes socials d'una violació que va succeir a la Xina, tot i que ell assegurava que era de la població catalana.
El Codi Penal encara no reconeix les notícies falses com a delictes, però la manipulació i la distribució d'aquestes a les xarxes socials pot comportar cometre fins a una desena de delictes que sí que són castigats amb multes i fins i tot penes de presó, segons el contingut de les notícies o imatges que es difonguin i la intenció amb què s'escampin.
Cugat Mèdia ha parlat amb el periodista i integrant del projecte educatiu i divulgatiu Learn to check, Roger Cuartielles, per reflexionar sobre la desinformació i els problemes que pot causar crear i compartir informacions falses a les xarxes socials: "Encara que actualment no hi ha cap llei que reguli el tema de la desinformació, sí que hi ha altres normatives anteriors com ara la difusió de rumors o el dret a l'honor que recullen en certa manera algunes conseqüències que pot tenir la desinformació pel que fa als drets humans", explica el periodista.
Cuartielles reflexiona sobre la conscienciació general de la ciutadania respecte a la desinformació i posa en manifest la importància d'associacions com Learn To Check que vetllen contra el fenomen de la desinformació: "Penso que encara queda molta feina a fer perquè la gent sí que ha sentit a parlar molt de les fake news, però de vegades no es tenen les eines suficients per combatre-la", explica.
Detectar una notícia falsa pot generar confusions, és per això que des de Learn To Check han elaborat el que ells denominen el mètode P.A.N.T.E.R.A., l'acrònim dels passos que poden ajudar a la ciutadania a verificar si una informació és falsa o no:
Procedència, fixar-nos d'on ve la informació.
Autoria, qui ho escriu.
Novetat, detectar si és una informació nova o una d'antiga que s'està tornant a posar en circulació.
To, identificar si la peça és seriosa o no.
Evidència, observar si els continguts ens aporten informacions fonamentades que acrediten allò que ens estan explicant.
Rèpliques, mirar si més persones han comentat la notícia i han detectat que era una fake new i el perquè.
Amplia, cercar si altres mitjans han parlat del tema o no.
DECLARACIONS
Roger Cuartielles
Jo crec que encara ens queda molta feina per fer perquè sí que és veritat que hem sentit molt a parlar de les fake news, però de vegades no tenim les eines suficients per combatre-les. És per això que crec que associacions com 'Learn to Check' són importants