L'antic edifici de La Xesca serà una promoció de 24 habitatges
El número 66 de l'avinguda Cerdanyola, que havia estat ocupat pel col·lectiu de joves autogestionat i anticapitalista
, ja ha estat enderrocat
Així està el procés d'enderroc de l'edifici situat a l'avinguda de Cerdanyola / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 15/nov/22 per Anna González / Sara Bella
El solar de l'avinguda de Cerdanyola número 66 passarà de ser un espai autogestionat per La Xesca a una promoció de 24 habitatges d'un o dos dormitoris. De moment, l'antic edifici, afectat d'aluminosi i que havia estat ocupat com a casal durant més de tres anys i buit des del 2020, ja ha estat enderrocat, a l'espera de preparar l'espai per aixecar aquesta promoció que gestiona Culmia.
Imatge d'uns dies abans de l'inici dels treballs d'enderroc de l'edifici / Foto: Cugat Mèdia
La història de La Xesca
El dissabte 27 d'agost de 2016 naixia La Xesca, un col·lectiu de joves autogestionat i anticapitalista que va ocupar els baixos de l'avinguda de Cerdanyola 66, al barri de Sant Francesc, i que estava buit des de feia vuit anys, per reivindicar la manca d'espais per a joves a la ciutat i l'excés d'espais buits.
Dos dies després, l'Ajuntament va alertar del mal estat de l'edifici i la llavors alcaldessa Mercè Conesa va afirmar que patia "problemes estructurals". De fet, des de la mateixa Solvia, que llavors gestionava la propietat, van explicar que s'estava tramitant un projecte de rehabilitació de l'immoble, que va quedar aturat per l'ocupació. Des del col·lectiu van respondre que havien consultat un arquitecte i que aquest havia assegurat que no era perillós. La inauguració de l'espai va tenir lloc una setmana més tard.
D'aquesta manera arrencava un projecte que es va allargar durant gairebé sis anys, tot i que el 2017 el jutjat d'instrucció número 2 de Rubí ja va ordenar que el col·lectiu abandonés l'espai i, en cas de no fer-ho, es procedís al desallotjament d'aquest. Malgrat la decisió del jutge, La Xesca va anunciar que mantindria l'ocupació.
"Si volíem un espai d'autoorganització que l'administració no ens facilitava i que tampoc podíem llogar pels preus elevadíssims del mercat, l'ocupació era l'única via, encara que generés inestabilitat", ha explicat a Cugat Mèdia l'exmembre de La Xesca Mariona Bota, qui considera que La Xesca va donar resposta a moltes de les necessitats del jovent de Sant Cugat, com "la demanda d'un oci alternatiu, d'espais feministes i d'espais de festa".
Desallotjament
No va ser fins al 7 d'octubre de 2019 que l'Ajuntament va ordenar "el necessari desallotjament de La Xesca per motius de seguretat", tot i que el desallotjament no es va arribar a produir. Segons explica la membre de La Xesca Alba Guerrero, "l'Ajuntament va aprofitar el confinament per apuntalar l'edifici, la qual cosa el va deixar inutilitzat".
Ara, l'espai del número 66 de l'avinguda de Cerdanyola tindrà un nou ús: Una promoció d'habitatges que, de moment, gestiona Culmia, que és el resultat de la compra de l'antiga immobiliària del Banc Sabadell Solvia per part del fons nord-americà Oaktree Capital Management.
La Xesca busca nou local
"Seguim buscant un espai per La Xesca, perquè entenem que és un projecte que fa falta a Sant Cugat i que té un sentit", ha explicat Guerrero a Cugat Mèdia. Sobre la possibilitat d'arribar a un acord amb l'Ajuntament per a la cessió d'un espai, Guerrero confessa que no la contemplen. "Nosaltres apostem per l'ocupació, perquè sabem les limitacions que posa la institució. Només cal veure com ha acabat el Casal de Joves de Torreblanca", ha dit.
DECLARACIONS
Mariona Bota
Per mi la Xesca va ser una porta d'entrada a la militància, a veure que hi havia altres opcions d'organitzar-nos com a joves i per donar resposta a les necessitats que teníem en aquell moment: la manca d'un oci alternatiu, la manca d'espais amb voluntat de ser feministes i la manca d'espais de festa. La Xesca va ser tot això.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Alba Guerrero
Seguim en les mateixes, buscant un espai, entenent que és un projecte que fa falta a Sant Cugat i que té un sentit, i els motius que van fer que es creés en el seu dia segueixen sent vàlids avui.