Paola (jove amb dislèxia): 'Si han diagnosticat el teu fill amb dislèxia, no et preocupis, ho pot aconseguir tot'
Cugat Mèdia parla sobre la dislèxia amb una psicòloga especialitzada en aquest trastorn i dues santcugatenques amb dislèxia
L'Ana-Lúa fent un dels exercicis de reeducació / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 30/nov/22 per Sara Bella
Es calcula que una de cada deu persones té dislèxia, un trastorn específic de l'aprenentatge que, principalment, afecta la fluïdesa lectora, la comprensió lectora i l'adquisició de l'ortografia. Cugat Mèdia n'ha parlat amb la psicòloga especialitzada Elisenda Galofré, i dues santcugatenques diagnosticades: l'Ana-Lúa, de 10 anys, i la Paola, de 20.
"Amb esforç i treball es pot aconseguir tot", assegura la Paola, que ja està cursant segon d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE). Aquest és un missatge que també ha volgut traslladar als pares: "si han diagnosticat el teu fill amb dislèxia, no et preocupis! Potser necessitarà una mica més d'ajuda, però ho pot aconseguir tot".
Aquest és un plantejament que tant la Paola com l'Ana-Lúa van tenir clar des del principi. Cap de les dues s'ha sentit limitada pel fet de tenir dislèxia. "Tinc més dificultats per llegir i confonc algunes paraules, però, en canvi, hi ha altres coses que em surten molt bé, com la plàstica, la història i el medi", explica l'Ana-Lúa. De gran vol ser dissenyadora gràfica, escriptora i il·lustradora. Com a escriptora, de moment ja ha quedat finalista en un concurs de narrativa. "Em van corregir algunes faltes, però jo tinc les idees i faig tota la resta", afirma.
Signes d'alerta i detecció precoç
Segons explica la psicòloga, la detecció i intervenció primerenques en la dislèxia són molt importants. Com que es tracta d'un trastorn hereditari, que algú de la família el tingui ens ha de fer estar més atents. El principal signe d'alerta és la dificultat en la integració dels números i les lletres, de manera que, sovint, a les persones amb dislèxia els costa més aprendre a escriure correctament totes les lletres i números. Una altra pista pot ser que mostrin dificultats en la memorització de conceptes temporals, com els dies de la setmana o els mesos de l'any.
Posteriorment, en el procés d'aprenentatge de la lectura, hi ha una primera fase en la qual hi ha un aprenentatge fonètic de lletra a lletra. Aquí és difícil veure diferències entre infants amb dislèxia i infants que no en tenen. En canvi, quan es passa a la lectura sil·làbica, les dificultats es fan més evidents.
Reeducació pedagògica
Qualsevol persona que tingui un diagnòstic de dislèxia ha de fer un tractament de reeducació psicopedagògica. En altres paraules, ha de fer un reaprenentatge de la lectoescriptura mitjançant estratègies compensatòries. També ha de treballar la mecànica lectora i la comprensió escrita.
Algunes de les estratègies compensatòries tenen a veure amb l'aprenentatge de noves tècniques d'estudi, integrant pautes sobre com llegir, subratllar, fer esquemes, memoritzar i repassar. També és important dominar les eines tecnològiques, com l'ordinador i el corrector ortogràfic.
Segons explica Galofré, les persones amb dislèxia "funcionen millor per la ruta visual i auditiva". És per això que les imatges, els esquemes i les explicacions orals les ajuden a comprendre i retenir millor la informació. Una realitat que xoca amb el sistema educatiu espanyol, molt basat en la lectoescriptura i, en general, poc adaptat encara a la diversitat. "Les metodologies de treball encara són molt escrites i són nens que es beneficiarien molt si se'ls pogués avaluar, per exemple, oralment", comenta.
Treball a casa
Respecte als exercicis que es poden fer a casa o a fora de l'escola, la psicòloga recomana que els infants amb dislèxia tinguin alguna extraescolar on destaquin, per reforçar l'autoestima que, per les dificultats lectores, en algunes ocasions es pot veure tocada.
També és molt important que llegeixin per no perdre l'hàbit lector, però és imprescindible ajustar les lectures al nivell real de l'infant. "És necessari que gaudeixin de la lectura, que aquesta no es converteixi en un motiu de frustració i una experiència negativa", remarca Galofré. Per aconseguir-ho, alguns consells que dona és fer lectures més "lúdiques", on diferents membres de la família poden interpretar diferents personatges, per exemple. Els còmics i les novel·les il·lustrades també són molt bones opcions.
DECLARACIONS
Elisenda Galofré
El principal signe d'alerta és la dificultat en la integració i l'automatització dels números i les lletres. Hi ha altres signes d'alerta, com que li costi fixar aprenentatges en general, des d'aprendre els colors, fins a conceptes més temporals, com els dies de la setmana.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Ana-Lúa
La meva mare va començar a sospitar, perquè la meva tieta també té dislèxia, i veia que a mi se'm donava molt bé fer projectes i tot això, però escriure se'm donava pitjor.