Carles Rebassa: 'La poesia en si és un acte polític'

Carles Rebassa ha estat el guanyador de la 20a edició del Premi de Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater amb el poemari 'El Caire Formentera'. El llibre, editat per Edicions 62, s'ha presentat dins del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat. Cugat Mèdia ha parlat amb l'autor guardonat en aquesta entrevista.

Escolta-ho

Has estat guardonat amb el premi de poesia Gabriel Ferrater per 'El caire Formentera', un poemari que el jurat va seleccionar per la seva "qualitat incontestable". Com entomes aquesta crítica tan positiva de la teva obra?
No sé què he de dir davant d'una afirmació d'aquestes. Quan diuen una cosa d'aquestes, tens satisfacció del que diuen, però, en tot cas, no crec que em pertoqui a mi comentar-ho.

Parla'ns, llavors, del títol de l'obra. Què tenen en comú, per tu, la capital d'Egipte i aquesta illa?
Són dos llocs que en aquest llibre en formen un, perquè, de fet, El Caire Formentera és com la creació d'un topònim. El que faig és mirar la poesia com si aquesta fos un lloc en el qual hi passen una sèrie de coses, on s'hi perpetuen una sèrie d'actes. La poesia en si és un acte per a mi, una acció, un acte polític, una intervenció damunt del món. I a més a més, ens serveix, després, per situar tot un espai geogràfic referencial de diferents llocs que van apareixent al llarg del llibre.

Aprofitant la teva metàfora, si la poesia és un lloc, quanta estona hi passes tu allà, com l'habites aquest lloc?
L'habito cada dia, totes les hores, de cap a cap d'any. Sempre. Perquè això és una feinada constant. I, de fet, no és més que un espai des del qual tu mires, parles i actues, en conseqüència d'aquestes coses que veus.

Com s'entrelliguen els diferents poemes d'aquest llibre?
Realment una cosa és el procés d'escriptura d'un llibre i una altra cosa ben diferent és el procés de muntatge, que consisteix a anar col·locant els moments diferents que té el llibre. Al final jo crec que aquestes coses apareixen una mica instintivament. No sabria molt bé com respondre, perquè és una cosa que fas una mica per instint i, a l'hora de trenar el discurs, crec que és una narrativa que ja va sortint sola amb els mateixos poemes.

Els poemes normalment els escrius pensant en un tot, en un poemari final?
Habitualment comences, escrius això, escrius allò. Una cosa va a parar en una altra... I quan ja fa un temps que veus que fas voltes dins d'aquell territori és quan t'adones que allò és una unitat, i després ja agafa la forma. A mi m'ha passat sempre d'aquesta manera.

Amb aquest, ja són set els poemaris que has publicat, a més de la novel·la 'Eren ells'. Què et permet la poesia que no puguis expressar amb la prosa, i viceversa?
Al final jo crec que es pot fer tot de tota manera. El que passa és que la narrativa diguem que té unes servituds que la poesia no té. Per a mi és un espai molt més lliure, el de la poesia, que no pas el de la narrativa, que té unes implicacions argumentals i una seqüència de fets que has de respectar, que en el cas de la poesia exerceixes d'una manera més lliure. Però, al final, és escriptura, tant una cosa com l'altra.

Estàs treballant en una obra nova ara?
Sí, estic treballant en coses de poesia, de narrativa i d'assaig. Es contaminen, sí, però també és una contaminació volguda, perquè tot surt d'allà mateix i va a parar a llocs diferents. Al final un text sempre conversa amb un altre.