Jordi Sánchez dona els milers de cartes que va rebre durant la presó a l'Arxiu Nacional de Catalunya
Sánchez és el sisè dels presos i exiliats que lliura documentació a l'Arxiu, ubicat a Sant Cugat
Imatge d'arxiu de Jordi Sànchez sortint de Lledoners per gaudir del seu primer permís / Foto: ACN
SocietatPublicat el 18/oct/22 per Sergi Crusells
Jordi Sánchez ha entregat a l'Arxiu Nacional de Catalunya les cartes que va rebre durant els més de tres anys que va passar a presó. Les ha lliurat en un acte on han estat presents la consellera de cultura, Natàlia Garriga; la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández; i el director de l'Arxiu, Francesc Balada. Aquest acte coincideix amb els cinc anys i un dia de la seva entrada a presó (16-10-2017). Sánchez és el sisè pres de l'1-O o exiliat que dona la seva correspondència per ser arxivada.
Anteriorment, ja havien entregat les seves cartes a l'Arxiu Nacional de Catalunya els exconsellers Carles Mundó, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull i l'antiga presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Totes les seves cartes s'estan arxivant en una mateixa col·lecció de 'cartes dels presos i exiliats per l'autodeterminació de Catalunya | ANC1-1306'.
Jordi Sánchez va ser condemnat arran de les protestes pels escorcolls a diferents dependències de la Generalitat el 20 de setembre de 2017. Va ser enviat a presó el 16 d'octubre del mateix any. Sánchez va passar més de tres anys i mig a les presons de Soto del Real i Lledoners i durant aquest temps va rebre milers de cartes d'arreu del món que ara passaran un tractament arxivístic.
El primer a entregar la seva correspondència va ser l'exconseller de justícia, Carles Mundó, qui l'octubre de 2019 va cedir a la Generalitat 1.856 cartes, 146 targetes postals i 1 llibre fotogràfic que va rebre durant els seus trenta-tres dies empresonat a la presó d'Estremera al novembre i desembre de 2017.
Tots aquests documents, tant de Mundó, Sánchez i la resta de consellers i la presidenta del parlament, tindran un accés molt restringit. Ja que la legislació vigent diu que tots els documents que continguin dades personals sensibles, com les de caràcter ideològic, no són accessibles fins 25 anys més tard de la mort de l'autor o 50 anys més tard de la seva producció.