Ricard Garcia Vilanova (fotoperiodista): 'Mostrem les guerres perquè la gent no pugui dir que no ho sabia'

El fotoperiodista santcugatenc Ricard Garcia Vilanova alerta que 'a les guerres hi ha un punt d'inflexió, de no retorn, on si s'arriba a una situació determinada, pot ser que tot es desencadeni sense control'. I en aquest context, ha reflexionat, és quan 'Putin no es pot permetre mostrar-se dèbil'. Quant a l'ofensiva ucraïnesa per recuperar el Donbass, explica que, si el president rus 'es mostra ferit, la resposta serà molt més visceral'. Garcia Vilanova, que la setmana que ve viatjarà per cinquena vegada a aquest conflicte en territori europeu, ha passat pel plató de Cugat Mèdia per parlar-ne i, també, per reflexionar sobre la professió i altres conflictes que ha documentat. El santcugatenc ha explicat que la feina dels corresponsals de guerra no és per sensibilitzar, sinó 'perquè la gent no pugui dir que no ho sabia'.

Quants viatges portes a Ucraïna? La setmana que ve hi tornes...
Ja en porto quatre i ara anem pel cinquè. Hi he estat fent la cobertura des d'abans fins i tot de la guerra, uns 10 dies abans que comencés. Ens hi vam quedar dos mesos i hem anat anant i tornant. Estic treballant per al diari alemany 'Welt'. Fem tant fotos com vídeo.

Tu tens una càmera que fa les dues coses a la vegada: foto i vídeo.
Des que vaig començar a 'Welt' estic gravant amb un telèfon i un micròfon direccional, que es posa a sobre de la càmera, i la qualitat és extraordinària. Ho estan emetent cada dia, fins i tot en directe.

Ja tenies previst tornar a Ucraïna o et pensaves que el quart seria l'últim?
Hi ha països com Alemanya, els Estats Units o França que tenen un interès directe en aquesta guerra, per totes les connotacions polítiques i econòmiques. El diari 'Welt' està apostant per aquesta cobertura, sobretot per la qüestió energètica. Mentre hi hagi aquesta guerra, es mantindran aquestes cobertures.

D'aquests viatges, quin ha estat l'instant que més t'ha impactat?
Evidentment, els nens. Al penúltim viatge van matar una nena i vam anar al funeral. Forma part de totes les víctimes que hi ha hagut en aquest conflicte, que ja ha deixat 398 infants morts. Forma part de la part més desprotegida d'una guerra, que repercuteix en els civils, que paguen el preu del conflicte.

Totes les guerres són iguals o totes són diferents?
Totes són diferents, sobretot quant a l'afectació que tenen sobre els civils. Hi ha guerres que són molt més sagnants i inhumanes. En aquesta guerra la part civil s'està tocant, bombardejant cases, escoles, hospitals... És una guerra on els civils formen part de la guerra. A l'Afganistan o a Iraq aquesta repercussió era menor; a Síria no: els civils eren objectius. A Líbia era una cosa més secundària.

Europa té molt interès en aquesta guerra per les repercussions econòmiques, però també perquè està a les portes de la Unió Europea. A ulls dels europeus, fa que aquesta sigui una guerra diferent. Tu que has estat a diversos conflictes, quina diferència hi veus?
També hi ha una identificació quant a cultura i els ciutadans s'hi senten reflectits. A més, hi ha el fet diferencial que tothom s'hi ha bolcat, però, en canvi, amb Síria la resposta no va ser la mateixa.

Veiem com Putin ha tancat l'aixeta del gas. Has arribat a entendre la intenció en aquesta guerra? Realment és un desafiament a Europa? Com ho has vist vivint-ho des d'allà?
El motiu arriba des de 2014, amb la crisi de Crimea. Des d'allà ha degenerat i s'hi ha sumat les implicacions territorials i allò que representa la política exterior russa. Rússia ha de demostrar que no s'arronsa. A més, Putin es troba en un moment del seu mandat que necessita un conflicte. La forma de consolidar un líder és consolidar una guerra. Això ho hem vist en casos com Iraq o Afganistan.

Ara hem vist que Ucraïna, amb una ofensiva, ha recuperat territori al Donbass. Ens ha sorprès a tots. Què ha passat?
A l'últim viatge ens van comentar que aquesta ofensiva es produiria, amb un increment d'armes que estaven arribant. La qüestió és mantenir l'ofensiva i veurem què passa si les ciutats es queden sense subministrament. Ara Putin no es pot permetre mostrar-se dèbil. Si es mostra ferit, la resposta serà molt més visceral. No crec que hagi usat tota la capacitat armamentística que té i potser ara que està acorralat sí que ho fa.

L'amenaça nuclear fa molta por a Europa. Putin és capaç de creuar aquesta línia vermella?
No ho sé, però a les guerres hi ha un punt d'inflexió, de no retorn, on si s'arriba a una situació determinada, pot ser que tot es desencadeni sense control. És com a la Crisi dels Míssils de Cuba. Si hi ha un desastre nuclear a les portes de Rússia, el primer objectiu seria Londres i Washington. Esperem que això no arribi, però està en l'escenari.

Tens una trajectòria llarga en el fotoperiodisme, però el teu segrest a Síria va fer que el teu nom es conegués més enllà dels cercles periodístics. Deixa cicatrius un fet com aquell?
No. Sempre he dit que allò va ser un accident laboral i forma part dels riscos que assumeixes, de la mateixa manera que una persona que apaga focs o que té un servei social en un entorn de risc. Qualsevol persona que es dediqui a aquestes cobertures ha d'assumir que això forma part del concepte de feina.

Ho vas tenir sempre clar, que volies ser fotògraf de guerra?
Sempre ho he tingut clar. Hi ha una part de la guerra que és inherent de la humanitat. Els conflictes són els que generen canvis. Lamentablement, als conflictes hi ha una part de la societat que els paga. Els meus companys i jo intentem mostrar aquesta part no per sensibilitzar, sinó almenys perquè la gent no pugui dir que no ho sabia.

L'any passat es va conèixer la mort del periodista David Beriain i del càmera Roberto Fraile després de ser segrestats a Burkina Faso. És d'aquelles coses que fan venir un calfred?
Van tenir mala sort. Estaven al lloc equivocat en el moment equivocat.

Vius a Sant Cugat...
(Riu) Viure, viure, no hi visc massa, que sempre estic viatjant!

Quina vida hi fas, quan hi ets?
És el punt de retorn d'aquests viatges. És una població molt tranquil·la, molt agradable i fàcil de viure. Porto molts anys aquí i no ho canvio per Barcelona. La forma de viure aquí em permet descansar d'aquests viatges.

Està a anys llum del que es viu altres indrets del món. És una bombolla que sovint no valorem.