La continuïtat del quiosc de la rambla del Celler, en dubte en el seu 50è aniversari
La concessió acaba aquest novembre i el quiosquer assegura que si no hi ha una rebaixa de les condicions, no renovarà
El quiosc ha canviat de paradeta 4 vegades, però sempre ha estat a la rambla del Celler / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 24/ago/22 per Bel Miralles
El quiosc de la rambla del Celler celebra enguany el 50è aniversari. La paradeta que Javier Llorente va heretar dels seus pares forma part de la vida quotidiana dels santcugatencs des de 1972, però al novembre s'acaba la concessió del quiosc. I si l'Ajuntament no rebaixa les condicions, Llorente no renovarà, segons ha explicat a Cugat Mèdia.
La idea del negoci va ser de la mare del quiosquer, que era clienta habitual d'un quiosc de Barcelona. Quan van venir a viure a Sant Cugat el 1971, es va fixar que només n'hi havia un a l'estació de tren i a Valldoreix. Tampoc no hi havia gaire botigues que venguessin revistes i diaris, i com que ella i el seu marit treballaven i tenien estalvis, van decidir obrir la paradeta a la rambla del Celler. Llorente recorda que el primer dia que van obrir no tenien res a vendre i van omplir el quiosc dels seus llibres i contes. Tenia 12 anys. 50 anys després, la continuïtat del negoci familiar està en dubte.
Al novembre s'acaba la concessió del quiosc, després de l'última renovació el 2008, i el quiosquer té molt clar que si l'Ajuntament no rebaixa les condicions, ell no seguirà. "Si continuen igual tanco les persianes i cap a casa". El 2006 va passar de pagar 116 euros a l'any a 2.000 euros l'any. Ara en paga 3.000, després d'una rebaixa que li va concedir l'Ajuntament als 4.000 que li demanaven originalment. "Pel cànon d'ocupació de via pública es va aplicar al metre quadrat el preu d'una oficina bancària". La premsa escrita ja no és un negoci prou rendible per afrontar aquestes despeses, comenta Llorente. "Des de 2005 que cauen les vendes de diaris. Abans venia 200 exemplars d''El País' un diumenge, ara en venc 30. Els que continuem no sé ni per què ho fem, hi ha llocs que no sé com aguanten. Això no té futur".
El seu fill, que actualment treballa també al quiosc, tampoc no té intenció de seguir amb el negoci familiar. Llorente té clar que si ha de tancar, ho farà definitivament i espera que ningú no ocupi el seu lloc, ja que assegura que portar un quiosc "és una ruïna".
DECLARACIONS
Javier Llorente
Dependrà de les condicions que em demani l'ajuntament, si continuen igual tanco les persianes i cap a casa. Pel cànon d'ocupació de via pública es va aplicar al metre quadrat el preu d'una oficina bancària.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Javier Llorente
Des de 2005 que cauen les vendes de diaris. Abans venia 200 exemplar d'El País' un diumenge, ara en venc 30. Els que continuem no sé ni perquè ho fem, hi ha llocs que no sé com aguanten. Això no té futur.