Jordi Arias: ''Si aconsegueixo medalla, fantàstic, si no, com a mínim vull acabar satisfet del rendiment''

El caporal del cos de la Policia Local de Sant Cugat, Jordi Arias, ha tornat dels seus segons Jocs Mundials de Policies i Bombers, celebrats aquest juliol a Rotterdam (Països Baixos), amb una plata a la prova de 5 quilòmetres marxa i un bronze als 10.000 metres llisos, prova a la qual es presentava per primera vegada. A més, ha quedat quart al triatló i cinquè al biatló. L'agent és un habitual d'aquestes proves per a professionals dels cossos de seguretat i bombers. Ja va participar en els Jocs Mundials de 2013, celebrats a Belfast, així com als Jocs Europeus de 2010 i 2012. Hi va quan la butxaca ho permet, ja que les despeses de participar-hi són a càrrec seu ''La majoria dels viatges, te'ls patrocines tu mateix. Si tens sort de trobar algun patrocinador que vulgui col·laborar, fantàstic, però és difícil'', explica. Jordi Arias ja té el focus posat en els pròxims jocs, que se celebraran al Canadà l'any vinent -perquè a causa de la pandèmia els jocs celebrats a Rotterdam es van haver d'ajornar a enguany- amb l'objectiu de presentar-se a noves proves com el salt de perxa.

Escolta-ho

Acabes de tornar d'aquests Jocs Mundials de Policies i Bombers que s'han celebrat a Rotterdam (Països Baixos) i tornes amb una plata a la prova de cinc quilòmetres marxa i un bronze a la de 10.000 metres. A més d'una quarta posició en triatló i un 5è lloc al biatló. Quin balanç fas?
El balanç, com no podia ser d'una altra manera, és molt positiu. No és fàcil aconseguir medalles i en aquest cas, de les quatre proves n'he aconseguit en dues: un segon i un tercer lloc, i m'he quedat molt a prop al triatló, tot i acabar quart. Al biatló vaig obtenir un cinquè lloc perquè em va penalitzar el tir. Amb tot plegat estic molt content i satisfet perquè he pogut competir amb totes les condicions físiques perfectes.

De fet, cal destacar que repeteixes pel que fa als metalls, ja que l'any 2013, també et vas emportar una plata a la prova de cinc quilòmetres marxa. T'ho esperaves?
Això no se sap mai fins que no estàs a la prova. Pots fer les teves previsions, però no saps mai els rivals que tindràs. A Belfast, l'any 2013, participava en una categoria d'edat més jove i ja et dic, fins que no estàs a la línia de sortida i veus la gent que hi ha i comença la prova no pots preveure si aconseguiràs medalla o no. Jo sempre vaig a donar-ho tot, si aconsegueixo medalla, fantàstic, i si no, com a mínim acabar satisfet del rendiment.

I com era el nivell d'enguany?
Hi havia de tot. Hi ha categories que estan molt fortes, és clar, com més jove siguis amb millors condicions físiques estàs. Jo aquest any he competit en el grup d'edat de 45 a 49, però jo ja en tinc 49, això vol dir que soc dels veterans del grup d'edat. L'any que ve, si tinc sort de poder anar als següents Jocs Mundials que es faran al Canadà, passaria de grup d'edat i estaria al grup dels de 50 i seria el més jove. En aquest sentit és un avantatge, però sempre hi ha gent que està molt forta tingui l'edat que tingui.

A diferència dels Jocs Olímpics, aquests se celebren cada dos anys. Els cicles són més curts. És menys difícil a l'hora de marcar-se els futurs objectius esportius?
És més fàcil i en el meu cas, com que competeixo habitualment cada temporada amb el meu esport que és el triatló i ara, últimament, l'atletisme i els 5 quilòmetres marxa faig la temporada habitual d'estiu i hivern, i quan arriben els Jocs Mundials anem a totes. De la mateixa manera que per culpa de les restriccions no es van poder celebrar els Jocs Olímpics, tampoc es van celebrar els Jocs Mundials a Rotterdam. Ho han passat a aquest any 2022 i ara s'ajuntaran dos Jocs Mundials consecutius, l'any vinent seran al Canadà i espero poder-hi anar, a veure com està el calaix del pressupost...

Què va venir abans? La passió per l'esport o la vocació de policia?
Faig esport des de ben petit i ho recomano a tothom. L'esport sempre et dona uns valors que sempre podràs utilitzar. En aquest cas, jo vaig començar com a policia amb una edat avançada i puc aplicar la constància, la perseverança, tots els valors que et pot donar l'esport quan l'has practicat des de jove, al meu dia a dia.

Quin paper juga l'esport al teu àmbit professional? Creus important que agents de policia, bombes i altres cossos de seguretat mantinguin un bon estat físic per desenvolupar la seva feina?
Per a mi és bàsic. Ja et dic, sempre he practicat esport i trobo que és essencial estar mínimament en bona forma. Si després participes en uns jocs o no ja depèn de les ganes o del competitiu que siguis. Pots practicar esport sense necessitat d'anar a competir als Jocs Mundials, però per a mi l'esport, a més, també és un alliberament mental. Quan fas esport t'oblides de les cabòries, agafes aire, arribes a la feina amb la mentalitat oberta i et desfogues. A banda d'estar en forma, i com que soc una persona a qui li agrada competir, doncs si puc participar en proves d'un nivell més exigent, aprofito i ho faig.

Abans de marxar cap a Rotterdam, en una entrevista comentaves que una de les principals motivacions per participar en els jocs era conèixer persones d'altres països amb la mateixa professió. Les experiències dels companys policies d'arreu del món són gaire diferents de les d'aquí?
Cada país és diferent, lògicament, i l'educació de la gent que hi ha a cada lloc fa que la teva feina sigui més o menys difícil, però al final quan et dediques a un servei públic, en aquest cas el de policia, on has de corregir comportaments, al final, encara que parlis amb un policia holandès, en aquest cas que era on es disputaven els jocs, la feina que fas és la mateixa. Són països diferents, però les dificultats o la feina al final acaba sent la mateixa. També vam conèixer policies d'Abu Dhabi, però és clar, allà patrullen amb Lamborghini i coses d'aquestes (riu). No ens podem comparar, no obstant això, la feina que fem és la mateixa encara que nosaltres patrullem amb vehicles elèctrics i ells amb Lamborghini (riu).

Participar en els Jocs Mundials de Policies i Bombers deu ser una experiència vital molt enriquidora.
Sí, perquè a banda de fer esport, una vegada has acabat la competició et quedes xerrant amb les altres persones que han competit, comentes situacions de la prova, de l'experiència laboral... També hi ha altres cossos com els de bombers, hi ha gent de tot arreu, hi ha gent que ja està jubilada que participa en els jocs. Al final tot suma i conèixer gent sempre és una experiència gratificant. A banda, jo aprofito aquests viatges dels Jocs Mundials per emportar-me la família i fer una mica de turisme. Tinc tres criatures i hem estat deu dies voltant per Holanda i ens ho hem passat genial.

Et veus participant en altres proves?
Justament per aquests Jocs Mundials vaig intentar practicar el salt de perxa, perquè les proves d'atletisme, a banda del triatló, són les que més m'agraden, i al final no va poder ser perquè és un esport molt específic, es necessita molta tècnica i si volia preparar-me per a la resta no podia dedicar massa temps a la perxa. També vaig intentar provar els 3.000 obstacles que es fan a la pista, però igual que amb la perxa, el salt d'obstacles també és molt específic. Finalment, vaig optar per fer les clàssiques: córrer sense obstacles i la marxa, que ja vaig fer el 2013 i a banda, el triatló que practico des del 94!

Parlant de la preparació i la tècnica. Entrenes per lliure o busques professionals experts en aquelles proves a les quals et vols presentar?
Parlo per la meva experiència. En esports tan específics com el salt de perxa has de buscar algú que t'expliqui com es fa, perquè tot i que vulguis anar pel teu compte, saltaràs malament, et pots fer mal i al final no et servirà per a res, només per lesionar-te. Com que fa molts anys faig esport conec molts entrenadors i vaig aprofitar per demanar-li a un entrenador que treballa amb gent jove que em donés quatre nocions per saltar, però vaig veure que es necessitava molta preparació. De cara els pròxims jocs no et dic que no em pugui preparar, però per aquests de Rotterdam vaig veure que anava curt de temps i al final ho vaig desestimar.

Amb les altres proves també ho fas així?
Amb les altres proves entreno amb el meu club de triatló. Per aquesta prova podem entrenar en grup. Els 5 quilòmetres marxa els entreno amb un equip d'atletisme i entrenem en equip i després, bàsicament, la majoria de dies sí que entreno sol perquè amb els meus horaris, treballant de nit, és complicat compaginar-los amb els de més gent.

És complicat compatibilitzar els entrenaments, la participació en els Jocs i la feina? A més de la vida personal, és clar. S'ha de ser molt disciplinat?
Home, hauries de ser-ho... Però amb el meu cas mira: treballo de nit, faig esport, tinc tres fills, soc casteller i porto una escola de triatló. Per tant, o ets disciplinat o mors en l'intent. Hi ha dies que planifiques fer una sessió d'entrenament i no la pots fer per qualsevol història i al final has de trobar un equilibri amb tot. Si només em preparés per als jocs, aconseguiria millors resultats, però la vida és així i, de moment, estic satisfet amb l'esforç i arribar fins on arribo i amb el suport de la família, que és molt important.

Quantes hores dediques a entrenar?
Intento entrenar cada dia, encara que sigui poc. En el meu cas, com que en el triatló hem de practicar tres esports tinc la sort de poder combinar. Si algun dia tinc poc temps, doncs aprofito i vaig a la piscina perquè els entrenaments són més curts. Si tinc més temps aprofito per anar en bici i si no me'n vaig a córrer. No tinc problema en organitzar les sessions d'entrenament. Això sí, intento cada dia que sigui una hora, hora i mitja o dues.

Com financeu l'estada i el viatge a la competició? Tens algun patrocinador?
Aquí també parlo des de la meva experiència. Sé que hi ha companys d'ajuntaments i altres administracions que reben subvencions per anar als Jocs. En aquest cas, jo quan treballava al Prat de Llobregat i vaig anar als jocs de 2013 va ser diferent d'ara que hi he anat com a policia de Sant Cugat. Bàsicament, la majoria dels viatges, te'ls patrocines tu mateix. Si tens sort de trobar algun patrocinador que vulgui col·laborar, fantàstic, però és difícil. Llavors, l'Ajuntament, en aquest cas no m'ha donat res encara, però tenim pactat que em donaran alguna cosa i els dies que he estat competint o els hauré de tornar, o gastar de les meves vacances per poder anar als Jocs. Però bàsicament, autopromoció.

Has sigut l'únic policia de Sant Cugat que s'ha presentat als jocs?
En aquests Jocs, de la policia local de Sant Cugat, m'he presentat jo sol. Hi ha companys que vista l'experiència i una vegada haver parlat amb ells potser s'animen per als propers jocs i així poder anar una expedició una mica més nombrosa.

Ara toca descansar, imagino... I veig que tens molt clar que aniràs als pròxims Jocs al Canadà.
M'agradaria anar-hi, però ja et dic, com bàsicament els diners han de sortir de la nostra butxaca s'ha de començar a estalviar perquè m'han dit que el Canadà és una mica car i no podem anar en autocaravana com hem anat a Rotterdam. M'agradaria anar-hi amb la família, anar jo sol pot ser molt avorrit i necessito el suport (riu).

DECLARACIONS

Jordi Arias

Fins que no estàs a la línia de sortida i veus la gent que hi ha i comença la prova no pots preveure si aconseguiràs medalla o no. Jo sempre vaig a donar-ho tot, si aconsegueixo medalla, fantàstic, i si no, com a mínim acabar satisfet del rendiment.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Jordi Arias

Són països diferents, però les dificultats o la feina al final acaba sent la mateixa. També vam conèixer policies d'Abu Dhabi, però és clar, allà patrullen amb Lamborghini i coses d'aquestes. No ens podem comprar, no obstant això, la feina que fem és la mateixa encara que nosaltres patrullem amb vehicles elèctrics i ells amb Lamborghini.

Your browser doesn’t support HTML5 audio