L'Ajuntament encarregarà un estudi tècnic que avali la 'perdurabilitat' dels habitatges de Sol i Aire
Un cop el PEPnat indica que aquest barri de Sant Cugat s'ha "d'extingir", el consistori i els veïns han acordat una nova "estratègia"
Una imatge d'arxiu del barri de Sol i Aire / Foto: Lluís Llebot (Cugat Mèdia)
Societat
Publicat el 15/jul/22 per Albert Solé
Els veïns del barri de Sol i Aire i l'Ajuntament de Sant Cugat no es resignen a acceptar 'l'extinció' dels habitatges, segons diu el PEPNat (Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola). Per aquest motiu el consistori encarregarà un informe tècnic a un ens independent que avali amb arguments tècnics la perdurabilitat d'aquests habitatges, tal com ha explicat l'alcaldessa, Mireia Ingla, durant el programa 'Línia Directa' de La Floresta. L'estratègia, consensuada amb els veïns, no és modificar el PEPNat, sinó aconseguir que Sol i Aire deixi de ser un ERE (Espai de Regulació Especial) i passi a ser considerat un enclavament per esquivar així 'l'extinció'.
Actualment, el consistori està fent el tràmit administratiu previ a l'encàrrec d'aquest nou informe, de caràcter tècnic, que ha que "demostrar que som un barri integrat i molt sensibilitzat amb el nostre entorn, i que no som dolents per al Parc", explica Carolina Oliva, presidenta de l'Associació de Veïns i Propietaris de Sol i Aire. És a dir, l'informe ha de justificar els valors mediambientals que suposaria mantenir Sol i Aire dins de Collserola. Per a Oliva, "volem un informe tècnic que parli amb llenguatge tècnic", ja que, segons ella, quan van aconseguir posar-se d'acord amb els polítics, van topar amb els tècnics d'urbanisme del departament de Territori de la Generalitat.
Quan la serra de Collserola es va convertir en un Parc Natural el 2010, el decret que es va aprovar incloïa cinc zones habitades dins del Parc que es van definir com a ERE (Espai de Regulació Especial): Sol i Aire i Mas Fortuny del terme municipal de Sant Cugat; i Vallvidrera, Cal Notari i Les Planes de Barcelona. Segons recorda Oliva, l'objectiu d'aquests ERE era protegir els habitatges, però quedava pendent definir exactament què era i què implicava ser un ERE en el PEPNat posterior. Aquest PEPNat es va aprovar el 2021 i, malgrat els esforços dels veïns de Sol i Aire, entre d'altres, la redacció del text en referència als ERE sí que deia que aquests cinc barris havien d'acabar desapareixent. El redactat ha quedat així: "En els àmbits d'ordenació específica es podran autoritzar, si escau, obres de manteniment i adequació de clavegueram, electricitat i aigua per a garantir la seguretat i salubritat dels habitatges mentre no s'extingeixin, així com les obres requerides per a garantir l'accessibilitat, i també aquelles de manteniment dels camins d'accés mitjançant solucions integrades amb l'entorn del Parc Natural, que poden incloure actuacions permeses al sistema d'espais lliures del Parc Natural".
L'alcaldessa, Mireia Ingla, ha retret al conseller de Territori d'aquell moment, el santcugatenc Damià Calvet, que "no fes un informe en la línia del que ell va dir aquí quan era tinent d'alcaldia i es va comprometre amb els veïns i les veïnes" que evités que el PEPNat parlés "d'extinció" dels habitatges.
Un cop tancada la porta del PEPNat, l'Ajuntament i els veïns han decidit buscar una estratègia diferent per aconseguir la perdurabilitat de les seves cases, que passaria per, si el Pla Especial de Collserola diu que els ERE han de desaparèixer a la llarga, doncs canviar-li el nom a Sol i Aire i que passi a ser, per exemple, un 'enclavament', que té una protecció diferent segons està definit en el decret del Parc Natural del 2010. De fet, altres zones de Sant Cugat que estan dins de Collserola tenen aquesta consideració -un enclavament és un espai habitat dins la zona del Parc Natural, però que està fora de la protecció del Parc Natural- que els protegeix de "l'extinció", com és Can Borrull o la Colònia Montserrat.
Per arribar fins aquí el camí serà llarg, els veïns en són conscients, però al final de tot el procés, serà el Govern de la Generalitat qui haurà d'aprovar la modificació del decret del 2010. Per aquest motiu Ingla ha demanat que, ara que al departament de Territori hi torna a haver un santcugatenc al capdavant, Jordi Puigneró, els doni un cop de mà.
Malgrat tot, si al final no es pogués modificar res, abans d'arribar a "l'extinció", s'hauria de fer un pla d'actuació que l'ha d'elaboració l'ajuntament conjuntament amb els veïns. "Ningú ens pots venir a fer fora de casa sense el nostre acord", conclou Carolina Oliva.
DECLARACIONS
Mireia Ingla
Ens vam tornar a reunir amb vosaltres per buscar una altra estratègia, perquè la primera no va sortir bé. Vam decidir que el que calia era fer una nova modifiació del planejament, però per fer-ho ens calen arguments, no es pot fer perquè sí.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Mireia Ingla
Ja vaig demanar en el seu dia que s'aturés la modificació. Li ho vaig demanar al conseller Calvet, que estava al capdavant de Territori, perquè fes un informe en la línia del que ell va dir aquí quan era tinent d'alcaldia i es va comprometre amb els veins i les veines.
