[Cronologia] Torre Negra: una lluita als tribunals per la preservació de l'entorn natural

Torre Negra té gairebé a tocar la seva protecció definitiva després de gairebé 30 anys de litigi judicial. Un llarg recorregut que ha requerit de diverses modificacions urbanístiques i que ha topat amb girs de guió com l'expulsió dels terrenys del Parc Natural de Collserola. Aquesta és la història d'un símbol per a la ciutat i la seva voluntat de preservació de l'entorn natural.

1993-1995: Durant aquesta dècada Núñez i Navarro va efectuar la compra d'uns terrenys de la Torre Negra. Això va motivar la creació la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, que va aconseguir el compromís de tots els grups municipals per a la protecció de la zona i que va cristal·litzar amb una comissió de seguiment.

1995: La promotora Mont, propietat de Núñez i Navarro, demana que es programi el sector, ja que com a propietària d'uns terrenys hi vol construir uns prop de 3.000 habitatges. L'Ajuntament rebutja aquesta iniciativa.

1997: Es produeix un atac que va intentar fer caure el Pi d'en Xandri, símbol de la zona. Això provoca que 3.000 persones es manifestin contra aquesta agressió i reclamant la defensa de Torre Negra. A finals d'any s'aprova l'avanç d'una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per a la protecció del sector.

1998: S'aprova la Llei 6/1998 que habilita els propietaris a presentar Plans d'Actuació Urbanística (PAU) sense autorització municipal, tal com fa Mont el juliol del mateix any per a la construcció de 2.800 habitatges i el ple es nega a tramitar-lo.

1999: El ple municipal aprova provisionalment el pla de protecció del sector de la Torre Negra. La conselleria de Polítiques Territorials i Obres Públiques supèn l'aprovació definitiva de la modificació del PGM.

2001: Neix la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, que un any després proposa la creació del Parc Rural de Torre Negra i Riera Major. Diversos propietaris i la immobiliària Agodeca -també de Núñez i Navarro- presenten un segon PAU que planteja 3.600 habitatges.

2002: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemna l'Ajuntament a tramitar el PAU.

2003: Aprovació definitiva de la modificació del PGM, que atorga a Torre Negra la condició de sòl no urbanitzable d'especial protecció.

2004: El TSJC obliga l'Ajuntament a tramitar el segon PAU, presentat el 2001, i el consistori ho recorre.

2006: El Tribunal Suprem condemna l'Ajuntament a tramitar el PAU. El ple aprova inicialment el Pla especial de protecció i millora rural del Parc Rural de la Torre Negra.

2007: Interlocutòria del TSJC perquè es tramiti el primer PAU amb la normativa de 1998 i aprovar-lo inicialment.

2008: Sant Cugat tramita i accepta el PAU de Núñez i Navarro a Torre Negra per "imperatiu legal". Aquell mateix any, però, tots els grups municipals (tret del PP, que trenca per primera vegada el consens entre partits) acorden denegar en la fase provisional aquest primer PAU. Basen el seu rebuig en el fet que comportaria pèrdues mediambientals i construir en terrenys no urbanitzables.

2009: El TSJC anul·la l'acord de la Generalitat de 2003 que va permetre protegir Torre Negra, però, al mateix temps, no avala la urbanització defensada pel grup Núñez i Navarro. Aquell mateix any, per imperatiu legal, el ple admet el segon PAU de Núñez i Navarro i d'altres propietaris del sector.

2010: El ple denega en l'aprovació provisional del segon PAU. Es declara Collserola com a Parc Natural i s'hi inclou el sector de la Torre Negra. L'Ajuntament comença a treballar una nova modificació del PGM per qualificar-ho com a sòl no urbanitzable.

2012: Llum verda del ple a la requalificació provisional de Torre Negra com a sòl no urbanitzable, a través d'una modificació del PGM que també rep el vistiplau de la Generalitat.

2013-2015: El Ple denega en diverses ocasions les peticions de Núñez i Navarro per edificar a la Torre Negra. L'Ajuntament posa sobre la taula la possibilitat de comprar la masia.

2016: El Tribunal Suprem confirma l'exclusió de la Torre Negra de l'espai protegit del Parc Natural de Collserola perquè "no reuneix les condicions ni les característiques exigibles per la Llei de Patrimoni Natural ni per la d'Espais Naturals, en contra del que declarava el decret impugnat". Una sentència del TSJC també anul·la la modificació del PGM aprovada el 2012. Amb aquesta situació, el ple reinicia els tràmits per declarar Torre Negra com a sòl no urbanitzable.

2017:S'aprova inicialment la darrera modificació del PGM, la tercera, que els converteix en sòl no urbanitzable ordinari.

2018: Aprovació provisional de la modificació puntual del PGM per protegir la Torre Negra, que ratifica de manera definitiva la Generalitat. Tots els grups voten a favor, tret de Cs (abstenció) i el PP (en contra). Aquest mateix any, el ple denega un nou Pla d'Actuació Urbanística (PAU) presentat per Núñez i Navarro, que preveia la construcció a Torre Negra de 1.844 habitatges.

2020: El govern tripartit es compromet a parlar amb tothom per trobar solucions a la situació de Torre Negra. A finals d'any (l'11 de novembre), l'Ajuntament anuncia l'inici dels tràmits per adquirir la masia i les 85 hectàrees de la finca. El propietari és present a la roda de premsa i explica que ha fet una oferta de venda de 2,8 milions d'euros. Les negociacions poden durar uns sis mesos, segons l'alcaldessa.

2021: Els tràmits per a la compra de la finca de la Torre Negra avancen mentre el futur de la seva protecció es manté als tribunals. Diverses sentències promogudes pels recursos presentats contra la darrera qualificació avalen el 'no' de Sant Cugat a la construcció.

2022: L'Ajuntament formalitza la compra de la masia i la finca de Torre Negra i es converteix en el propietari. L'adquisició no afecta directament al litigi, però es converteix en un símbol de la protecció de l'entorn. La preservació definitiva està cada vegada més a prop amb diverses sentències que avalen el planejament de l'Ajuntament que atorga als terrenys en litigi la qualificació de sòl no urbanitzable. La darrera, la sentència del TSJC que denega el recurs presentat per Núñez i Navarro contra l'última modificació per convertir l'espai en sòl no urbanitzable ordinari.