Ingla i Recoder reivindiquen la política 'valenta' però amb 'diàleg i consens'
L'alcaldessa i l'exalcalde participen a les jornades 'Sant Cugat 2030' organitzades pel TOT Sant Cugat
Societat
Publicat el 27/mai/22 per Albert Solé
L'alcaldessa, Mireia Ingla, i l'exalcalde Lluís Recoder coincideixen a valorar una manera de fer política 'valenta' per tirar endavant projectes importants encara que generin controvèrsia, però a l'hora fer-ho amb 'diàleg i consens' amb l'oposició i la ciutat. Recoder ha recordat les dificultats que va tenir ell per aplicar la vianantització del centre de la ciutat, mentre que Ingla ho ha dit pensant en la Zona de Baixes Emissions i l'Anella Verda. Tots dos han tancat amb una xerrada les jornades 'Sant Cugat 2030' organitzades pel TOT Sant Cugat.
Recoder ha recordat les dificultats que va tenir ell per aplicar la vianantització del centre de la ciutat: "Avui dia els reptes globals són tan grans, que la política ha de ser valenta. A vegades la política té molts de tacticisme i calen llums llargues. La gent es mereix que els polítics se la juguin. Si nosaltres ens haguéssim deixat portar pel soroll del moment, ara passarien 8.000 cotxes cada dia per carrer Santiago Rusiñol. Teníem un projecte de ciutat i el vam aplicar. Si no ho haguéssim fet ara ens en penediríem".
Per la seva banda, Ingla, sense voler comparar directament els dos casos, el que va haver d'afrontar Recoder li recorda el cas actual amb la Zona de Baixes Emissions i l'Anella Verda: "Segurament la salut cobra aquest element essencial perquè es respiri millor, amb un aire de qualitat, i això sol no passa. No som aquí per amargar l'existència a ningú".
Lluís Recoder ha explicat que ell no va néixer a Sant Cugat, hi va arribar l'any 1993 buscant una qualitat de vida millor. El mateix que va fer Mireia Ingla quatre anys més tard, el 1997. Ells han format part del gran creixement que ha tingut la ciutat en 40 anys. Un creixement molt accelerat que s'ha de saber gestionar.
"El creixement s'ha de gestionar amb diàleg. És el model de ciutat, és el que quedarà quan ja no hi siguem. Cal un consens i això suposa un gran esforç. Vaig passar moltes hores negociant amb el Jordi Menéndez del PSC i amb un Francesc Godàs d'ICV... Jo miro la ciutat i veig quines van ser les seves aportacions... No és fàcil tot i que teníem majoria per aprovar-ho. Ho van aconseguir perquè hi havia una oposició que va ser responsable", ha rememorat Recoder.
Mireia Ingla, pel seu compte, admet que és complicat de gestionar: "Per molt que corris com administració és impossible anar tan ràpid com la ciutat requereix".
Estudi demogràfic
La jornada ha començat amb la presentació d'un estudi encarregat per l'Ajuntament de Sant Cugat a l'equip del geògraf Oriol Nel·lo titulat 'Dinàmiques residencials a Sant Cugat'. De les conclusions de l'estudi, destaca una dada: de la població actual de Sant Cugat (94.000 habitants) només el 15% ha nascut aquí, mentre que el 40% ha nascut a la ciutat de Barcelona. Això és producte del gran creixement que ha viscut la ciutat en els últims 40 anys. Del 1981 al 2021 Sant Cugat ha passat de 30.000 a 94.000 habitants, és a dir, que ha triplicat la seva població, quan Catalunya en el mateix període ha crescut 'només' el 30%. Aquest creixement es deu no a un creixement natural, ja que el saldo vegetatiu (naixements vs defuncions) és quasi zero, mentre que el saldo migratori ha sigut del 78%. I la segona gran conseqüència de l'estudi és que aquesta migració arriba sobretot de zones del país més benestants i que aquestes persones tenen un nivell d'estudis superiors més alt, i per conseqüència, més renda. Per tant, el "filtre", en paraules de Nel·lo, principal per rebre un tipus de migració i no una altra és el preu dels lloguers i els habitatges.
La ciutat per viure
Després de la presentació de l'estudi s'ha fet la primera taula rodona titulada 'La ciutat per viure'. Hi han participat l'arquitecte i degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Guim Costa i el CEO de Proddigia Kristian Johansson, el geògraf Oriol Nel·lo i la Comissària adjunta Smart City Expo Word Congress, Cristina Garrido. Johansson ha explicat que el preu de Sant Cugat puja sempre perquè hi ha molta demanda i poca oferta, i considera que la llei de contenció de rendes -la que limitava el preu dels lloguers- ha sigut contraproduent. En aquest sentit, Nel·lo ha resumit quines són les tres coses que pot fer un ajuntament per fomentar l'habitatge públic: Aplicar el 30% de reserva d'habitatge protegit en totes les promocions de construcció; fer ús del tempteig i retracte i el foment habitatge cooperatiu. Garrido, per la seva banda, considera que és el moment d'experimentar amb un tipus d'habitatge públic nou que no estigui tan estigmatitzat "com ho està ara". I Costa ha defensat les ciutats denses on tinguis tots els serveis a 10 minuts i ben connectats amb un transport sostenible.
La ciutat sostenible
La segona taula estava titulada com 'La ciutat sostenible' i hi han participat el fundador i CEO de Solideo Eco Systems, Rafael Reyes; el Vicepresident de Moventia i CEO de Moventis, Josep Maria Martí; la periodista i CEO de l'agència de comunicació sostenible SOGOOD Studio, Sònia Flotats; el coordinador a Respon.cat i soci consultor a Vector5, Josep Maria Canyelles; i el responsable de Programes Ambientals, Àrea d'Acció Climàtica, Diputació de Barcelona, Carles Castell.
Pol d'atracció econòmica
La tercera taula ha tractat sobre les empreses i el comerç de la ciutat. Hi han participat Jordi Bacaria, economista i consultor en desenvolupament local; Sun Rius secretària de Sant Cugat Comerç i representant de la Cambra de Comerç de Terrassa; Jaume Vives, president de Sant Cugat Empresarial; i l'emprenedora local Sílvia Manzana.
DECLARACIONS
Lluís Recoder
Avui dia els reptes globals són tan grans, que la política ha de ser valenta. A vegades la política té molts de tacticisme i calen llums llargues. La gent es mereix que els polítics se la juguin.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Mireia Ingla
Segurament la salut cobra aquest element essencial perquè es respiri millor, amb una aire de qualitat, i això sol no passa. No som aquí per amargar l'existència a ningú.