Francesc Elías (empresari): 'Amb la guerra, els nostres marges han disminuït molt perquè estem pagant sobrecostos per tot'

Francesc Elías és el propietari de l'empresa Bomba Elias de Rubí, que es dedica a la fabricació de bombes per a fluids, i està patint els sobrecostos provocats pel trencament de la cadena de subministraments per la covid, i ara per la guerra a Ucraïna. Elías, que és membre d'honor de la patronal PIMEC del Vallès Occidental i expresident durant 14 anys, explica que la majoria dels sobrecostos els està assumint l'empresari retallant els seus marges de benefici, i que no tots aquests augments de preus els provoca directament la guerra, sinó que també hi ha molts especuladors en el mercat de matèries primeres. Amb aquesta entrevista, Cugat Mèdia tanca la sèrie per analitzar el conflicte bèl·lic i les seves conseqüències des de l'òptica de Sant Cugat.

A la seva empresa fan servir sobretot dos tipus de material, ferro colat i acer inoxidable, a més de motors elèctrics. Quina ha sigut la inflació concreta d'aquests materials?
Des de juny de l'any passat, entre el 40 i el 50% més cars. Un d'aquests són els motors elèctrics perquè porten xapa magnètica que no se'n troba, coure i alumini, que també s'han encarit. Només cal mirar el mercat de Londres, que és on cotitzen, i és on veus com s'han disparat aquestes matèries primeres.

Aquest encariment des del juny és per la sortida de la crisi de la covid i el trencament de la cadena de subministraments, però ara tenim la guerra a Ucraïna. En els últims dos mesos, com ha afectat el conflicte a aquests preus?
Per la guerra, ha afectat el coure perquè les bales es fan de coure... També arribava molt material de Rússia que ara no pot venir, i tot això ha fet que es disparin costos de l'acer i molts productes que es fabricaven amb metalls.

I l'augment del preu de l'energia afecta en la fabricació d'aquests materials, i a tot el transport en general.
Són costos que es van afegint un darrere l'altre. L'augment de l'electricitat i del gas ha fet que alguna indústria hagi hagut de parar perquè li sortien uns costos que es quedaven fora de mercat. En altres països han tingut subvencions per frenar l'increment de cost, i aquí sembla que ara es comencen a despertar, però encara no han fotut res.

Els 20 cèntims per litre de rebaixa a la benzina que ja aplica l'Estat ajudarà a mitigar els problemes que teniu els empresaris?
El que ajudarà sobretot és al transport, i el transport és una petita part dels costos d'una indústria, l'important són les matèries primeres, els costos laborals i els costos d'energia, però el transport és un percentatge molt petit en la majoria d'indústries.

Vostè ara paga més car un material que fa un any pagava un 50% més barat, però a més també falta material, no li arriba tant.
Exacte, i això ens obliga a tenir uns estocs més elevats per tenir un coixí per poder respondre a la demanda. Si tu li dius a un client 'això ara et trigarà cinc mesos a arribar', et respon que se'n busca un altre que li serveixi abans, clar. Nosaltres hem passat de rebre els motors dos mesos després de fer la comanda, a tenir-los a cinc i sis mesos. Aquest decalatge de quatre mesos, l'única manera és comprar-ne més per tenir-los al magatzem i així respondre a la demanda, i no és fàcil. Però això què suposa? Immobilitzar diners, liquiditat que l'empresa també necessita per al seu dia a dia. Són diners que tens allà a la lleixa.

D'això en vam parlar amb en Josep Gassiot, president del Gremi de Constructors de Barcelona, que aquesta crisi està canviant la filosofia de les empreses amb els estocs de material. És a dir, moltes feien servir ara el mètode Toyota, que és no tenir estocs molt grans perquè són diners que compten dins els balanços i externalitzar-los a un tercer. Ara està canviant per necessitat, però suposarà un canvi de filosofia general?
És probable. Per exemple, el sector de l'automòbil fins ara el que feia era obligar als seus proveïdors a tenir ells l'estoc, i donar dia i hora d'entrega per anar directe a la línia de muntatge. Això implicava una qualitat convinguda, que feia l'empresa proveïdora, i amb unes sancions si hi havia alguna errada. En el nostre cas el control de qualitat el fem nosaltres, però sí que ampliar l'estoc ens ha fet augmentar el nostre immobilitzat.

Tots aquests augments de costos són només per la guerra, o hi ha qui se n'està aprofitant també?
Home... sempre hi ha qui se n'aprofita. Quan hi ha mancança de producte, aquell que en té sempre tira a l'alça els preus. L'altre dia llegia que l'oli de gira-sol que s'està venent ara és de la collita de l'agost passat, per tant, aquesta pujada d'ara és especulació pura.

En acer, coure, ferro colat també hi ha especulació?
Sí, perquè hi ha un mercat de matèries primeres del metall que està a Londres. Allà hi ha uns senyors que inverteixen i no compren mai, que fan pujar els preus perquè hi ha més demanda que oferta de producte.

La vaga de transportistes de fa uns dies, com el va afectar?
Sí, per un costat no vam rebre els materials que esperàvem, i també per subministrar els productes als nostres clients. En especial en exportació en va afectar perquè no podíem entrar al Port de Barcelona, i bona part de la nostra exportació la traiem pel port.

Quines solucions imaginatives ha fet servir vostè per anar esquivant els obstacles amb els quals s'ha anat trobant?
No hi ha massa dreceres perquè en definitiva no depèn de tu. El que hem fet és, com que tenim diferents proveïdors, hem pogut anar parlant amb ells. En algun cas he canviat de proveïdor perquè m'ho oferia més ràpid i m'ha dit que sí per agafar un nou client, igual que em fan a mi amb el meu producte si jo m'endarrereixo.

Tot i així, el que ha sigut inevitable, imagino, és que heu hagut d'apujar preus també?
Els nostres marges han disminuït de manera important i això ens afectarà en els comptes de resultats. En tot hem pagat un sobrepreu, des de l'energia, que és una bestiesa, a tots els materials. I nosaltres no podem canviar tarifes cada dia. El senyor que ven tomàquets, avui els pot vendre a 1,90 i demà a 2,40, però nosaltres no ho podem fer això. I això ens afecta. Podem avisar el client i dir-li que d'aquí a un mes o 40 dies apujarem preus, i quan ho fem, ens fan una comanda extra per cobrir-se ells i poder especular moltes vegades.

Pel que diu, bona part dels sobrecostos se'ls menja el marge de beneficis, i si dura molt aquesta situació, quan tanqui el 2022 ja veurà la repercussió de tot plegat.
La solució sempre passa per incrementar la venda intentant recuperar marge, que no és tan fàcil. Cal espavilar-se per vendre més com sigui i treure productes nous, com hem fet nosaltres, per crear una nova demanada per pal·liar els efectes de tot plegat.

A nivell laboral, en els seus 14 treballadors, ja ha hagut de repercutir-hi algun cost, o ho haurà de fer?
Ara es renovarà el conveni del metall i haurem d'incrementar sous, evidentment, i ja hi comptem. Ja sabem de quim mal hem de morir, però amb els augments dels costos tan variables és més difícil. Un cop sumes tots els costos, mires i dius 'i aquí què em queda?'.

Pel que fa a l'energia, la seva fàbrica, quan pagava de llum al mes normalment i quan paga ara?
Hem passat de 2.700 euros al mes a 5.400, el doble. Però tinc amics del sector del plàstic que gasta més energia que jo, que ha passat de pagar-ne 18.000 a 40.000 euros al mes. I ell treballava pel sector de l'automòbil que li han dit que res d'apujar preus. O perd el client o perd calés, i aquesta és la decisió que ha hagut de prendre.

Els crèdits ICO ajuden a les empreses per superar aquests sobrecostos?
Aquests crèdits s'han de tornar... Els primers que van donar per la covid, aquest abril-maig ja els hem de tornar. Amb aquesta situació que he explicat de marges curts, hi ha empreses que tenen moltes dificultats per tornar-los. Jo, afortunadament, de moment els puc pagar, però sé que n'hi ha que no. La setmana passada vaig anar a una reunió amb un banc en nom de Pimec, i em va dir que sí l'estat dona una moratòria per tornar els ICO, cap problema, però si no, pots arribar a un acord amb el banc, però després no li podràs demanar un altre crèdit, o et posen a una llista negra de morositat i ja has begut oli.

Els crèdits IOC per un costat té l'avantatge que l'interès és una mica més baix, i per l'altre té l'aval de l'Estat. Llavors, quin avantatge té comptar amb l'aval de l'Estat?
L'avantatge és relatiu. El banc ha d'intentar per tots els mitjans cobrar de tu, perquè sap que fins que no demostri a l'Estat que és inviable el cobrament del client, no cobrarà de l'Estat, i cobrar de l'Estat... tothom sap com va. Els bancs ho tenen molt clar, t'escanyaran fins al final per cobrar de tu i no haver d'anar a l'Estat.

DECLARACIONS

Francesc Elias

Els nostres marges han disminuït de manera important i això ens afectarà en els comptes de resultats. En tot hem pagat un sobrepreu, des de l'energia, que és una bestiesa, a tots els materials. I nosaltres no podem canviar tarifes cada dia.

Your browser doesn’t support HTML5 audio