Els santcugatencs Vicki Bernadet i Alejandro Palomas reclamen una comissió de la veritat per investigar els abusos sexuals infantils
Junt amb altres afectats impulsen la plataforma Tolerància 0
Imatge dels impulsors, entre els quals hi ha els santcugatencs Vicki Bernadet (a la dreta) i Alenjandro Palomas (al mig) / Foto: ACN
Societat
Publicat el 1/abr/22 per Anna González
Una comissió d'investigació real, més transparent, independent i més reparadora per 'arribar fins al final i fer net' en els casos d'abusos infantils. Aquest és l'objectiu de la plataforma Tolerància 0, que impulsen, entre d'altres, els santcugatencs Vicki Bernadet -a través de la seva fundació- i l'escriptor Alejandro Palomas. Proposen una comissió de la veritat com ja s'ha fet en altres països, com a Irlanda, Austràlia i el Regne Unit, i que estigui encapçalada per gent experta i tingui capacitat coercitiva per demanar documentació i obligar l'Església a comparèixer.
Com ha explicat a Cugat Mèdia una de les impulsores, Vicki Bernadet, la seva proposta és una alternativa a les investigacions que ja s'han activat, com la del Síndic de Greuges, que no ha funcionat; la del Defensor del Poble, aprovada pel Congrés; o l'auditoria encarregada per la Conferència Episcopal Espanyola al bufet Cremades & Calvo Sotelo.
Benadet considera que amb la comissió estatal "s'està fent per pressió social, però no per a aquesta finalitat, que és arribar fins al final amb tota la veritat". És per això que ha defensat que ha de ser una investigació "independent". "Han de ser persones que ho facin per criteris objectius, que no hi hagi cap interès ni polític, ni econòmic ni ideològic", afirma Bernadet.
La plataforma ja ha presentat un informe tècnic-jurídic en què articula la necessitat d'aquesta comissió i com hauria de ser. Per fer-la possible, esperen comptar amb la complicitat del Parlament - a través d'una proposició no de llei-, que no han trobat al Congrés. Tot i així, caldrà una modificació del Codi Penal perquè aquesta comissió de la veritat pugui tenir poders coercitius.
Sobre la metodologia de treball, proposen audiències privades per garantir la confidencialitat de les víctimes i documentar-ne oficialment el testimoni; audiències públiques de casos concrets perquè el procés pugui ser el màxim de transparent possible; i revisar els arxius canònics.
Tot plegat, és un llarg recorregut que Bernadet estima en dos o tres anys per poder, entre d'altres, quantificar el nombre de víctimes i d'abusadors. Els estudis realitzats fins ara, ha concretat Bernadet, parlen com a molt de mig miler a l'Estat espanyol, però investigacions similars a aquesta comissió de la veritat proposada han abordat milers de casos. "Evidentment són més", ha dit Bernadet, qui assegura que "en els altres països no n'han sortit centenars, n'han sortit milers".
Per a Bernadet, es tracta d'"un deure social i jurídic" perquè no pot ser que la resposta a una criatura violada sigui "el silenci". "Ha d'haver-hi una reparació social, que se senti reconegut i cregut".
A més de la Fundació Vicki Bernadet i Alejandro Palomas, la plataforma Tolèrancia 0 aplega activistes i entitats com Esther Pujol i Manuel Barbero, creador de l'associació Mans Petites i de la denúncia que el 2016 va fer aflorar desenes de casos d'abusos al col·legi Maristes Les Corts de Barcelona.
DECLARACIONS
Vicki Bernadet
Ha de ser independent, han de ser persones que ho facin per criteris objectius.Que no hi hagi cap interès ni polític, ni econòmic ni ideològic.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Vicki Bernadet
S'està fent una comissió suposo per pressió social, però no per aquesta finalitat que és arribar fins al final amb tota la veritat.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Vicki Bernadet
Veiem que ens altres països poden arribar a sortir entre 3.000 i 5.000 casos i aquí a Espanya, que hi ha hagut una dictadura amb el poder fàctic de l'Església, surten 500 o 300 o 200, segons l'estudi. No té cap sentit.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Vicki Bernadet
És un deure, un deure social i jurídic. Quan a una criatura se la viola de petit no pot ser que és que es prioritzi les institucions i el silenci i que aquesta víctima ho hagi de treballar de manera individual. Ha d'haver-hi una reparació social, que se senti reconegut i cregut.