Josep Gassiot (Gremi Constructors): 'L'encariment del preu de l'energia amb la guerra és sagnant i afecta tota la cadena de valor dels materials'

La guerra a Ucraïna està tenint unes conseqüències econòmiques importants a tot el món. Josep Gassiot, president del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques, que viu a Sant Cugat des de fa més de 20 anys, explica a Cugat Mèdia com el seu sector està patint l'increment de preus desmesurat, i volàtil, que podria acabar obligant moltes empreses a tancar o a acomiadar treballadors.

MIRA-HO A CUGAT TV

Partint del fet obvi que no hi ha res pitjor que la guerra, els morts i la gent que fuig del seu país, en el cas de les conseqüències indirectes per a l'economia de Catalunya i Espanya, plou sobre mullat? No ens hem recuperat encara de la Covid i ara arriba aixo...
Sí, i s'ha agreujat la situació. Els increments de preu molt alts, que de l'alumini era del 80%, la fusta laminada va pujar un 170% i a sobre no n'hi havia, va començar a pujar cap al març de 2021 i es va anar mantenint. I ara la guerra d'Ucraïna ha accentuat aquest problema, amb increments de preus dia a dia, i a més amb manca de subministraments per la ruptura d'estocs. Això en construcció té molta importància perquè normalment quan es fa un contracte, sigui d'obra nova o de rehabilitació, sigui un client públic o privat, dona un preu, el temps de maduració és d'uns mesos... Llavors, com pots fer una oferta si tens una volatilitat de preus com aquesta? L'altre dia un constructor em va dir que havien fet una oferta per fer fusteria d'alumini i que li van dir que havien posat la validesa de l'oferta d'un dia. Això és un drama.

O passa això, o el que passa també són els concursos deserts, com va passar amb les obres de La Mirada a finals d'any. I a tota Espanya he vist que en dos mesos, abans de la guerra, van quedar uns 500 concursos d'obres públiques deserts també.
A finals de febrer vam fer una enquesta i vam detectar a Catalunya unes 200 obres desertes per un valor de 40 milions d'euros. És un problema greu que tenim ara mateix. Aquest problema que va començar el març de 2021 per la ruptura d'estocs, també hi afectava l'augment del cost de l'energia, que ja estava alt abans de la guerra... 03:59 L'energia és el que s'ha agreujat més amb el conflicte a Ucraïna, la resta més o menys està igual, però el preu de l'energia ara és sagnant. Això incideix en tota la cadena de valor de tots els materials, i fa que ara que hi ha moltes renovacions de convenis col·lectius, el preu de la mà d'obra també es dispararà. I això és un peix que es mossega la cua.

Aquests augments de preus previs a la guerra que explicava al principi com els ha afectat a les empreses de la construcció?
S'ha fet una gran pressió de les organitzacions empresarials a les administracions públiques, i fruit d'això el govern espanyol va aprovar un decret a principis de març que permet actualitzar els preus dels contractes amb unes fórmules de revisió. És llarg d'explicar com es fa, però això afecta les obres licitades per l'Estat directament o els seus organismes autònoms com Adif, però no afecta les obres d'autonomies ni d'ajuntaments, perquè si s'hagués inclòs seria inconstitucional perquè hauria envaït competències. Ara estem demanant a la Generalitat que accepti aquest decret, o el millori, perquè es puguin revisar els contractes vigents. I el mateix les entitats locals, que poden adherir-s'hi o o no. En el cas dels mercats privats, entre empreses, o entre empreses i persones individuals, normalment s'arreglen les coses amb negociació, i aquí és més fàcil negociar. Una de les maneres de contrarestar un augment de preus, que sempre et poden dir que és el teu risc, és amb una figura jurídica que hi ha que diu que si es trenca l'equilibri del contracte per situacions inesperades i incontrolables, un té dret a demanar-ho i es pot anar a la justícia si cal. Si l'alumini m'ha pujat un 80% i demostro al jutge que m'arruïnaria si faig aquella obra, el jutge em pot donar la raó. La solució habitual és que es canvien els projectes, per exemple, en lloc de posar una estructura metàl·lica, la faig de formigó, que també ha pujat, però menys, i així moderar els increments. Nosaltres som conscients que si un promotor fa una obra té un pla de negoci i no li podem demanar que s'arruïni ell, igual que ell no ens ho pot demanar a nosaltres. Però en els mercats públics això és més difícil, ja que cal transparència en tot el que fa l'administració, i si es canvia el projecte, una tercera empresa que no ha obtingut el concurs o no s'hi ha presentat, sempre pot dir 'en aquestes condicions jo també hi hauria pogut concórrer'. Aquí l'única fórmula és la de la revisió de preus, que ja existien, i per una mala decisió política d'algú que no vull dir, es van anul·lar.

Aquest és l'efecte per a les empreses, però per a la persona individual que fa una petita reforma a casa com l'està afectant? Estan esperant que els preus baixin? 11:21 El mercat de les reformes domèstiques i de l'obra mitjana està bé, hi ha activitat, no ens podem queixar. En aquest mercat no hem notat excessivament la paralització, on ho notem més és en les obres més grans i l'obra pública. És molt diferent treballant, per tant, amb obra pública o privada, no?
Amb obra pública tot ha de ser molt transparent i ha de donar oportunitats a tothom. Les limitacions només poden ser tècniques, per exemple, que per a fer una obra molt gran al Port de Barcelona, no es pot presentar una empresa de només tres treballadors i que la seva xifra de negoci sigui una mil·lèsima de l'obra a contractar. Però més enllà d'això no hi pot haver limitacions, en canvi, el promotor privat pot agafar les empreses que vulgui, encara que també volem ser equànimes per prevenir la corrupció entre privats, que també n'hi ha. La versatilitat dels privats és molt més gran que la dels mercats públics. El mercat privat té la possibilitat de fer un projecte amb un arquitecte, però els preus han pujat un 70%, doncs refem el projecte. En el públic és diferent perquè no hi pugui haver sospites d'interessos ocults o corrupció.

És allò que s'explicava que passava en els moments de la corrupció més alta: fas una oferta molt barata per guanyar, però després ja està pactat que hi haurà imprevistos 'previstos' durant l'obra, i aquell pressupost s'acaba encarint o doblant directament.
Una lectura és aquesta, la de la corrupció. Ha passat i no la negaré. Però també crec que s'ha inflat el globus, perquè molt sovint els projectes en el nostre país, com que es paga molt malament, no es fan massa bé. I quan contractes una obra, agafes algú amb experiència, es mira el projecte i diu 'aquest forjat no està ben calculat', o altres, i com que té raó, el cost augmenta. A mi algú em va dir que el cost mitjà de fer un projecte a Espanya és la meitat del cost de fer-lo a Alemanya i França. Llavors clar, al nostre país som mediterranis i enginyosos, estem acostumats a ser àgils, però hi ha límits que no són raonables.

Quins són els materials que s'han encarit més directament afectats per la guerra a Ucraïna?
Ara l'energia, però també cal dir que la zona de Rússia i Ucraïna són proveïdors d'alumini i de ferro. Els increments més grans han sigut els siderúrgics, els derivats del petroli, com l'asfalt, que ha augmentat un 50%, alumini, coure i fusta. Però l'increment de l'energia afecta altres materials, com el ciment. Una tona de ciment, la meitat del cost és l'energia per fer funcionar els forns, com la ceràmica i els totxos. I llavors el preu de l'energia incrementa l'IPC i, per tant, la inflació. Els empresaris defensem que els salaris creixin amb la inflació subjacent, que és la no depèn dels preus del petroli i els productes frescos. Aquest any acabarem amb un 7% d'inflació, i un 3% de la subjacent. Els empresaris volem que els salaris siguin alts. Els empresaris moderns, entre els quals m'hi incloc, creiem que els salaris són baixos i haurien d'augmentar, ara, han de fer-ho a poc a poc perquè si no tindran un efecte important sobre la inflació. Jo sempre dic que la inflació és l'impost als pobres.

Parlant de les conseqüències per a les empreses els augments de costos. Si no es posa fre d'alguna manera, acabarem veient EROs i ERTOs en aquest sector?
Sí, claríssim. Perquè les empreses el que faran és retardar les obres. I hi haurà un altre problema important. El sector de la construcció ha anat superant diferents crisis, i sempre hem anat autoreformant. La crisi del 2008 va comportar reduccions d'empreses, i tancaments. I ara les empreses mitjanes, que són les que conec, van molt amb compte d'entrar en un cicle expansiu. Per tant, en aquest moment en construcció, per manca de personal perquè està envellit i ens costa trobar relleu, és un sector on hi ha menys oferta que demanda. Abans hi havia empreses constructores sota les pedres, però ara, i més endavant, serà al revés. I això ens preocupa perquè els fons europeus que arribaran per fomentar la rehabilitació, requerirà molt personal format, personal que no tenim. I això farà que es puguin perdre els ajuts, perquè són ajuts a l'obra feta. Primer fas l'obra i després et donen els diners. Tindrem problemes per manca d'empreses i de personal, i per fer obres en un mercat amb preus tan volàtils.

Amb l'experiència que té vostè, havia viscut alguna situació similar amb preus de materials tan volàtils?
Ho vaig viure fa molts anys, amb la guerra del petroli de finals dels anys 70. Jo treballava amb una empresa que compràvem betum asfàltic, i els preus eren bojos. En això, també hi ha teories. En el món empresarial també ens hem d'acostumar a fer funcionar les empreses en períodes d'inflació. Només una pinzellada, totes les empreses van adoptar el mètode Toyota, que és reduir al màxim els estocs per tenir un proveïdor que em porti el material cada dia que el necessiti. Que tinguin ells l'estoc, ja que l'estoc és un actiu que surt al teu balanç, però clar, ara això ho estem canviant, i no és fàcil.

DECLARACIONS

Josep Gassiot

L'energia és el que s'ha agreujat més amb el conflicte a Ucraïna, la resta més o menys està igual, però el preu de l'energia ara és sagnant. Això incideix en tota la cadena de valor de tots els materials

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Josep Gassiot

El mercat de les reformes domèstiques i de l'obra mitjana està bé, hi ha activitat, no ens podem queixar. En aquest mercat no hem notat excessivament la paralització, on ho notem més és en les obres més grans i l'obra pública.

Your browser doesn’t support HTML5 audio