El 60% de la població santcugatenca està exposada a nivells perjudicials de soroll pel trànsit

La població exposada a nivells perjudicials de soroll pel trànsit se situa en el 59,6% a Sant Cugat i supera el 60% a la majoria de les principals ciutats catalanes. Així ho recull un estudi dut a terme per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que avalua els nivells de soroll procedents del trànsit rodat en 749 ciutats europees i el seu impacte en la salut. Els resultats, publicats a 'Environment International', mostren en global que prop de 60 milions de persones adultes estan sotmeses a nivells de soroll perjudicials per a la salut. De l'anàlisi també es desprèn que complir amb les recomanacions de l'OMS en matèria de soroll permetria evitar cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica.

Quant a altres ciutats catalanes, Sabadell i Terrassa se situen entorn el 78%, a Badalona el 72,4% o a l'Hospitalet el 75,4%, per citar alguns exemples. A Lleida i Tarragona el percentatge de població exposada a nivells perjudicials de soroll baixa a 65,9 i 77,2%, respectivament.

Així mateix, s'estima que més d'11 milions de persones adultes estarien sofrint un nivell de molèsties 'elevat' a conseqüència del soroll del trànsit. Des d'ISGlobal remarquen que l'exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d'estrès sostingut, l'augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat.

Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi, destaca que l'estudi permet entendre "amb major claredat" per què el soroll generat pels mitjans de transport és la segona causa ambiental d'efectes adversos per a la salut a Europa occidental, després de les partícules contaminants de l'aire. "Els nostres resultats ofereixen per primera vegada una imatge de conjunt de les ciutats europees", afirma Khomenlko.

Amb tot, també admet algunes limitacions que s'han trobat durant la recopilació de les dades i per això estima que l'impacte sobre la salut encara és més gran: "Tenim el convenciment que el veritable impacte del soroll del trànsit sobre la salut és encara molt major, ja que la falta de dades a escala de ciutat limita els efectes sobre la salut que podem avaluar i, en conseqüència, porta a una infraestimació de l'impacte".

A més, explica que les dades disponibles només els han permès analitzar la població exposada a més de 55 dB Lden, quan el recomanat per l'OMS són 53 dB Lden. L'equip també ha trobat dificultats metodològiques a causa de l'heterogeneïtat de les dades disponibles i de la qualitat d'aquestes. Analitzats els diferents mapes de soroll de les ciutats incloses en l'estudi s'ha conclòs que la majoria són de baixa o mitja qualitat i menys del 17% són considerats de bona qualitat.