Carme Colomina: 'Fa temps que Putin qüestiona els acords i les fronteres post-mur de Berlín'
La periodista santcugatenca i investigadora experta en la UE del CIDOB analitza el paper d'Europa a la guerra d'Ucraïna
Societat
Publicat el 28/mar/22 per Albert Solé
La Unió Europea no té cap intenció d'entrar en un conflicte armat amb Rússia. Ho explica la periodista santcugatenca Carme Colomina, investigadora del CIDOB i experta en Europa en la segona entrevista de Cugat Mèdia per analitzar els efectes de la guerra a Ucraïna. Colomina creu que la via diplomàtica és l'única per acabar amb el conflicte, però que com més s'allargui la guerra, més cara serà la pau. Per a l'experta en Europa, Putin fa temps que qüestiona els acords i les fronteres post-mur de Berlín. Per això creu que s'està reescrivint un nou ordre mundial. Pel que fa a la reacció de la Unió Europea amb els refugiats ucraïnesos, Carme Colomina confia que suposi un precedent i no una excepció.
La Unió Europea està actuant com s'esperava davant la invasió russa a Ucraïna? Ho està fent bé? Jo crec que ningú esperava que la Unió Europea actuaria com ha actuat. De fet, un cop ha arribat la invasió russa a Ucraïna, precisament perquè el conflicte Ucraïna comença el 2014, i des del 2014 la Unió Europea aplica sancions, però les aplica molt concentrades, molt limitades. Per tant, sobretot el que li interessava és no prendre mal ella. En canvi, un cop la invasió es fa realitat, hi ha una resposta ràpida, contundent i unitària a un nivell que era molt difícil de preveure abans i que a més a més ha trencat uns quants tabús només en qüestió de setmanes. El primer, i el més clar, és aquesta aposta per la defensa europea, un tema que ja estava a l'agenda política fa mesos i que s'havia de discutir precisament el mes de març, però no hi havia un consens entre països de la Unió Europea. En canvi, pel que fa l'acció militar de Putin és el revés, allò que estava feble ho ha enfortit. Hi ha una aposta clara pel rearmament, i sobretot per alguns països en concret com Alemanya, que trenquen un tabú intern important. Però també uns debats sobre el compromís defensiu de Suècia, de Finlàndia, que per primera vegada en molt de temps es posen a discutir el paper de l'OTAN, que també era impensable fa temps. Per tant, aquesta és la primera conseqüència, la segona és aquesta unitat política que es manté. Després hi ha una resposta en el pla humanitari amb la recepció de refugiats i el dret a asil, també sense precedents si ho comparem amb crisis anteriors. I sobretot en els països on més pegues havien posat precisament a l'arribada de migrants i de refugiats en crisis anteriors. Només cal veure què estava passant a Polònia el mes de gener a la frontera amb Bielorússia i el que està passant ara. És una evolució positiva? El repte, però és veure si aquesta evolució positiva es manté en altres crisis migratòries més enllà del que està passant a Ucraïna. Com més s'allargui la guerra, més difícil serà mantenir aquesta unitat política europea, i crec que és el que estem veient ja aquests últims dies quan necessites augmentar la pressió i l'instrument definitiu que et queda és el gas, la dependència del gas rus que tenen sobretot el nord i l'est de la Unió Europea. Pensem que la factura que paga la Unió Europea pel gas rus és de 700 milions d'euros diaris. Clar, quan el cost que té prendre mesures per ofegar el Kremlin, pot tenir repercussions molt dures per la teva pròpia economia. Aquí és on veiem ara que comencen a aparèixer línies de fricció importants entre estats membres.
Com més s'allargui la guerra, més difícil serà mantenir aquesta unitat política europea, i crec que és el que estem veient ja aquests últims dies quan necessites augmentar la pressió i l'instrument definitiu que et queda és el gas, la dependència del gas rus que tenen sobretot el nord i l'est de la Unió Europea.
Putin ho sabia tot això. Sabia que potser Europa es frenaria per aquesta dependència, i fins i tot, i potser aquest és un càlcul que li ha fallat, és aquesta divisió dels països, la resposta política que deies que ha sorprès, potser ell esperava que no hi fos. Putin ha jugat amb aquests dos punts amb les decisions que ha pres? Sí, segur que Vladímir Putin havia fet els seus càlculs, i aquests càlculs estaven basats en unes febleses molt determinades i molt constants en els últims temps. La primera feblesa, la falta de consens, i sobretot una falta de consens respecte la relació de la Unió Europea amb Rússia. Rússia sempre havia estat un element molt divisiu entre els països de la Unió Europea. La relació que s'havia de tenir amb Rússia variava molt depenent on estaves situat en el mapa, com més a l'est més sensació d'amenaça tenies de Rússia, i com més a l'oest més una oportunitat de negoci per alguns. Amb això sempre havia jugat, a dividir la Unió Europea. També a nivell de seguretat, per exemple, França era un dels països que més evocava per aquesta idea que no es pot construir una seguretat europea sense tenir en compte Rússia, ja que Rússia és part del continent i, per tant, la seguretat continental necessita resoldre la relació amb Rússia. En canvi, Polònia i les repúbliques bàltiques, no estaven en aquesta línia. Putin juga amb aquesta capacitat que ha tingut de dividir, i el primer càlcul erroni és aquesta resposta unitària que deia. La segona feblesa era la de l'OTAN, que també estava en plena discussió dels seus objectius estratègics en un futur immediat, ja que té prevista una cimera que s'ha de fer a Madrid a finals de juny. Per tant, l'OTAN també estava com sempre intentant descobrir quina és la seva funció, perquè l'OTAN al final és una organització de defensa militar que té un sentit en plena guerra freda i que des del final de la Unió Soviètica i amb la caiguda del mur de Berlín, està constantment reinventant-se. Però clar, el que fa al final la invasió militar d'Ucraïna és tornar a donar un sentit a l'OTAN, veiem com es creix i de fet aquesta picabaralla, sobretot retòrica, que és prèvia a la invasió, algunes de les veus més contundents, a part de la dels Estats Units, era la del secretari general de l'OTAN Jens Stoltenberg. O sigui que també aquesta feblesa surt una mica fora dels càlculs. També és veritat que un cop la invasió comença, totes aquestes posicions es ressituen, hi ha una unitat política, però també hi ha una consciència molt clara que no hi ha cap intenció d'entrar en un conflicte armat amb Moscou per descomptat, i aquí és on juguen ara com donar aquest suport a Ucraïna sense entrar en un conflicte directe amb Rússia. Fins i tot en aquests càlculs probablement la feblesa de Zelenski, que era un president qüestionat abans de la invasió En canvi, ara es converteix en aquesta manera d'heroi de la resistència que està present via online a tots els parlaments de la Unió Europea, dels Estats Units, del Canadà, aquesta presència també internacional de Zelenski.
Un cop la invasió comença, totes aquestes posicions es ressituen, hi ha una unitat política, però també hi ha una consciència molt clara que no hi ha cap intenció d'entrar en un conflicte armat amb Moscou per descomptat, i aquí és on juguen ara com donar aquest suport a Ucraïna sense entrar en un conflicte directe amb Rússia.
Precisament aquesta setmana hem vist a Zelenski intervenir a la cimera de l'OTAN, i ha sigut molt contundent amb els països i amb la resposta de l'OTAN. Però com tu ve deies, si l'OTAN intervé, podríem estar davant de la tercera guerra mundial. Aquesta és la por que té l'OTAN i Europa en especial perquè està al costat. És una por real aquesta? Sí. En un conflicte així on s'ha demostrat la imprevisibilitat a l'hora de fer càlculs de què podia fer i què no Vladímir Putin, la por hi és. I Putin s'encarrega d'alimentar-la amb l'amenaça nuclear i química, i seria molt irresponsable negar-ho. Per tant, a partir d'aquí és com respons a aquesta amenaça, i les solucions són limitades. També veiem una fermesa en el discurs de Zelenski, que a més té l'habilitat de parlar en cada parlament d'un fet històric d'aquell país que sigui comparable amb la situació a Ucraïna, que mai cap esdeveniment és comparable a un altre, però intenta construir un missatge a mida de cadascú amb qui parla. El problema és que les solucions que oferiran no estaran a l'altura del que demana Zelenski, i de fet ja van més enllà del que era impensable fa temps, com l'ajuda militar a Ucraïna, que a l'hora el que fa és allargar el conflicte. I mentrestant les solucions diplomàtiques, que són l'única via possible, es va comprant temps per arribar a un acord. Però com més s'allarga la guerra i més dura és la força militar russa i els crims de guerra que s'estan produint també encareix la pau i a trobar els punts d'acord que puguin acceptar les dues parts en conflicte.
Com més s'allarga la guerra i més dura és la força militar russa i els crims de guerra que s'estan produint també encareix la pau i a trobar els punts d'acord que puguin acceptar les dues parts en conflicte.
Hi ha diverses interpretacions sobre per què Putin ha atacat Ucraïna, ja que les raons que ha donat ell no se les creu ningú, però tan important és com saber perquè ara, en aquest moment. Hi ha qui diu que Putin ha esperat que Merkel deixés Alemanya, i fins i tot que Trump sortís de la Casa Blanca. Hi ha molts per què. Clarament, Putin mai s'ha trobat còmode amb el paper que té Rússia com a potència global. Ja feia molt de temps que es deia que Putin estava intentant reescriure, i que ja havia qüestionat els acords i les fronteres post-mur de Berlín. Ell considera que el desmembrament de l'URSS és la catàstrofe del segle XX. Des d'aquest punt de vista, ell viu com una amenaça aquesta ampliació de l'OTAN cap a països que havien estat de l'òrbita soviètica, per ell això és un desafiament de la seva visió del que ha de ser Rússia. Alhora, tot això passa en el moment que en aquestes antigues repúbliques soviètiques hi comença a haver mala maror. Entrar amb fermesa a Ucraïna era també un missatge intern per a aquells que comencen a qüestionar els règims fidels al Kremlin. Aquest és un motiu, però n'hi ha d'altres, com per exemple un desafiament a l'ordre que es construeix després de la Segona Guerra Mundial. Hi ha una erosió del paper de les Nacions Unides, una institució creada per mantenir la pau. Aquí entra la relació entre Rússia i la Xina, una relació que ha anat a més arran del conflicte de Crimea i comencen les sancions cap a Rússia, perquè fins aleshores no havien pas estat amics. Es converteix en un aliat de la Xina, no només en tema energètic sinó també a nivell alimentari. La Xina és un consumidor voraç i necessita recursos i Rússia es converteix en un proveïdor essencial, i entre els dos creen una nova àrea que suposa un desafiament a la visió hegemònica construïda a mida dels EUA. L'hegemonia dels EUA comença a estar qüestionada perquè ells mateixos s'han anat retirant de molts conflictes mundials. Per exemple, la inacció dels Estats Units a Síria és el que converteix Rússia en un actor clau en la victòria d'Al Assad. Estem veient una confrontació que va molt més enllà del que ha passat a Ucraïna.
Putin mai s'ha trobat còmode amb el paper que té Rússia com a potència global. Ja feia molt de temps que es deia que Putin estava intentant reescriure, i que ja havia qüestionat els acords i les fronteres post-mur de Berlín. Ell considera que el desmembrament de l'URSS és la catàstrofe del segle XX.
Quan la guerra a Ucraïna acabi, acabi com acabi, veurem néixer un nou ordre mundial? És agosarat dir-ho, però crec que l'ordre mundial que teníem ja ha canviat, el que no sé dir és cap a un va. El que sí que veig clar és que aquelles normes del joc que havien funcionat fins ara estan sent qüestionades, i potser les noves ja s'estan escrivint i no en som conscients. Això és part del que estem presenciant en aquests moments, i vist des del punt de vista europeu, és un problema. Hem de pensar que a nivell global Europa cada cop és més petita, i segurament més irrellevant. Al voltant del 1900 els europeus eren el 25% de la població mundial, ara voltem el 6% i el 2030 serem el 4%. És un continent que envelleix i empetiteix, i és un model de cooperació entre països que està basat en regles i en normes, en un moment que el món està desafiant aquestes regles, que és un es troba còmode la UE, i això crea inseguretats i incerteses.
En els països que estaven dins de l'URSS, o en la seva òrbita, està creixent el temor que Putin no es vulgui aturar a Ucraïna? Jo no soc una experta en Rússia i no m'atreveixo a especular amb això, el que sí que puc dir és què ha passat fins ara. Aquesta és una estratègia que ha fet servir Putin, que és tenir conflictes congelats, que ell ha utilitzat quan li ha calgut. Per exemple a Geòrgia amb Ossètia, o a Moldàvia amb Transnístria, i amb Crimea i el Donbass. Si aquesta és l'estratègia que seguirà? Una de les coses que caracteritza el moment que estem vivint és que és un moment híbrid, que estan passant moltes coses alhora, i els conflictes no estan fets d'una sola estratègia, i Rússia n'està fent servir molts. Per exemple, penso en els Balcans. Hi ha països d'aquesta zona que fa més de 20 anys que negocien per entrar a la UE, amb qui la UE sap que té un deute històric i, en canvi, la capacitat d'influència política de Rússia als Balcans aquests últims anys s'ha multiplicat. Ha ocupat un buit que han deixat els europeus. Per tant, hi ha moltes maneres de tenir influència i de trencar les hegemonies que havia tingut la visió occidental del món.
És agosarat dir-ho, però crec que l'ordre mundial que teníem ja ha canviat, el que no sé dir és cap a un va. El que sí que veig clar és que aquelles normes del joc que havien funcionat fins ara estan sent qüestionades, i potser les noves ja s'estan escrivint i no en som conscients.
Ningú posa en dubte que ara Europa obri les portes als refugiats ucraïnesos, però sí que no ho hagués fet abans amb refugiats d'altres conflictes. És una demostració d'una visió xenòfoba d'Europa, o pot marcar un precedent? Hi haurà de les dues. Per un costat et diuen que la situació dels ucraïnesos ja era diferent dels altres refugiats perquè ells ja no necessitaven visat per entrar a la Unió Europa i ja hi ha molta població ucraïnesos treballant en països d'Europa. És cert que hi ha unes condicions prèvies diferents d'altres conflictes, però la reacció de la UE és completament diferent respecte a la capacitat d'acollida i de mobilització. També amb la capacitat de flexibilització de la legislació europea per fer-ho possible. Aquí és on es veurà si hi ha un canvi de tendència o no, perquè utilitzant un terme de la Blanca Garcés dels CIDOB, el problema és 'geopolititzar' l'asil. Si el polititzes en funció d'on ve el demandant d'asil, que és el que hem vist durant anys... I si ara hem vist que hi ha una alternativa, i no ho fas després amb un altre conflicte, alimentaria el pitjor dels arguments possibles que es diu, que és l'argument ètnic de l'ajuda europea.
El problema és 'geopolititzar' l'asil. Si el polititzes en funció d'on ve el demandant d'asil, que és el que hem vist durant anys... I si ara hem vist que hi ha una alternativa, i no ho fas després amb un altre conflicte, alimentaria el pitjor dels arguments possibles que es diu, que és l'argument ètnic de l'ajuda europea.
Perquè això és el que està dient l'extrema dreta europea, com VOX. El que no podem és culpabilitzar Europa que ara respongui, el que hem d'exigir és que aquesta sigui la mateixa vara de mesurar a partir d'ara. Una cosa que s'ha fet diferent ara: s'ha permès la mobilitat dins la Unió Europa, cosa que no permet el conveni de Dublín, que diu que tu has de demanar l'asil en el país on arribes, i això és el que ha fet que es creïn aquests camps de refugiats a Grècia i, en canvi, en aquest moment has dit que no, que tenen dret a la mobilitat dins de la UE.
DECLARACIONS
Carme Colomina
Un cop la invasió comença, totes aquestes posicions es ressituen, hi ha una unitat política, però també hi ha una consciència molt clara que no hi ha cap intenció d'entrar en un conflicte armat amb Moscou per descomptat, i aquí és on juguen ara com donar aquest suport a Ucraïna sense entrar en un conflicte directe amb Rússia.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Carme Colomina
És agosarat dir-ho, però crec que l'ordre mundial que teníem ja ha canviat, el que no sé dir és cap a un va. El que sí que veig clar és que aquelles normes del joc que havien funcionat fins ara estan sent qüestionades, i potser les noves ja s'estan escrivint i no en som conscients.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Carme Colomina
El problema és 'geopolititzar' l'asil. Si el polititzes en funció d'on ve el demandant d'asil, que és el que hem vist durant anys... I si ara hem vist que hi ha una alternativa, i no ho fas després amb un altre conflicte...