8M: dos anys de la pandèmia amb ulls de dona
Cugat Mèdia parla amb algunes dones de Sant Cugat sobre les conseqüències de la pandèmia en la seva experiència particular
Publicat el 8/mar/22 per Sara Bella
Ja fa gairebé dos anys que va esclatar la pandèmia i aquesta ha tingut conseqüències greus en la vida de les persones. Aprofitant la commemoració del Dia Internacional de les Dones, Cugat Mèdia ha parlat amb diverses santcugatenques que, d'una manera o d'una altra, s'han vist afectades encara més per la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, i la portaveu del col·lectiu feminista Hora Bruixa, Júlia Somoza, també han compartit les seves reflexions pel 8-M. 'La pandèmia ha posat de manifest moltes de les mancances estructurals del sistema i ha agreujat les desigualtats', afirma Gibert.
Maternitat en pandèmia
Quan va esclatar el primer confinament, Núria Barnils es va trobar obligada a teletreballar, amb un infant d'onze mesos i un marit contagiat de Covid-19. Després d'aquesta entrada per la porta gran a l'era de la pandèmia, va viure el seu segon embaràs, segons ella, "d'una manera completament diferent del primer, i amb molta, molta por perquè tot anés bé". La incertesa sobre les conseqüències que podia tenir la malaltia, la saturació del sistema sanitari i les restriccions van deixar empremta en la seva experiència. "Encara no soc conscient de com em pot haver marcat tot plegat, és molt recent i no ho he paït. Suposo que tard o d'hora em sortirà tot", comenta.Cures d'una persona amb alzheimer
Gloria Alarcón tampoc no ho va tenir gens fàcil. El confinament total i el consegüent canvi de rutines, va accelerar el deteriorament de la seva mare, de 76 anys i malalta d'alzheimer. A causa de la pandèmia, les visites mèdiques, el diagnòstic i, per tant, les ajudes necessàries per fer front a una situació tan difícil van trigar molt a arribar. "Al final la meva mare ja no es podia quedar sola ni un moment i jo, per no faltar a la feina, havia de fer malabars", lamenta. Gairebé dos anys més tard, i gràcies a la col·laboració de particulars, la mare de la Glòria ha pogut ingressar a una residència.Soledat imposada per les restriccions
Rosa Marzal viu sola, té 80 anys i recentment ha superat un ictus i una hidrocefàlia. De fet, acabava de sortir de l'hospital, després d'una operació cerebral, quan es va decretar el primer confinament. "Des d'aleshores m'he sentit clausurada", comenta. La Rosa confessa que de vegades, i especialment a la nit, se sent molt sola. Tot i que en general se sent ben assistida, especialment amb el medalló de la teleassistència, que li dona la tranquil·litat de saber que si li passa qualsevol cosa pot demanar ajuda instantàniament, està molt decebuda amb el funcionament de la sanitat. "No hi ha manera de connectar amb els metges, truques i estàs mitja hora al telèfon perquè al final et demanin que ho intentis en un altre moment", es queixa.La tinenta d'alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, lamenta que el sistema de cures de l'estat espanyol se sustenti en la família i, per tant, en les dones, ja que aquest fet, en una situació de pandèmia com la que estem vivint, ha tingut nombroses conseqüències negatives. La tinenta d'alcaldia ha posat èmfasi en el fet que "els serveis socials del país i de l'Estat no tenen capacitat d'aixoplugar tota la intempèrie que ha generat la pandèmia si no hi ha canvis d'arrel".
En aquesta mateixa línia s'ha expressat la portaveu del col·lectiu feminista Hora Bruixa, Júlia Somoza, qui ha afegit que, en una època difícil com l'actual, "necessitem espais per fer xarxa i que ens permetin cuidar-nos, no només físicament, sinó també emocionalment". En aquest sentit, Somoza critica que des de l'Ajuntament no es promoguin més "espais on conviure, on compatir, on s'atengui a les persones grans i a les criatures i això ens permeti tenir una vida millor a totes".