Autocompostatge: Com podem fer el nostre propi compost a casa?
Aprenem de la mà dels veïns compostaires de Sol i Aire aquesta tècnica per ajudar al medi ambient i obtenir-ne beneficis
Societat
Publicat el 17/mar/22 per Maria Ribas
Segons dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), cada català genera una mitjana d'1,6 quilograms de residus al dia. El 36% d'aquestes deixalles són orgàniques que, seguint un procés de reciclatge a la llar, permet obtenir compost que ajuda a tancar el cicle de la matèria orgànica. L'autocompostatge resulta ser un procés favorable per al medi ambient, ja que afavoreix el tractament i gestió en origen de la matèria orgànica.
Escolta-ho
Cugat Mèdia ha parlat amb Imma Casajoana, tècnica del Servei de Neteja, Recollida i Prevenció de Residus de l'Ajuntament de Sant Cugat per conèixer a fons en què consisteix l'autocompostatge, quins beneficis podem obtenir i quins recursos ofereix el municipi per motivar a la gent a posar en pràctica aquest procés a les seves llars. Casajoana explica que Sant Cugat compta en l'actualitat amb 874 compostaires registrats i que, gràcies a l'autocompostatge, es gestionen 300 tones anuals de brossa orgànica i vegetal. Tanmateix, creu que és necessari seguir treballant per conscienciar la població perquè s'impliqui i ajudi a estendre aquesta pràctica.
Sol i Aire, un exemple La comunitat de veïns i veïnes del barri de Sol i Aire, al districte de les Planes, és un model i referent en l'organització i autogestió dels residus a Sant Cugat. L'any 2014 l'Ajuntament va posar en marxa una prova pilot al barri perquè els veïns disposessin d'un compostador a casa i integressin a les seves vides una nova forma d'autogestionar i reutilitzar els residus orgànics que generaven. Aquesta prova va resultar ser un èxit i, en l'actualitat, pràcticament la totalitat de veïns de Sol i Aire realitzen compost casolà.
L'Ajuntament ha fet possible la distribució de compostadors individuals i de dos compostadors comunitaris per continuar amb aquest projecte. També ha afegit la figura de les mestres compostaires, encarregades de fer el seguiment dels compostadors, tant dels individuals com els comunitaris, i supervisar, aconsellar i respondre els possibles dubtes de la comunitat.
La veïna de Sol i Aire Águeda Escribano fa més de 60 anys que genera el seu propi compost. Ja des de petita, veia com el seu pare en feia i va decidir seguir els seus passos. La mestra compostaire més veterana de Sol i Aire té dos compostadors a casa seva que li permeten generar el seu propi compost amb els residus orgànics que genera diàriament. En el seu cas, el compost final l'utilitza tant pel seu petit hort, com per a les plantes del seu jardí. Escribano comenta que a l'hora de fer el compost, fa servir tota mena de residus: closques d'ous, carn, peix, closques de marisc, restes de fruites i vegetals... En canvi, Josep Gallach, un altre veí que s'ha iniciat recentment al món de l'autocomposatatge, explica que en el seu cas només fa compost a partir de residus orgànics i vegetals, excloent així aliments com la carn.
Sílvia Crespo és mestra compostaire i membre del Grup de Natura de Sol i Aire i comenta que la pràctica de l'autocompostatge no només aporta beneficis per al medi ambient, com ara la reducció de residus que van als abocadors o la creació d'un fertilitzant natural que afavoreix el creixement de les plantes, sinó que també compta amb un component social. Gràcies a aquesta pràctica, els veïns poden compartir consells i recomanacions per a millorar els seus compostos.
L'autocompostatge afavoreix a la reducció de residus que van als abocadors / Foto: Cugat Mèdia
QUÈ CAL TENIR EN COMPTE ABANS DE FER COMPOSTATGE?
Cal trobar una bona localització per ubicar el compostador. Aquest ha de ser un espai amb unes condicions d'humitat i temperatura idònies, on no hi hagi ni molt sol, ni molta ombra.
És molt important que el compost estigui ben airejat.
És essencial tenir-ne cura del compost, ja que si no poden aparèixer males olors, insectes o rosegadors.
S'ha d'intentar fer una bona proporció de la brossa orgànica que aboquem al compostador i els residus llenyosos que afegim.
No s'ha d'abusar de l'ús del compost a les plantes o a l'hort, ja que aquest pot cremar-les si se'ns apliquen grans quantitats.
QUINS MATERIALS SÓN COMPOSTABLES? QUINS NO HO SÓN?
Compostables: Closques d'ou, restes de fruites i verdures, restes de pa sec i menjar cuinat, fruits secs, restes d'infusions i cafè, flors, fulles verdes i seques, gespa, serradures d'origen natural, restes de l'hort, poda i branques triturades...
Cal anar amb compte: Carn i peix, ossos, espines, closques de marisc, pells de cítrics, excrements d'animals, fruites i plantes malaltes, males herbes...
No compostables: Serradures de fusta o aglomerats, residus inorgànics i no biodegradables, residus especials.
QUÈ ES NECESSITA?
Un compostador
Un airejador (També pot servir una forca)
Residus orgànics que es produeixin habitualment a la llar
Residus llenyosos o vegetals
QUINS PASSOS HEM DE SEGUIR PER GENERAR COMPOST A PARTIR DELS RESIDUS ORGÀNICS
Espai: Ubica el compostador en un espai del nostre pati, hort o jardí amb les condicions adients, en contacte amb el sòl i amb poca insolació.
Barreja: Per aconseguir uns nivells d'humitat adequats pel nostre compost, cal barrejar bé els residus humits (fruites, vegetals, poda...) amb els residus secs (branques, fulles seques...).
Capes: Per omplir el compostador, cal anar fent capes alternatives amb la barreja dels residus orgànics i els residus llenyosos, que ajudaran a l'oxigenació del compost.
Airejar: Amb l'airejador, cal remoure bé les diferents capes de matèria perquè el compost s'oxigeni i s'eviti que la mescla quedi compacte.
Repòs: Una vegada barrejat, cal deixar reposar el compost i anar airejant la mescla de tant en tant, sobretot cada vegada que s'afegeixin residus nous.
Regar: És important mantenir la mescla humida, ja que pot arribar a temperatures molt elevades, per sobre dels 35 °C. Tot i això, cal anar amb compte de no embassar el compost.
Recollir: El compost final es podrà recollir un cop estigui madur. La primera vegada, es podrà recollir al cap de 6 a 9 mesos i, a partir de l'any següent, la recollida serà anual. El compost està madur quan ja no es diferencien les restes dels residus, és de color fosc, desprèn olor a terra humida, no taca quan es toca i té una textura esponjosa.
QUINS BENEFICIS N'OBTENIM?
Ajuda a reduir la quantitat de residus orgànics i el transport d'aquests a l'abocador i a les plantes de processament.
Redueix l'ús de combustibles fòssils.
El compost casolà serveix com a fertilitzant natural, de manera que podem fer-lo servir en lloc dels fertilitzants inorgànics.
Aporta els nutrients necessaris per fer possible un bon creixement de les plantes.
Contribueix a la continuïtat del cicle de la matèria.
DECLARACIONS
Imma Casajoana
Actualment, tenim en el municipi registrat 874 compostaires. Això vol dir que són unes 300 tones anuals de brossa orgànica i vegetal que gestionen a nivell d'autocompostatge.