L'oferta educativa de Sant Cugat: Més enllà de l'escola tradicional o per projectes
A la ciutat hi ha molts centres educatius que combinen diferents metodologies d'aprenentatge
Alumnes a l'entrada d'una escola / Foto: ACN (Salvador Miret)
Societat
Publicat el 2/mar/22 per Mar Castro
Les famílies amb criatures d'entre dos i tres anys, que han de començar el proper curs per primera vegada el seu camí escolar, estan immerses aquests dies en les esperades portes obertes dels centres. Però no només els més petits començaran una nova aventura al curs 2022-2023, sinó també els preadolescents que enguany fan 12 anys i que han de fer el salt a la Secundària i han d'escollir institut. L'oferta educativa a Sant Cugat és molt àmplia, amb una trentena de centres entre públics, concertats i privats. Conèixer les diferents metodologies educatives que s'imparteixen, les línies pedagògiques i els projectes que s'ofereixen és sovint un camí difícil per a mares i pares.
Escola tradicional? Per projectes?. Sovint són les preguntes que les famílies es fan quan han d'escollir a quina escola volen portar els seus fills. Però no tot es redueix a aquests dos enfocaments. Freqüentment, pares i mares (sobretot primerencs) tenen idees "preconcebudes" i, a vegades equivocades, sobre les diferents metodologies que hi ha actualment en l'educació, com explica Jordi González, cap d'Estudis de l'escola pública Ciutat d'Alba. "Bàsicament, les principals preguntes que ens trobem per part de les famílies és de tipus logístic i funcional -volen saber horaris, per exemple- i si tenim una metodologia molt oberta o molt sistemàtica", apunta González. "Nosaltres el que diem és que tots i tothom som escola. Som una escola molt inclusiva on tothom té cabuda i, d'altra banda, el 'tot' el que vol dir és que ho aprofitem tot, no ens tanquem a res", afegeix. De fet, el Ciutat d'Alba aposta per una metodologia "competencial" que es desenvolupa amb activitats "més globals i obertes", barrejades amb altres "més tradicionals". De fet, González explica que no "renunciem a fer exàmens, posar deures o fer dictats a partir de certa edat", per exemple. Són activitats que "ben enfocades" està bé aplicar-les, també, defensa González.
De fet, el cas del Ciutat d'Alba seria similar al de la majoria de les escoles de Sant Cugat que combinen diverses línies i tècniques amb l'objectiu d'enfortir no només els aprenentatges, sinó també els aspectes emocionals.
És el cas de l'escola Joan Maragall, la primera escola pública de Sant Cugat (inaugurada durant la Segona República), que en l'actualitat el seu projecte educatiu pivota en tres potes fonamentals: el treball per projectes, el treball sistemàtic i el treball cooperatiu. La seva directora, Alícia Arcalís, explica a Cugat Mèdia que tots tres són igual d'importants per a ells perquè es complementen perquè la criatura "evolucioni de diferents maneres". "Durant una època semblava que tot havia de ser treball per projectes, tot molt globalitzat, i al Maragall sempre hem considerat que necessitem també el treball sistemàtic", explica Arcalís, que afegeix que "hi ha bases de l'aprenentatge que s'han de donar sí o sí".
Una alumna de l'escola Joan Maragall a l'aula de ciència / Foto: AFA escola Joan Maragall
L'escola Thau, concertada de tres línies i amb cursos des de P3 fins a 4t d'ESO, té com a principal objectiu "formar persones amb una bona capacitat relacional, autònomes, responsables i amb voluntat d'aprendre contínuament". Per això utilitzen diverses estratègies d'ensenyament i diferents metodologies "per atendre la diversitat de l'aula", explica Montse Angueda, responsable d'informació a les famílies. "L'infant i jove és el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge", detalla Angueda que defensa que "l'alumnat ha de ser coneixedor del seu propi procés d'aprenentatge per tal de poder-lo anar definint" i els mestres adopten un paper d'acompanyants, orientadors i guies. "El docent és respectuós amb el ritme i les necessitats de l'alumnat, però com a professional i coneixedor dels alumnes, sap què necessita cada un d'ells", explica.
Alumnes de secundària de l'escola Thau / Foto: Cedida per l'escola
L'aprenentatge a través dels projectes seria un dels pilars, per exemple, de l'escola Turó de Can Mates. La seva directora, Dolors Torres, explica a Cugat Mèdia que l'educació emocional "té una importància cabdal" en el centre. "Volem que el nen es conegui, que comenci a reconèixer el que sent i com ho sent", afegeix Torres que defensa un "aprenentatge vivencial, amb sentit i significatiu". La idea d'aquesta escola és que es pugui "oferir un entorn amb situacions d'aprenentatge que surtin de la necessitat de les mateixes criatures" a partir tant de les seves vivències com de les que passen al món. La mestra el que crea són situacions i contextualitzacions perquè la criatura pugui fer l'aprenentatge i "encaixar el saber" a partir de la seva motivació i curiositat primera. Torres defensa que "aquest model permet atendre millor la diversitat" i ajuda a aprendre a treballar de manera cooperativa.
La filosofia de l'escola pública Collserola és similar. "El respecte al ritme de cada infant" és important al centre. "A l'escola Collserola apostem per un aprenentatge on donem molt valor a l'activitat cognitiva i a pensar en comunitat" explica Maria Balsach, cap d'Estudis, que afegeix que "el treball per projectes d'investigació l'entenem com una filosofia d'escola, on tot el que al centre es fa, es treballa amb un sentit. Al Collserola ajudem als infants a veure el món des d'una mirada crítica, a argumentar les seves pròpies idees, a debatre, a conversar sobre els seus coneixements previs, a treballar en equip", puntualitza, amb l'objectiu de formar ciutadans crítics i amb visió de futur. Fins i tot l'avaluació forma part del procés d'aprenentatge dels infants perquè consideren que "és una eina per aprendre i per pensar en tot allò que fan, com ho fan i amb què i com ho poden millorar", explica.
Alumnes de l'escola Collserola / Foto: Cedida per l'escola
Un punt de vista diferent és el que ofereix l'escola Santa Isabel -d'infantil i primària- i el Liceu Politècnic -de secundària-. Són dos centres concertats on la "rigorositat acadèmica" és un dels pilars fonamentals. El seu titular, Luis Seguí, explica a Cugat Mèdia que per a ells "és molt important que un pare que arriba a P3 i està fins a batxillerat no tingui sorpreses". "Volem que les notes i la informació que transmetem sigui realista perquè molts dels nostres alumnes van a la universitat" ha afegit Seguí, que també ha explicat que "a Primària fem llengua, fem mates, i no només fem projectes tot el dia perquè després llavors passa el que passa" ha puntualitzat. A l'escola Santa Isabel, a diferència d'altres concertades, l'ús de la tecnologia -a través de tauletes, per exemple- no està contemplada i, com a alternativa, s'han basat en el FabLab per a alumnes a partir de cinquè de Primària que "és un espai de creació on els alumnes han de construir i fer un treball cooperatiu".
Alumnes de l'escola Santa Isabel / Foto: Cedida per l'escola
A l'institut públic Joaquima Pla i Farreras, a diferència, "l'ús de les tecnologies és una de les característiques importants" com explica Eva Miró, Coordinadora Pedagògica. En aquest centre, que es cursa ESO i Batxillerat, tots els alumnes tenen un dispositiu electrònic i "es fa un ús pedagògic dels dispositius mòbils" apunta Miró que afegeix que "no 100% utilitzem els dispositius, però sí que tenen un pes important". Combinada amb aquesta línia, al Pla i Farreras es treballa amb una metodologia "més activa sense perdre de vista els continguts". En aquest sentit, Miró apunta que "no som un institut d'una banda o una altra, pensem que l'equilibri és molt important". La inclusió educativa i el foment dels valors són parts fonamentals també en aquest institut, ja que aposten per treballar "el compromís, la responsabilitat i la participació" amb l'objectiu que els alumnes "s'activin i no deixin passar les injustícies" explica Miró que afegeix que "tot aquest treball de valors ha d'anar acompanyat dels continguts".
L'anglès és important a totes les escoles i en menor o major grau li dediquen el seu temps, ja que, a més, és una de les preguntes habituals de les famílies durant les jornades de portes obertes. Però on l'anglès és fonamental és a l'escola privada European International School of Barcelona. La seva directora, Esther Herranz, explica que el seu projecte educatiu "s'inicia a l'etapa de 'nursery' (amb nou mesos) i es consolida al batxillerat". "Seguim el 'Cambridge International Foundation and Primary Programme' per Infantil i Primària, i el 'Cambridge International Lower Secondary' en els primers anys de secundària", explica Herranz, que afegeix que "al final de la secundària realitzem els exàmens IGCSE's". "És en la darrera etapa quan l'alumnat decideix cursar algun dels tres batxillerats que ofereix l'escola: el Nacional, l'American High School Diploma o els International A-levels", desenvolupa la directora. Herranz explica que en tots els nivells, el centre compta amb un gabinet psicopedagògic que acompanya els estudiants i a les seves famílies i assessora el professorat "assegurant-se que cada alumne rep allò que necessita a cada moment", puntualitza.
Alumnes de l'European International School of Barcelona a l'aula / Foto: Cedida per l'escola
Tota la informació sobre les preinscripcions escolars 2022-2023 amb Cugat Mèdia Cugat Mèdia vol acompanyar les famílies santcugatenques en el procés d'elecció d'escola i l'institut per als fills. És per això que hem activat una pàgina web especial on recopilem tota la informació relacionada amb el període de preinscripcions escolars per al curs 2022-2023.
DECLARACIONS
Jordi González
Aquesta competencialitat la trobem en moltes facetes de la vida. A vegades en activitats més globals, més obertes, més per projectes podríem dir per simplificar-ho, i a vegades amb actitivitats més tradicionals. No renunciem a fer exàmens, a posar deures o fer dictats a partir tot de certa edat. Creiem que aquestes activitats que es penden que són més antigues, ben enfocades i al moment que toca, no hi ha problema per aplicar-les també. Per tant, tenim aquest equilibri.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Alícia Arcalís
Durant una època semblava que tot havia de ser treball per projectes. Al Maragall sempre hem considerat que necessitem el treball sistemàtic. La persona ha d'evolucionar de diferents maneres i hi ha un treball que no es fa de manera individual sempre com tenim pensat. Considerem que hi ha bases de l'aprenentatge que s'han de donar sí o sí.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Dolors Torres
HI ha fets que van passant al món que ells porten cap a l'escola i fan preguntes i s'interessen per temes. A partir d'aquí, el que nosaltres fem és crear situacions i contextualitzacions perquè ells puguin fer un aprenentatge, i quan vas desenvolupant aquesta situació inicial en la que ells són protagonistes perquè són qui les suggereixen, llavors la mestra és qui s'encarrega d'anar fent encaixar aquells sabers, aquells continguts antics per a que la criatura pugui tenir la resposta a aquella primera recerca que havíem encetat a la classe.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Luis Seguí
Per a nosaltres és molt important que un pare, que arriba a P3 i està fins a batxillerat, no tingui sorpreses en el sentit que les notes i el que fem amb els nanos i la informació que transmetem sigui realista perquè molts dels nostres alumnes van a la universitat. En aquest sentit, tant la part de missatge cristià com el rigor acadèmic, perquè no només fem projectes tot el dia perquè llavors passa el que passa, doncs això és la nostra metodologia. Fer rigurosos el que ensenyem.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Eva Miró
No és només aprenentatges acadèmics sinó que tenim entre mans els futurs ciutadans. Val la pena també treballar el compromís, la responsabilitat, la participació, què s'activin i no deixin passar les injustícies...tot aquest treball de valors que ha d'anar acompanyat dels continguts.