Què és i com puc avançar cap a un estil de vida Residu Zero?

Cada santcugatenc produeix, de mitjana, 1,22 quilos de residus cada dia. Si es fa multiplicació, això vol dir que cada veí i veïna de la ciutat genera cada any 445 quilos de brossa (Dades del 2020 de l'Institut d'Estadística de Catalunya). Malgrat aquestes xifres, cada cop són més les persones que aposten per una manera de viure més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Una bona manera de fer-ho és amb la filosofia Residu Zero, un estil que vida amb l'objectiu de reduir al màxim els residus innecessaris. Cugat Mèdia parla de com aconseguir-ho amb Esther Peñarrubia, doctora Enginyera Agrònoma, activista i conferenciant sobre Residu Zero; Amanda de Luis, membre d'Escoles per a la Sostenibilitat de Sant Cugat; i Alba Gordó, regidora de Sostenibilitat i comissionada per l'Emergència Climàtica de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Escolta-ho

Tot i que Sant Cugat és una de les ciutats que més separa els residus, és també de les que més en produeix. "Malgrat que som conscients de la importància de separar els residus, cal fer un pas més i pensar molt bé què comprem i com ho comprem. Generar residus té un cost mediambiental i econòmic molt car", explica la comissionada per a l'Emergència Climàtica.

Prendre consciència dels residus innecessaris que generem és el primer pas per reduir-los. "Reciclar no és la panacea", insisteix Peñarrubia. El Residu Zero utilitza les cinc erres: rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar i retornar. Tal com indica l'ordre, l'acció més rellevant és la primera: rebutjar. De fet, reciclar no apareix fins a la quarta opció. "Que no ens venguin la moto. Anem al supermercat, tot està envasat amb plàstic, però com que després anem al contenidor de la cantonada i ho reciclem ens quedem tan feliços. No, aquesta no és la solució!", reivindica.

Les escoles de Sant Cugat també treballen per reduir els residus. La pandèmia ha servit per millorar en alguns aspectes, com per exemple que els infants portin cantimplora a l'escola. Amanda de Luis explica que alguns centres educatius han engegat iniciatives com 'esmorzars saludables amb embolcall residu zero', una proposta que ajuda l'alumnat a reflexionar sobre el model alimentari i els residus que se'n deriven.

En aquest sentit, un dels reptes més ambiciosos d'Escoles per a la Sostenibilitat és poder eliminar les papereres de rebuig dels patis de les escoles. "Els docents tenen un paper molt important, són un exemple per als infants" apunta Peñarrubia. "Quan veuen que arriben amb bicicleta a l'escola, que té una cantimplora o una tassa en lloc d'un got d'un sol ús, són accions que els alumnes assimilen, i això, és molt important", afegeix.

Qui també té un paper fonamental en aquest canvi és l'administració local. "Encara hi ha un camí llarg per recórrer", reconeix Gordó. En els últims mesos l'Ajuntament ha engegat un seguit d'accions en aquest sentit, una d'aquestes és la recuperació de l'ús de la carmanyola als mercats municipals i als comerços de proximitat. "Ens sembla que és molt necessari tornar al comerç de proximitat per conèixer d'on ve el producte i ser conscients que els que venen de més lluny arrosseguen uns residus que no veiem, perquè s'han quedat pel camí", apunta la regidora de Sostenibilitat.

Una altra campanya que ha liderat el consistori és la de la copa menstrual, que ha permès posar el focus els residus menstruals. Una dona pot fer servir fins a 12.000 tampons o compreses al llarg de la seva vida, el que equival a 6 kg l'any per persona. "Aquesta iniciativa ens ha permès parlar del cicle menstrual i de totes les alternatives als productes d'higiene tradicionals com la copa menstrual o les compreses reutilitzables", explica Gordó. En clau esportiva, el govern també treballa per eliminar la presència d'ampolles i gots de plàstic d'un sol ús a les curses.