20 anys de Mestres per Bòsnia, exemple de compromís amb la reconstrucció de la convivència després d'una guerra
Diversos centres santcugatencs van col·laborar amb l'entitat amb intercanvis i estades amb professors de Bòsnia
Societat
Publicat el 11/mar/22 per Anna González
El 1992 va esclatar a Bòsnia una guerra que es va convertir en un conflicte internacional. Tres anys després, amb els acords de Dayton, s'iniciava un procés de reconstrucció en el qual el 2002 Sant Cugat va posar el seu gra de sorra durant una dècada. Ho va fer a través de l'ONG Mestres per Bòsnia, amb la qual diversos centres educatius de la ciutat, especialment de l'escola Collserola i d'algunes escoles bressol municipals, s'hi van implicar durant una dècada, i que Cugat Mèdia recupera en aquest reportatge. El seu exemple és més necessari que mai en aquests moments que l'est d'Europa està vivint el conflicte bèl·lic més important després de la guerra dels Balcans.
Isabel Rodríguez, directora de l'escola Collserola i exvoluntària de l'entitat, va ser testimoni directe d'aquest projecte i de la implicació del municipi amb la reconstrucció.
La col·laboració s'inicia l'any 2002, quan un dels fundadors de l'ONG, David Vilalta, ofereix una conferència. Llavors, diversos professors santcugatencs decideixen sumar-se al projecte, que es va materialitzar en diverses visites al territori i estades de mestres a Sant Cugat, així com aportacions econòmiques municipals.
"Venien molt obertes a aprendre, però tenien moltes coses a ensenyar-nos", recorda Rodríguez sobre unes estades en què mestres de les dues comunitats convivien junts. A Sant Cugat, visitaven centres escolars i compartien experiències pedagògiques. De fet, el projecte va implicar també algunes escoles bressol municipals com el Cavall Fort.
La coordinadora de l'escola, Rosa Ferrer, rememora com un grup de mestres de Bòsnia va visitar les instal·lacions el 2010. "Estaven reconstruint el país i, per tant, l'educació", afirma Ferrer, qui defensa que va ser una iniciativa "molt interessant" amb la qual tothom es va enriquir.
Fruit d'aquesta col·laboració, per exemple, es va editar el conte "El Patufet", que es va enviar a Bòsnia perquè els menors el poguessin treballar i que van retornar en la seva llengua.
Va ser una col·laboració que per a la directora de l'escola Collserola "va arribar molt lluny i va fer moltes coses", especialment "construir ponts per a la reconciliació". "Ha quedat petjada", assegura Rodríguez.
I així ho veu també una de les integrants de l'ONG catalana, Ester Casas, qui assegura que l'objectiu de l'entitat era "reconstruir la convivència" després d'una guerra que "havia deixat una fractura molt important".
Mestres per Bòsnia va posar fi a la seva activitat el 2013, després de gairebé 20 anys de trajectòria i una dècada d'intercanvis entre professors de Sant Cugat i de Bòsnia.
DECLARACIONS
Isabel Rodríguez
Convivien tots junts, que era una cosa bastant insòlita. Es van fer passos molt positius. Compartien experiències.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Rosa Ferrer
Recordo que estaven reconstruint el seu país i l'educació del seu país. Partien de la llengua i les tradicions.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Ester Casas
És un projecte que neix d'allà. Sorgeix d'una necessitat d'allà. Necessitaven tornar a conviure.